Data: 22 de març de 2026
Estimats diocesans,
estimada Església d’Urgell,
Continuo aquest camí dominical d’aprofundiment en el Concili Vaticà II. Avui, celebrant Sant Josep i el Dia del Seminari, voldria presentar-vos el decret Optatam totius, sobre la formació sacerdotal. És un text que contempla el futur amb responsabilitat, perquè allà on es cuida el naixement i el creixement de les vocacions, es cuida la mateixa vida de l’Església. I allà on la formació esdevé superficial, el poble de Déu en pateix les conseqüències. Per això el Concili va voler oferir criteris clars perquè els seminaris i els itineraris formatius siguin veritables escoles de deixebles i de pastors.
Optatam totius parteix d’una veritat senzilla: el sacerdot es forma per a Crist i per al poble. No n’hi ha prou d’adquirir coneixements; cal deixar-se modelar per l’Evangeli. La formació sacerdotal, per tant, ha de ser integral: humana, espiritual, intel·lectual i pastoral. Integral vol dir que no separa allò que Déu ha unit: la gràcia no anul·la allò humà, sinó que el purifica i el madura; i la vida pastoral no s’improvisa, sinó que s’aprèn amb paciència, sota la guia de l’Església.
En primer lloc, el Concili subratlla la formació humana. Un pastor necessita un cor unificat, madur, capaç de relació, d’equilibri, de treball constant, d’alegria serena i de servei humil. Necessita aprendre a escoltar, a viure la fraternitat, a assumir els límits, a tenir cura de la seva afectivitat, a ser home de paraula i digne de confiança.
En segon lloc, la formació espiritual: el centre. Optatam totius insisteix que el seminarista ha d’aprendre a viure de la pregària, de la Paraula de Déu, de la vida sacramental, de l’acompanyament espiritual, del silenci i del discerniment. Si un futur prevere no aprèn a estar amb el Senyor, difícilment sabrà conduir altres cap a Ell. L’eucaristia ha de ser la seva font diària. I al costat d’ella, l’amor a l’Església, la devoció filial a la Mare de Déu i una vida senzilla que faci creïble l’Evangeli.
En tercer lloc, la formació intel·lectual. El Concili desitja sacerdots amb una «fe pensada», capaços d’anunciar amb claredat i de dialogar amb el món sense complexos. Per això demana una sòlida formació filosòfica i teològica, unida a la Sagrada Escriptura i a la tradició viva. Així podran servir millor: predicar, acompanyar, respondre amb prudència, sostenir l’esperança.
Finalment, la formació pastoral, que no és un “afegit”, sinó la concreció de l’amor. El futur prevere ha d’aprendre l’art de tenir cura: visitar, acompanyar, consolar, ensenyar, organitzar amb esperit de servei, treballar amb els laics, estimar els pobres. La caritat pastoral és la forma concreta de l’amor sacerdotal, i s’aprèn a l’escola de la comunitat, allà on la vida és real.
Us faig una invitació, estimada Església d’Urgell, en aquestes lletres dominicals.
En primer lloc, a pregar pels nostres seminaristes d’Urgell i d’arreu i pels seus formadors. No són una qüestió “interna” del seminari: són fills de tota l’Església. Cada pregària per la seva fidelitat, la seva alegria i la seva maduració és un acte d’esperança per al futur.
En segon lloc, a crear un clima vocacional. Les vocacions neixen en famílies que preguen, en parròquies vives, en comunitats fraternes, en sacerdots feliços i entregats, en la proximitat als pobres. Si volem vocacions, cuidem el terreny on Déu acostuma a sembrar.
En tercer lloc, a acompanyar amb realisme i afecte. Un seminarista necessita exigència i suport, veritat i misericòrdia. Necessita comunitats que l’acullin, que l’animin a créixer i que li recordin que el seu camí és per servir.
I als nostres seminaristes us dic amb afecte: no tingueu por de deixar-vos formar. La formació és temps de gràcia. Deixeu que Crist us purifiqui, us unifiqui i us faci pastors segons el seu cor. L’Església necessita sacerdots sants, però també humans; ferms, però propers; amants de la veritat, però compassius; homes de Déu i germans dels homes.
Que l’esperit de l’Optatam totius renovi en nosaltres l’esperança, perquè el Senyor continuï regalant al seu poble pastors bons, ben formats i joiosos.
Amb la benedicció i l’afecte del vostre bisbe, el vostre servidor,
