Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 19 d’abril, diumenge III de Pasqua, l’Evangeli que serà proclamat a l’eucaristia ens presenta el relat dels deixebles d’Emmaús, extret de l’Evangeli segons sant Lluc. En aquest passatge, dos deixebles caminen abatuts i desorientats cap a Emmaús després dels esdeveniments de la Passió i la mort del Senyor, sense reconèixer que Crist Ressuscitat s’acosta i camina amb ells. És en l’escolta de la Paraula i en la fracció del pa que se’ls obren els ulls de la fe, i el reconeixen present i viu. En aquell mateix instant, el seu cor renovat els empeny a tornar a Jerusalem per anunciar als altres deixebles la joiosa experiència de la trobada amb el Senyor Ressuscitat.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar dels deixebles d’Emmaús, així com de l’alegria de la Pasqua, de la visita del Sant Pare Lleó XIV a Espanya, del coratge de presentar als joves la vocació, de la Trobada del Moviment Infantil Diocesà, del decret Presbyterorum Ordinis, sobre el ministeri i la vida dels preveres, de la pau del Ressuscitat i de la confiança en Déu en la missió.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “el relat dels deixebles d’Emmaús (Lc 24,13-35) és un dels passatges més delicats i profunds de tot l’Evangeli”. Expressa que els dos deixebles no reconeixen el Ressuscitat “perquè els seus ulls estan encara atrapats en una imatge de Déu que no ha passat per la creu”, i que “esperaven un Messies triomfant, i per això la mort els sembla el final de tot”. Afegeix que “Jesús, en canvi, els condueix pacientment a rellegir les Escriptures: allò que semblava derrota formava part del designi de Déu”. Recorda que “és en aquell gest tan senzill —prendre el pa, beneir-lo, partir-lo i donar-lo— quan els ulls se’ls obren finalment”, i que “la tradició cristiana ha vist sempre en aquest gest una clara referència a l’Eucaristia”. Manifesta igualment que “quan Crist és reconegut, el desànim es converteix en missió” i conclou que “l’Evangeli ens recorda que el Ressuscitat continua caminant discretament al costat dels seus, encara que no sempre el reconeguem” i que “potser la pregunta decisiva no és si el veiem, sinó si el convidem a quedar-se”, perquè “quan Crist entra a casa, fins i tot el pa més senzill es converteix en revelació”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que “durant aquests diumenges del temps de Pasqua, l’Església ens ofereix textos de l’Evangeli en què podem contemplar el Senyor ressuscitat” i que “el fragment de l’Evangeli d’aquest diumenge és el bell episodi dels deixebles d’Emmaús”. Expressa que “si el llegim amb fe, Déu ens ajudarà a renovar la nostra mirada i a descobrir Crist cada dia i en totes les coses”. Explica que “l’evangelista Lluc descriu dos deixebles de Jesús que estan en crisi”, desanimats i bloquejats, però amb “una petita espurna d’esperança”. Prega que “quan ens trobem en alguna d’aquestes situacions, demanem a Déu que ens ajudi a mirar de nou «amb els ulls de la fe»”. Considera que, en aquest text, l’evangelista Lluc “ens «recepta» alguns remeis perquè recuperem la vista”: la Paraula de Déu, l’Eucaristia i la caritat. Finalment, demana que “deixem que el Senyor sani la nostra forma de mirar” i que “prenem com a model aquell cec de qui ens parla Lluc en el seu Evangeli” i desitja que “tant de bo que, quan Crist ens pregunti: «Què vols que faci per tu?», sapiguem respondre-li: «Senyor, que hi vegi»”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “l’experiència del ressuscitat trenca qualsevol esquema que els apòstols i els deixebles s’haguessin pogut fer amb anterioritat” i que “Crist, tot i essent el mateix amb qui ells van conviure, és tot un altre, i els deixebles, com aquells dos que feien camí cap a Emmaús, no el reconeixen a primera ullada”. Expressa que “la perspectiva per a reconèixer a Jesús ha canviat, ara cal mirar a Jesús amb els ulls de la fe per reconèixer-lo”. Recorda que “és quan els parla, quan els obre el sentit de les Escriptures i quan pren el pa, diu la benedicció, el parteix i els el dona, que els seus cors s’abrusen” i que “aquests continuen essent, també avui, els signes que han d’identificar la presència de Crist en l’Església”, ja que “vivim la fe en comunitat, l’enriquim i l’alimentem amb la Paraula que ens ve de Déu