Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Com a culminació del Tríduum Pasqual, l’Església celebra el proper diumenge 6 d’abril la Pasqua de la Resurrecció del Senyor, la festa joiosa que ens convida a viure una alegria profunda, perquè Crist és viu, ha ressuscitat i, amb Ell, també nosaltres som cridats a una vida nova.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Pasqua de la Resurrecció del Senyor.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “l’Església ens convida a centrar-nos en la Pasqua del Senyor, nucli, fonament i sentit de la veritable fe cristiana”. Expressa que “quan a l’albada del diumenge de Pasqua les dones surten a ungir el Mestre, el sepulcre obert esdevé invitació a entrar en el misteri” i que “elles deixen enrere els sentiments d’impotència i d’absurd, i aprenen a mirar més enllà d’elles mateixes”. Considera que “posar el cor en allò que és de la terra ens obliga a viure encorbats, pendents de les nostres circumstàncies i dels nostres sentiments…” i que “llavors ens mostrem desencisats i monòtons, impedits per ser testimonis de la novetat pasqual”, però que “posar l’esguard en el cel, en canvi, ens permet descobrir-ho tot i tothom des de la profunditat del designi de Déu” i que “es tracta d’aventurar-nos a sentir i pensar sols des de la seva mirada neta i amorosa”. Finalment, demana que, al llarg d’aquest temps pasqual, sortim al carrer i que “amb els nostres gestos i les nostres paraules evangèliques, expressem el rostre del Crist ressuscitat”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, demana que “anunciem amb goig que Crist viu”, que “anunciem que Crist ressuscitat il·lumina tots els racons de la nostra existència”. Recorda que “l’evangelista Joan ens explica que Maria Magdalena es va dirigir als dos apòstols amb aquestes paraules: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat»”. Expressa que “podem trobar Jesús ressuscitat a les nostres comunitats”, que també el trobarem “en l’Eucaristia”, ja que “els cristians, quan celebrem l’Eucaristia dominical, també anem a veure Crist i a compartir la vida amb Ell”. Afirma que “trobarem la presència de Crist ressuscitat en els petits gestos de tendresa i solidaritat”. Manifesta que “la resurrecció de Crist és com una nova albada, una albada meravellosa i única, en què Crist ho renova tot i ho omple de llum”. Finalment, demana al Senyor que ens faci “missatgers que encomanin l’alegria de la Pasqua”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “és significatiu que la salutació de Jesús ressuscitat en les aparicions a les dones i als deixebles siguin la paraula grega kháirete, que és la fórmula grega de salutació i que es tradueix per «alegreu-vos»; i eirene, que significa en la nostra llengua «pau a vosaltres». Expressa que “amb la resurrecció de Jesucrist irromp en la història la gran novetat: la vida ha vençut la mort”, que aquesta bona nova, que es proclama en el món el matí de Pasqua, “no cessa de ressonar en tots els llocs i en tots els moments de l’esdevenir humà” i que “com una flama viva que es passa de mà a mà, cada any, de manera nova, en la litúrgia de la Pasqua encén el cor dels qui creuen en Crist i celebren els misteris cristians, fent néixer la joia i la pau del ressuscitat en el seu interior”. Finalment, afirma que “hem de ser, amb el testimoniatge i amb la paraula oportuna i sincera, els heralds de Crist viu en nosaltres”, en el qual “hi ha la font de la vida nova que fa possible la joia i la pau veritables”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “de vegades ens pot passar que, davant una situació de patiment, se’ns plantegi una pregunta: On ets, Senyor, enmig de tanta foscor?” i que “en aquests casos és com si tornéssim a aquella tarda del Divendres Sant en què el món s’omplí de tenebres”. Afirma que “enmig d’aquelles tenebres Déu i el seu amor eren presents en el seu Fill, Crist, el fill de Déu”, “com hi és també ara perquè Crist ha ressuscitat i ha vençut la mort”. Expressa que “aquest diumenge celebrem la resurrecció del Senyor, el seu triomf, l’esdeveniment central de la nostra fe, el fonament del baptisme que hem rebut, de la nova vida que ens ha transformat”. Considera que “celebrar la Resurrecció de Jesús és proclamar als quatre vents que la vida, la fe i l’esperança tenen sentit, perquè són fruit d’un amor incondicional que venç definitivament les barreres humanes més difícils de superar com són el dolor, el pecat i la mort”. Manifesta que Crist ha ressuscitat, i ell viu amb nosaltres dia rere dia fins a la fi del món. Finalment, diu que “celebrar la Pasqua és compartir aquesta fe i aquesta esperança amb els altres”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, explica que “la nit de Pasqua, després de narrar les accions de Déu en la història humana, l’Església entona solemnement l’al·leluia, amb què canta el pas salvador de Déu en la vida del seu poble” i que “amb aquesta aclamació s’expressen els sentiments de gratitud a Déu, que sempre van acompanyats de l’alegria i el goig”. Diu que “el matí de Pasqua va brollar espontani l’al·leluia al cor dels primers deixebles de Jesús”, els quals “van experimentar la presència del Ressuscitat i van esclatar en un cant de goig i joia”. Demana que “entonem tots un fort al·leluia amb els nostres llavis, però sobretot amb la nostra vida”. Manifesta que “els antics escriptors