Data: 12 d’abril de 2026
En la visita pastoral vaig passant una per una per les parròquies de la diòcesi. Constato com és d’important la celebració de la missa els diumenges i festes de precepte. De fet, per a moltes parròquies petites la missa és quasi l’única activitat que es pot fer. M’alegro profundament en veure com els preveres s’esforcen per servir de la millor manera possible aquestes comunitats. La qual cosa, en alguns casos, significa una periodicitat de la celebració que no és pas la que la nostra fe ens demana, perquè nosaltres sabem que diumenge rere diumenge celebrem l’Eucaristia.
Certament, l’escassetat de preveres i les comunitats molt minses no fan viable la celebració dominical i festiva en totes les parròquies. Durant el Sínode Diocesà es va plantejar aquesta qüestió, tractant-la des de la fe i la tradició multisecular de l’Església. Aquesta, ja des dels temps apostòlics, va tenir clara la importància del dia del Senyor, el diumenge, en què commemorem la resurrecció de Crist, dia de repòs, el qual té com a centre la missa dominical. No es pot entendre el diumenge sense la celebració de l’Eucaristia, «la santa i divina litúrgia», com deia un autor anònim dels primers segles del cristianisme. L’Eucaristia és insubstituïble. No hi ha cap altra celebració que pugui ocupar el seu lloc.
En els decrets sinodals s’assenyala la importància de l’Eucaristia per a tota comunitat parroquial. Per això, s’urgeix que es tendeixi cap a la missa dominical única en cada comunitat, a fi que es puguin servir les parròquies més petites. A més, hi ha un decret que és fonamental per a tothom: «Que l’Eucaristia dominical i la de les festes de precepte sigui desitjada i cercada per tot cristià» (21). Ara, com sempre, la participació en la celebració eucarística té com a raó fonamental la fe en Crist. Solament des de la fe s’entén què és l’Eucaristia i el seu gran valor. Des d’aquesta mateixa fe es veu clarament que tan sols els qui participen del sacerdoci apostòlic poden presidir-la in persona Cristi: els bisbes i els preveres. Aquí rau per què l’Eucaristia dominical ha de ser desitjada. És un cor amarat de fe que cerca la font de la vida, en la donació de Crist, en el seu sant sacrifici redemptor, el seu misteri pasqual.
Per això mateix, ha de ser cercada. En aquest moments en què, gràcies a Déu, podem traslladar-nos d’un lloc a un altre amb facilitat, els cristians hem de cercar en el diumenge la missa dominical, que és el cor de l’Església.