i tenim el centre de la celebració de la nostra fe en Jesucrist, en la participació de la taula de l’Eucaristia”. Afirma que “són aquests els mitjans que avui tenim al nostre abast per fer arribar Crist a través de l’Evangeli, per arribar a la fe”. Finalment, prega que demanem a Crist que “es quedi també amb nosaltres per donar-nos aquella pau que Ell ens dona i que el món no sap donar”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “vivim molt centrats en les nostres preocupacions i en les que afecten el món també” i que sembla que en el món actual ens falta alegria, però que “tenim el motiu més gran d’alegria, la presència del Senyor Ressuscitat, vivent i victoriós a les nostres vides i al món”. Considera que l’alegria i l’entusiasme “és la reacció que produeix la presència de Jesús Ressuscitat en els seus deixebles” i que “és el que hauria de produir en nosaltres també si el sabéssim reconèixer”. Afirma que “en un món impregnat de desesperança, submergit en la desorientació, ens hem de preguntar si els cristians som testimonis veritables de la Resurrecció del Senyor, és a dir, de la seva presència a les nostres vides” i que “ens hauríem de preguntar també quina és la font de l’alegria que ens alimenta”. Recorda que “els deixebles d’Emmaús tornaren corrents a Jerusalem perquè el seu cor s’abrusava, i anaren a trobar-se amb els altres deixebles” i que “els deixebles s’alegraren de veure al Senyor”. Finalment, diu que “creure és veure, creure en Jesús present en mi i en els germans”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “la visita del sant pare Lleó a Espanya ja és plenament oficial, concretada principalment en tres llocs: les ciutats de Madrid i Barcelona i les illes Canàries” i que l’objectiu principal del Papa en els viatges apostòlics és “confortar-nos en la fe, esperança i caritat cristianes”. Recorda que el 10 de juny, dia en què Lleó XIV presidirà l’eucaristia a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona, “és la data commemorativa del centenari de la mort del venerable Antoni Gaudi”, la qual cosa “ens omple de joia pel reconeixement a la persona, la vida i l’obra d’aquell qui és anomenat «l’arquitecte de Déu»”. Considera que el lema de la visita apostòlica del Sant Pare “té com a eix la invitació d’Antoni Gaudí a alçar la mirada per veure la creu de Crist encimbellada al temple de la Sagrada Família de Barcelona” i expressa que “som convidats a alçar la mirada a la creu del Redemptor” i a “alçar la mirada també vers els nostres germans que comparteixen avui la creu de Jesucrist”. Finalment, diu que som “cridats a acollir tothom en l’escolta i el diàleg, a donar raó de la nostra esperança, a ser testimonis creients i creïbles de la nostra fe”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “no podem fer una pastoral vocacional si no tenim el coratge de presentar als joves la vocació”. Expressa que “ens hauríem de preguntar per què les nostres comunitats són estèrils i no generen vocacions”. Considera que “un aspecte important és convidar els joves, amb convicció i audàcia, a seguir Crist i mostrar amb decisió que lliurar-se totalment al servei de l’Evangeli és una cosa bella i bonica, que pot omplir de sentit la vida”. Afirma que “els joves necessiten testimonis, persones veritablement enamorades de Crist i de la seva vocació” i que “la pastoral vocacional ha de ser narrada amb la pròpia vida”. Manifesta que “en aquesta pastoral també és decisiu l’acompanyament dels joves” i que “cal caminar amb ells, adequar-se als seus ritmes i temps, prendre’s seriosament els seus dubtes i dificultats”. Finalment, diu que “si tota pastoral exigeix paciència, molt més la pastoral amb joves”, que “no cal tenir pressa a veure els fruits” i que “hem de sembrar i esperar pacientment que la llavor creixi, confiant en la força que té, en allò que l’Esperit ha sembrat als seus cors per mitjà nostre”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, s’adreça als nens i nenes de la diòcesi i els diu que diumenge 19 d’abril, sota el lema “Queda’t amb nosaltres”, viuran “la Trobada del Moviment Infantil Diocesà”, una gran festa, perquè vol dir que tots “estem caminant junts amb Jesús”. Els expressa que quan un infant estima, comparteix, perdona, riu i espera com ells, “està mostrant aquesta fe senzilla i bonica