Data: 21 de juny de 2026
Benvolguts germans, recordem amb gratitud els dies que el papa Lleó va estar amb nosaltres a Catalunya. Molts de nosaltres vam tenir ocasió de participar en la vetlla de pregària a Montjuïc, el pelegrinatge a Montserrat o l’esplèndida celebració a la Basílica de la Sagrada Família. Hem gaudit de la seva presència i també de la seva paraula.
Si volguéssim resumir en poques paraules el missatge d’aquests dies, gosaria dir: som pelegrins en la nit. Així ho va explicar a l’Estadi Olímpic, prenent peu en el relat de l’encontre de Jesús amb Nicodem (cf. Jn 3, 1-21). Som éssers en recerca contínua, “som captaires d’amor, tenim fam i set de veritat, busquem un significat ple que ens sostingui, ens animi i ens ajudi a comprendre el misteri de la nostra vida”.
En el nostre caminar, hi percebem moltes zones de penombra. El Papa no va tancar els ulls davant la realitat del dolor (va sentir els impactants testimonis dels joves a Montjuïc), ni davant la duresa de la vida a la presó (com és el cas de Brians), ni davant el drama de la migració i de la pobresa (església de Sant Agustí, al Raval). Però també va subratllar que tenim una llum gran, que és la que procedeix de la fe, que ens recorda que la nit pot ser moment de benedicció, perquè ens treu les màscares humanes i religioses que utilitzem cada dia. L’espai buit de la nit pot ser una ocasió per canviar i renovar-nos. El Papa ens convidava: “No deixem de buscar, de qüestionar-nos i de dialogar, amb Déu i entre nosaltres, també al cor de la nit”.
Aquesta fe, que il·lumina la nostra vida, és la que ha donat forma i sentit a edificis tan bells com la Basílica de la Sagrada Família, “una obra mestra arquitectònica, que és també una eloqüent catequesi feta de pedres, colors i llum”. La seva bellesa ens anima a aixecar la mirada cap al Crist i aprendre d’Ell l’art de viure segons l’Evangeli.
El pelegrinatge no es fa en solitari, sinó com a comunitat. Aquest és un altre tema que ha estat present als discursos i homilies del papa Lleó: la seva crida a la unitat, a crear en l’Església un ambient de família; “és important no permetre que res destrueixi la unitat en què Déu ens ha constituït i cap a la plenitud del qual ens condueix cada dia” (paraules a la Catedral).
En el nostre caminar en la nit brilla una llum, que és la Mare de Déu. Ella “ens condueix cap al Crist i ens ensenya a escoltar la seva veu, obeir la seva Paraula i permetre que ell ens transformi” (Discurs a Montserrat). Tenim la certesa que Ella, amb el seu amor maternal, sempre acompanyarà el nostre caminar.
