Data: 14 de juny de 2026
Benvolguts diocesans,
Crec que no m’equivoco si dic que el sentiment comú dels cristians que vivim en aquesta diòcesi és de gratitud davant de la visita del papa Lleó XIV. Les seves paraules han estat llum no només per a nosaltres com a cristians, sinó també per a tota la nostra societat. La seva presència i els seus gestos de proximitat a tots, especialment els més fràgils i vulnerables, ens han mostrat quin és el camí que vol seguir l´Església.
Les paraules que ha dirigit a tots els ciutadans parlen de reconciliació i de pau, de fer caure murs i avançar cap a una cultura de l’encontre. En un ambient dominat per la polarització i els populismes, el Papa ha realitzat una aposta clara pel diàleg com a camí per assolir una veritat que “és sempre més gran que nosaltres i per això ens sorprèn i ens atrau cap a camins de purificació i reconciliació” (Encontre amb les autoritats).
En la seva visita, Lleó XIV ha volgut establir un diàleg amb tota la societat: amb el món de la política, en la històrica visita al Congrés dels Diputats; i amb el món de la cultura, l’art, l’economia i l’esport, en l’esdeveniment “Teixir xarxes” (Movistar Arena, Madrid). Allà va plantejar algunes preguntes realment fonamentals, que val la pena reflexionar: quina herència estem deixant al futur, quin tipus de comunitat estem construint, què vol dir ser veritablement “humà”.
Als cristians ens ha demanat viure “una mística d’ulls oberts”, és a dir, ser homes que estimin el silenci i la pregària i alhora es comprometin en la construcció de la civilització de l’amor. En particular, l’amor a Crist ens porta als germans, a cultivar un cor sensible a les necessitats dels altres. En l’homilia per a la festa de Corpus Christi va subratllar que la fe és “una escola que ens ensenya a agenollar-nos davant Déu i davant el proïsme, perquè ningú no pot agenollar-se davant el Senyor i menysprear el germà”. La proximitat del Papa als més pobres, als immigrants, als presos i també als que arriben en pastera a les nostres costes és un signe eloqüent no sols per a l’Església, sinó també per a tota la societat.
En la vigília de pregària amb els joves, els va convidar a donar una nova direcció a la societat i ser espurnes d’una humanitat nova, comunicant els valors i la bellesa de l’Evangeli. Els va demanar ser missioners de l’Evangeli davant les pobreses tant materials com espirituals del nostre temps i els va convidar a no renunciar a transformar la societat: «Vosaltres podeu canviar la història! Feu-ho amb l’amor!».
En un temps de veus estridents, el Papa ha triat el to de qui sembra i proposa reconstruir la societat no vencent l’altre, sinó tornant-lo a trobar.
