Data: 28 de juny de 2026
Demà celebrem la solemnitat dels apòstols sant Pere i sant Pau; anomenats columnes de l’Església. Personalitats diferents, com divers va ser el seu ministeri, però units per la seva fidelitat a Crist. Un va ser apòstol de primera hora, l’altre de la darrera però ambdós van ser evangelitzadors fins a donar la seva vida per l’Evangeli. En la seva solemnitat se’ns posa davant dels ulls una de les preguntes clau de la vida cristiana. Jesús no s’interessa tant pel què diu la gent, ni per quina és l’opinió més estesa o més popular; el que Jesús vol saber és què creuen els qui Ell ha cridat. S’adreça directament als seus deixebles: «Vosaltres, qui dieu que soc?». És una pregunta personal que travessa els segles i arriba també fins a nosaltres. No és una qüestió teòrica, sinó una invitació a prendre posició davant de Crist: davant de Crist no podem ser mai tebis, hem de ser sempre radicals.
Simó Pere respon amb una confessió de fe que és el fonament de l’Església: «Vós sou el Messies, el Fill de Déu viu». Pere reconeix en Jesús molt més que un mestre, un profeta o un home savi. Descobreix que en Ell habita la plenitud de Déu i que és l’enviat que porta la salvació al món. Aquesta fe no neix simplement de la intel·ligència humana, sinó de l’obertura del cor a la revelació de Déu.
Aquesta paraula de l’Evangeli adquireix una especial actualitat a la llum de la primera encíclica del papa Lleó XIV, Magnifica Humanitas. En aquest document, el Sant Pare reflexiona sobre la dignitat incomparable de la persona humana en uns temps marcat pels grans avenços tecnològics i per la irrupció de la intel·ligència artificial, quan sembla que el valor de la nostra humanitat perd pes. L’encíclica ens recorda que cap progrés tècnic no pot fer-nos oblidar qui som ni quin és el nostre destí. La persona humana no és una dada, ni un algoritme, ni una peça d’un sistema productiu: és un ésser creat a imatge i semblança de Déu, cridat a la comunió amb Ell.
Per això, la pregunta de Jesús i la reflexió de l’encíclica convergeixen en un mateix punt. Només quan reconeixem Crist com al Fill de Déu viu descobrim també la veritable grandesa de l’ésser humà. Si perdem Crist de vista, correm el risc de reduir la persona a la seva utilitat, al seu rendiment o a la seva capacitat de produir. Però quan confessem amb Pere la nostra fe, entenem que cada home i cada dona tenen una dignitat sagrada que no depèn de l’èxit, de la força o de la tecnologia.
En una societat que sovint busca respostes ràpides i confia excessivament en les seves pròpies creacions, Jesús continua preguntant-nos: «Vosaltres, qui dieu que soc?». La resposta que donem no és només una professió de fe; és també una manera d’entendre la persona humana, la societat i el futur. El cristià està cridat a proclamar, amb paraules i obres, que Jesucrist és el Senyor, que hem estat fets fills amb el Fill i que sols en Crist trobem la veritat plena sobre Déu i sobre nosaltres mateixos.
Que els exemples de sant Pere i de sant Pau ens ajudin a renovar avui la nostra fe. I que, enmig dels reptes del nostre temps, sapiguem anunciar amb convicció que Jesucrist és el Messies, el Fill de Déu viu, i que només en Ell la magnífica humanitat a la qual estem cridats arriba a la seva plenitud.
