Data: 29 de març de 2026
Estimats diocesans,
En un antic himne cristià, recollit per sant Pau en la carta als cristians de Filips, es canta tota la gesta de l’encarnació i es contempla la vida de Jesús com un acte d’humiliació, de kénosis, d’acceptació obedient de la voluntat del Pare (2, 6-11). Llegim aquest text cada any el diumenge de Rams i ens ajuda a introduir-nos en els misteris que celebrarem durant la Setmana Santa. Jesucrist, que era Déu, va renunciar a la seva condició divina assumint la nostra fràgil naturalesa humana, “es va fer no-res” i va viure entre nosaltres “com un home qualsevol”. La culminació del seu abaixament va ser l’acceptació confiada de la mort. “S’abaixà i es feu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu”. D’aquesta manera –afegeix aquest himne- va donar glòria al Pare, que el va exalçar.
Tots els moments de la vida de Jesús s’entenen com un acte d’obediència al Pare. Jesucrist no va venir al món per fer la seva voluntat, sinó la del Pare que l’havia enviat (cf. Jn 6, 38). Ara bé, l’obediència de Jesús no és la de qui se sotmet a una imposició que neix de fora, sinó que és una obediència que neix de l’amor; és expressió del seu amor al Pare. L’acceptació de la creu és sobretot un acte d’amor al Pare, que respon a aquest amor concedint-li aquell “nom que està per damunt de tot altre nom”. Amb la seva obediència filial, Jesús repara el mal que va causar la nostra desobediència (cf. Rom 5, 19). L’obediència amorosa de Jesús va transformar la maledicció de la mort en benedicció (cf. CCE 1009) i, com diu la Carta als Hebreus, “es va convertir, per a tots els qui l’obeeixen, en font de salvació eterna” (5, 9).
Quan Pau escriu aquest himne, els diu als filipencs que facin seus aquests sentiments: “tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist”. El cristià ha de fer seva aquesta actitud d’amor i obediència que Jesús va viure. La vida de cadascun de nosaltres ha de ser un gran “sí” a Déu Pare, un “sí” que neix de l’amor que li tenim com a fills seus.
El misteri de la passió, mort i resurrecció de Jesús, que viurem per Setmana Santa, ens ajuda a viure la nostra vida cercant la voluntat del Pare. En la pregària pròpia del diumenge de Rams diem que el Pare ha volgut que Jesucrist es fes home i morís a la creu “per donar-nos un model d’humilitat” i li demanem “aprendre la lliçó dels seus sofriments per poder participar de la seva resurrecció”. La vivència de la Setmana Santa ens ha d’ajudar a convertir la nostra vida en un acte d’obediència a Déu, a semblança de Crist.