que Jesús vol en la seva Església”. Els recorda que el Senyor els convida a viure amb alegria, amb la mirada posada en Ell, sabent que sempre caminarà al seu costat. Afirma que “el Moviment Infantil Diocesà ajuda els xiquets i les xiquetes de tota la diòcesi a créixer com a bons amics i amigues de Jesús” i que “aquest dia no es tracta només de jugar o de passar-s’ho bé, sinó d’obrir el cor a Déu i als altres”. Diu als infants que Déu vol que, des de petits, vagin aprenent a estimar com Ell els estima: amb un cor gran, valent i confiat. Finalment, els demana que deixin que Ell camini amb ells, ja que així veuran com el seu cor s’omple d’alegria, com els seus ulls descobreixen la bellesa de cada dia i com el seu somriure es fa gran per compartir-lo amb tots.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, ens presenta “el decret Presbyterorum Ordinis, sobre el ministeri i la vida dels preveres”, un text que “ens ajuda a mirar el sacerdot des de la seva veritat més profunda: és un batejat cridat per Crist per representar-lo enmig del seu poble, predicant la Paraula, celebrant els sagraments i guiant amb caritat la vida de l’Església”. Expressa que “Presbyterorum Ordinis parla també de la fraternitat sacerdotal” i recorda que els preveres “estan cridats a viure en comunió amb el bisbe i entre ells, sostenint-se en la pregària, compartint les càrregues”. Recorda també que el Concili “convida a cuidar la formació permanent, la vida espiritual, el descans, la senzillesa de vida i l’equilibri humà”. Fa una crida als diocesans a “donar gràcies pels nostres preveres”, a “pregar per ells” i a “acompanyar-los amb proximitat”. Demana als preveres que no perdin l’alegria de l’Evangeli i que tornin sempre a la font: a la pregària, a la Paraula i a l’Eucaristia. Finalment, demana que “Presbyterorum Ordinis ens renovi a tots en l’amor a l’Església perquè, en comunió, caminem com un sol cos, servint el Senyor i el seu poble”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que “els primers diumenges de Pasqua ens presenten Jesús ressuscitat entrant en comunitats tancades i trobant-se amb persones ferides” i dient als deixebles: «Pau a vosaltres» i expressa que “la pau del Ressuscitat és la força que sosté la nostra història”. Manifesta que “el papa Lleó XIV ens ha recordat més d’un cop que «cap guerra és digna de Déu ni de l’ésser humà» i que «la pau cristiana neix del cor travessat de Crist, no de l’arrogància dels poderosos»”, paraules que “haurien de guiar la consciència dels creients i també la responsabilitat política”. Afirma que “el Ressuscitat mostra les llagues” i que, per tant, “la pau cristiana no es fonamenta en l’oblit del dolor, sinó en la transformació del mal per l’amor”. Considera que Pasqua també és “desarmar primer l’interior, per poder desarmar el món”. Finalment, diu que “enmig de tants conflictes, Pasqua ens obliga a fer-nos preguntes: Visc amb pau? Hi ha pau al meu voltant? D’on ve la meva pau? És una pau construïda sobre comoditats, silencis i distàncies? O és la pau del Ressuscitat, que transforma les pors i els pecats i ens allibera per a treballar pel bé comú?”
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, diu que “la missió es revesteix de sensacions diverses” i que “hi ha situacions que es presenten com a dificultoses i d’altres que van «com anell al dit»”. Recorda que “la missió és rebuda” i que el fet que “la missió vagi «com anell al dit» voldrà dir que el Regne de Déu creix entre nosaltres, perquè acceptem que Déu sigui el centre de la nostra vida”. Recorda que “la missió de Jesús fou la d’anunciar aquest Regne del Pare, que té el seu desplegament en les benaurances”, en les quals “trobem el programa d’acció”. Manifesta que no estem sols i que “Jesús camina al nostre costat i ens acompanya”. Ens anima a posar-nos en camí, acompanyar-nos i deixar-nos acompanyar per Aquell que ens estima sempre. Afirma que “ens toca situar Déu en el centre de la missió, i permetre que Jesús camini al nostre costat, com a diòcesi, com a parròquia, com a poble de Déu”. Finalment, diu que “si posem Déu al centre de la nostra vida, ens adonarem que efectivament la missió va «com anell al dit», perquè és de Déu i nosaltres, senzillament, en som els seus instruments”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
