Data: 20 de setembre de 2026
Les paraules de l’apòstol sant Pau en la carta als cristians de Filips són ben adequades per centrar la nostra fe. Som seguidors de Crist, en Ell vivim i per Ell vivim i per això aprofitem qualsevol possibilitat d’aprofundir en la nostra relació amb el Senyor. La pregària, el contacte amb la Paraula són ocasions privilegiades per acostar-nos a Ell que dona sentit a la nostra vida. Però hi ha per damunt de tot un moment setmanal, si és que no el vivim de manera més freqüent, de trobada amb el Senyor i amb la comunitat amb qui compartim la fe, i aquest moment és la celebració de l’Eucaristia.
Dedicar un dia de la setmana a Déu, posar-lo a Ell com a centre d’aquest dia en record de la seva resurrecció, que és el centre de la nostra fe, i fer-ho participant en la celebració de l’Eucaristia no és tan sols un precepte, és molt més. El diumenge no és tan sols un dia de descans, és sobretot, com escrivia sant Joan Pau II l’any 1998, el Dia del Senyor.
Sant Joan Pau II destacava a Dies Domini que el diumenge és el dia de l’Església. La fe és un regal personal que rebem de Déu cadascun de nosaltres, però la fe en Crist no la vivim sols, la vivim en comunitat. El cristià forma part d’un poble, del poble sant de Déu, i d’una comunitat concreta, la seva parròquia. El cristià viu la fe amb els que té més a prop i també viuen com ell la fe. Per això ens reunim en comunitat per celebrar l’Eucaristia dominical a la nostra parròquia, on tots els cristians formen un sol cos en Crist.
Per viure en plenitud aquesta celebració del dia del Senyor, ens cal anar-hi amb el cor ben disposat, no com qui compleix de manera indolent o repetitiva un precepte establert, sinó com aquell que, igual que els deixebles, corre cap al sepulcre i es deixa sorprendre pel misteri de la resurrecció. Ens cal preparar-nos-hi per tenir set de participar en l’Eucaristia, set de seure al voltant de l’altar, set d’escoltar la seva Paraula, set de rebre el seu cos i la seva sang, set de trobar-nos amb la comunitat.
En aquesta preparació cal tenir present la salut de la nostra ànima, que a través del sagrament de la reconciliació és sempre guarida de les ferides que la vida i que nosaltres mateixos li infringim. No està de més, per exemple, llegir d’antuvi les lectures del diumenge corresponent per tal de poder prestar-hi més atenció. Petits o no tant petits gestos que ens ajuden a viure la celebració dominical amb més profunditat.
Si també per a nosaltres viure és Crist, els cristians estem convocats cada diumenge a viure i confessar la presència del Ressuscitat, estem cridats a ser evangelitzadors i testimonis en la nostra vida quotidiana. (Cf. Dies Domini, 45).


