Data: 14 de juny de 2026

Estimats diocesans,

estimada Església d’Urgell,

Moltes persones afirmen avui admirar Jesús. Reconeixen en ell una figura extraordinària, un mestre d’humanitat i un testimoni d’amor. Però l’evangeli no ens convida només a admirar Crist des de lluny; ens crida a seguir-lo.

I seguir Jesús no és sempre un camí fàcil. El mateix Senyor ho va deixar clar quan proclamà les benaurances i ensenyà el manament de l’amor. L’evangeli ens demana perdonar quan neix el desig de venjar-nos, estimar quan resulta més senzill tancar-se en un mateix, i servir quan el món ens empeny contínuament a buscar l’èxit o el reconeixement, mostrant-nos-els com en un aparador.

Per això, el seguiment de Crist implica una lluita interior i una veritable conversió del cor. No consisteix pas a acceptar unes idees religioses, sinó que consisteix a aprendre, a poc a poc, a viure segons l’estil de Jesús.

També Antoni Gaudí va conèixer aquesta exigència de l’evangeli. Els qui el van tractar recorden que tenia un caràcter fort i un temperament apassionat. Ell mateix era conscient dels seus límits i va intentar viure un camí de purificació interior. Amb el pas dels anys, la seva vida es va fer més senzilla, austera i profundament orientada cap a Déu.

Gaudí va comprendre que seguir Crist significava deixar que la fe transformés tota l’existència. Per això la seva obra no va ser només una creació artística, sinó també una expressió del deixeble cristià. D’una manera especial, la creu ocupa un lloc central a la Sagrada Família. No hi apareix com un signe de derrota, sinó com la manifestació suprema de l’amor de Déu.

La creu continua essent avui una realitat difícil d’acceptar. Vivim en una cultura que busca eliminar tot sofriment i evitar qualsevol forma de renúncia. Tanmateix, Jesús no va amagar mai que el camí de l’amor veritable passa per l’entrega, la fidelitat i el sacrifici.

Però el cristià segueix Crist fins a la creu, sabent que la creu condueix a la resurrecció. El Senyor no abandona aquells que caminen amb ell. Fins i tot enmig de les dificultats, roman proper i sosté els seus deixebles.

En aquest centenari d’Antoni Gaudí, la seva figura ens convida novament a preguntar-nos què significa realment seguir Crist en la nostra vida concreta: en la família, en la feina, en la política, en les decisions quotidianes i en les dificultats personals. L’evangeli és un camí de vida que transforma el cor humà.

Potser la pregunta decisiva no és si el camí de Jesús és exigent. La veritable pregunta és si estem disposats que ell sigui el protagonista de la nostra vida i nosaltres siguem com uns actors als quals es demana fidelitat a la missió confiada. Confiem en ell i caminem al seu costat!

Amb la benedicció i l’afecte del vostre bisbe i servidor,