cristians van explicar que nosaltres cantem l’al·leluia mentre anem pelegrinant per aquesta vida, però que arribarà un moment en què només hi haurà al·leluia”. Finalment, diu que “el goig que vivim en aquest temps de Pasqua és una bestreta del que vindrà després”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que “la mort ha estat vençuda i el Crucificat ja no pertany al regne de les ombres”, sinó que “és viu, ha ressuscitat” i que “en aquesta nova aurora, el món —fins i tot ferit— plora d’alegria”. Expressa que “la Pasqua és el començament de la nova Creació, és l’acte suprem del Déu trinitari”. Afirma que “el Pare ressuscita el Fill per la força de l’Esperit, i l’Esperit ens introdueix en aquesta comunió que no mor mai” i que “per això proclamem que l’amor ha vençut l’odi, la llum les tenebres, la veritat la mentida, el perdó la venjança”. Considera que “avui no celebrem només que Crist viu, sinó que en Ell la nostra carn ha estat cridada a la vida incorruptible, perquè la resurrecció del Senyor «és la nostra esperança»”. Manifesta que “participar en la Pasqua és viure per Ell, amb Ell i en Ell, fins que tot sigui recapitulat sota el seu amor”. Finalment, diu que “la tomba és buida, la Vida té rostre i el seu nom és Jesucrist” i demana que “caminem com a fills de la Pasqua i visquem —sense descans— de la Vida del Vivent”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “el que Crist ens ha portat a través de la seva mort i resurrecció va molt més enllà del que podem experimentar ara i aquí” i que “el sentit de la seva missió era obrir-nos les portes a la vida eterna”. Expressa que “la resurrecció del Senyor és sempre present, és una porta que s’obre als nostres ulls i que Déu no tanca mai” i que “Crist viu i ens convida a viure amb Ell”. Recorda que “cada nit de Pasqua, durant la celebració de la vetlla pasqual, renovem les nostres promeses del baptisme”. Afirma que “la nostra fe en el ressuscitat es fonamenta en l’Escriptura i en l’experiència del ressuscitat que ha anat fent l’Església”, que “per l’Escriptura i per la tradició sabem que el Senyor ha ressuscitat veritablement i que l’obra de la redempció s’ha completat” i que “per la fe n’estem certs i ho creiem”. Finalment, diu que “aquesta és la gran novetat que Crist ens ha portat per compartir amb tothom” i que “la resurrecció és el centre de l’Evangeli, el centre de la nostra fe”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, en aquest diumenge de Resurrecció, ens desitja un joiós temps de Pasqua, “un temps en què la vida nova que sorgeix del Crist ressuscitat ens impel·leix a esdevenir una família pasqual enmig de la nostra societat”. Recorda que “l’evangeli d’aquest diumenge ens mostra el sepulcre buit” i que, tot i que Maria Magdalena “es pensa que s’havien endut el cos”, “posteriorment troben la realitat: un Cos viu”, de manera que “la Vida ha vençut la mort: Déu no ha estat derrotat”. Considera que “davant del mal, les seves eines de destrucció i d’extermini no tenen sentit” i que, davant d’aquesta vida triomfant de la Pasqua, l’única opció és “la bondat”, “viure en pasqua (fer pasqua)”. Finalment, diu que “la Pasqua és la veritable realitat del món, el veritable futur del món i de la condició humana”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, parla del quadre “Matí de Pasqua”, de Friedrich, en el qual “a trenc d’alba tres dones avancen per un turó encara banyat de foscor”, ja que “la nit no ha marxat del tot, però la llum comença a insinuar-se rere l’horitzó”. Expressa que “Friedrich no pinta el Ressuscitat”, sinó que “pinta el moment anterior, aquell instant en què la fe camina a les palpentes, però ja pressent una promesa”. Considera que “les dones del quadre, com les de l’Evangeli, no fugen de la nit”, sinó que “la travessen” i que “l’artista les situa en un terreny d’ombres i boira perquè sap que la Pasqua neix així: a la frontera entre la foscor i la primera espurna de llum”. Afirma que “Friedrich entén que la fe no és un crit, sinó la llum del Ressuscitat que creix dins nostre”. Finalment, diu que “aquest llenç ens diu, amb una dolça fermesa: Crist ha ressuscitat!” i que “la seva llum, encara tímida o ja radiant, sempre ens sorprèn caminant”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, diu que “diumenge de Pasqua, donem per acabada la mort, la tristesa, el mal, la injustícia…” i que “la vida cristiana és justament el contrari: és, i ha de ser, expressió real d’alegria, esperança, amor i confiança”. Considera que “la nostra vida té sentit quan la referenciem a l’Amor” i recorda que “Déu és Amor i Ell és qui ha vingut, i continua venint sempre a la nostra vida per rescatar-nos, acompanyar-nos i impulsar-nos a viure l’Amor”. Expressa que “l’Amor necessita el seu espai i el seu temps”, que “l’Amor és una proposta a lliurar la vida en forma de servei” i que “l’Amor és contemplar els detalls més senzills de la vida i agrair-los”. Afirma que “d’això va la Pasqua i, de fet, la vida: d’Amor” i recorda que “qui estima no perd la vida, sinó que la dona, i encara més: qui estima no mor mai, viu per sempre”. Demana que “acceptem la invitació a ser pasquals”. Finalment, diu que “som cridats a deixar-nos transformar per la força de l’Amor” i que, “amb l’Amor de Déu dins nostre, serem una manifestació plena de felicitat”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
