La Secretaria General del Sínode ha fet públics els primers Informes finals dels Grups d’Estudi creats pel papa Francesc després de la Primera Sessió de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, que va tenir lloc al Vaticà del 4 al 29 d’octubre de 2023, amb el lema «Per una Església sinodal: comunió, participació, missió»
Oferim a continuació la versió catalana de l’informe final del Grup d’estudi 4: La revisió de la Ratio fundamentalis institutionis sacerdotalis en perspectiva sinodal missionera.
El papa Lleó XIV va disposar que els Informes finals es fessin públics per a compartir amb tot el Poble de Déu el fruit de la reflexió i el discerniment realitzats, concretant una de les característiques essencials de l’Església sinodal: la transparència i la rendició de comptes (cf. DF, n. 97).
«A més del valor dels continguts, aquests informes donen testimoni de l’experiència del camí recorregut juntament amb els Dicasteris. No és la primera vegada que els Dicasteris col·laboren en un projecte comú, però aquí hi ha quelcom més: un autèntic exercici d’escolta, reflexió i discerniment compartit. És la sinodalitat posada en pràctica, no una simple col·laboració burocràtica», afirma el cardenal Mario Grech, Secretari General del Sínode.
L’Informe sobre la formació al sacerdoci (Grup n. 4)
El Grup d’Estudi n. 4, en lloc de procedir a una revisió de la Ratio Fundamentalis Institutionis Sacerdotalis (2016), que es considera encara vàlida en els seus principis fonamentals, ha optat per elaborar una «Proposta de document orientatiu» per a la seva aplicació en clau sinodal missionera, a la llum de les indicacions del Document Final de la XVI Assemblea.
El document es divideix en dues parts. El Preàmbul traça un marc eclesiològico-pastoral i identifica una sèrie de conversions necessàries en la formació per al sacerdoci: relacional, missionera, a la comunió, al servei i a un estil sinodal. En el centre, una idea força: la identitat del prevere es forma «en i des del» Poble de Déu, no separada d’ell.
Les Orientacions, a la segona part, tradueixen aquestes conversions en pistes operatives concretes. Entre les propostes més significatives hi ha: l’alternança entre la permanència al seminari i la residència en comunitats parroquials o altres ambients eclesials; experiències i moments de formació compartits amb laics, persones consagrades i ministres ordenats des de l’etapa propedèutica; la inclusió de dones preparades i competents com a corresponsables en tots els nivells de la formació, fins i tot en l’equip formatiu; l’adquisició de competències per a la corresponsabilitat i el discerniment comunitari. Finalment, el Grup presenta un itinerari per a la difusió i la implementació de les pistes operatives proposades.
