Data: 26 de juliol de 2026
Avui, coincidint amb la festivitat litúrgica dels sants Joaquim i Anna, avis de Jesús, l’Església celebra la VI Jornada Mundial dels Padrins i de la Gent Gran. El lema d’enguany ens omple el cor de confiança i escalf: «Jo no m’oblidaria mai de tu» (Is 49,15).
Aquesta declaració, extreta del profeta Isaïes, posa veu a la fidelitat i a l’amor constant de Déu. El Papa ens recorda que el Senyor porta el rostre de cadascú de nosaltres gravat a la palma de les seves mans. És una promesa ferma de companyia, un compromís de presència divina que acompanya la gent gran en cada etapa de la seva vida.
Aquesta presència es fa especialment latent en els nostres pobles i comunitats rurals. Els padrins de l’entorn rural són els autèntics guardians de la terra, de la paciència que dicta el pas de les estacions i de la memòria viva dels nostres pobles. Amb les seves mans sàvies i treballades ens ensenyen el valor del silenci, el respecte per la creació i la importància del veïnatge. Ells fan que els nostres pobles mantinguin l’ànima encesa i bategant.
En aquest camí, la caritat de Déu també es fa visible a través dels cuidadors i cuidadores. La seva tasca silenciosa, feta de paciència, atenció constant i petits gestos quotidians, és una autèntica prolongació de les mans amoroses del Senyor. Tant els familiars que es desviuen a la llar com els professionals de la salut i l’assistència encarnen una vocació preciosa de servei, convertint la cura de la fragilitat en un espai sagrat on es dignifica la vida humana.
La vellesa és un temps de plenitud i una valuosa vocació. A través de l’experiència acumulada i de la maduresa, brota una saviesa espiritual capaç d’il·luminar i de guiar la resta de generacions. Les persones grans tenen una missió indispensable en la societat i en l’Església: custodiar les nostres arrels, transmetre la fe com un testimoni de vida i sostenir les nostres comunitats mitjançant una pregària constant pel món i per la pau.
Aquest diumenge és una invitació joiosa a enfortir els vincles familiars i comunitaris, especialment entre els joves i els més grans. El Sant Pare ens anima a sortir a trobar els nostres avis i les persones grans de l’entorn. Que el nostre temps, el nostre diàleg i la nostra tendresa compartida siguin el reflex visible d’aquesta certesa divina: ells són un tresor viu per a tots nosaltres.
Per a aquesta setmana us proposo que visiteu la nostra gent gran que viu en residències i que els convideu a sortir i a fer un passeig per agrair-los el do de la vida que ens han donat. Fem créixer el voluntariat social; que els joves puguin escoltar i compartir la vida dels padrins.
Amb agraïment als nostres padrins i gent gran, us desitjo que la cura dels nostres pares sigui la nostra identitat cristiana. El vostre bisbe i servidor,
