Data: 12 d’abril de 2026
Benvolguts germans,
Entre les accions del Pla d’Evangelització que estem duent a terme durant aquest curs a la nostra diòcesi hi ha la de “donar suport a la pastoral vocacional”. Tinc la ferma convicció que la pastoral vocacional no pot ser una acció més dins la pastoral diocesana, sinó que n’ha de ser el nucli. En una recent carta del papa Lleó als sacerdots els diu que “cal tenir sempre present la perspectiva vocacional en cada àmbit pastoral, particularment en el juvenil i familiar”. El servei a les diverses vocacions ha de ser l’ànima de tota l’acció pastoral.
L’objectiu d’aquesta pastoral és ajudar els joves a discernir amb llibertat i lucidesa la seva vocació, convidant-los a alliberar-se tant de pors i bloqueigs com dels càlculs egoistes amb què els joves pensen moltes vegades per al seu futur. Amb aquesta finalitat, la perspectiva vocacional hauria de ser present de manera especial a la nostra pastoral amb els adolescents i joves. Com deia el papa Francesc, els hem de convidar a preguntar-se “Per a qui soc jo?” (Christus vivit, 286). En aquest sentit, la vocació no és una cosa que es proposa al final del procés d’educació en la fe, com si fos només una meta o un premi, sinó que ha d’anar plantejant-se oportunament al llarg de tot el camí.
Tot això ens demana a nosaltres que tinguem confiança en els joves. No ens podem quedar en el lament que la joventut d’avui està molt malament, ni en l’enyorança de temps passats, quan més joves acudien a les nostres parròquies. Hem de tenir el tacte i la gosadia d’apropar-nos a aquells joves que no es conformen amb allò que ofereix aquesta societat del benestar i el consum i que busquen assolir el ple sentit de les seves vides. Ens hem d’acostar per portar-los a Crist i convidar-los a seguir-lo radicalment i incondicionalment.
Serà molt important tenir present que la crida de Déu està adreçada a cadascú en particular. Déu crida cadascú pel seu nom i coneix personalment la història de cada home i cada dona. Per això, la pastoral vocacional no pot ser genèrica, sinó personalitzada, sabent connectar amb les cerques i les inquietuds de cadascú.
En aquesta pastoral no hi pot faltar la confiança en Déu, és a dir, la seguretat que Ell continua suscitant en l’Església les diverses vocacions. En alguns ambients es detecta un pessimisme excessiu sobre el futur de l’Església, cosa que és signe de desconfiança en Déu. No hi ha un moment de la història ni un lloc on Déu hagi parat de cridar homes i dones per al servei del Regne. No hi ha cap ambient en què no pugui bufar l’Esperit i despertar en el cor del jove la llavor de la vocació.
