Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la visita del nunci apostòlic a l’arxidiòcesi de Tarragona, de la festa de la Mare de Déu de la Mercè, de la Jornada Diocesana de Vic, de l’ordenació de quatre diaques, de perdó i oblit, de l’Any Jubilar de Sant Francesc d’Assís, de la importància del diumenge i de l’eucaristia, de la 47a Jornada Mundial del Turisme, de recordar les paraules del papa Lleó XIV del proppassat mes de juny i d’una Església que llegeix.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, comunica que des del dimarts 22 al vespre fins al divendres 25, “el nunci apostòlic, Mons. Piero Pioppo, estarà entre nosaltres”. Recorda que el nunci apostòlic és un legat del Sant Pare que té encomanat “l’ofici de representar-lo d’una manera estable davant les Esglésies particulars o també davant els Estats i les autoritats públiques a les quals són enviats”. Afirma que “aquesta visita ens dona ocasió per aprofundir en la realitat d’Església diocesana i en la comunió amb l’Església universal, el cap de la qual és el bisbe de Roma, avui el papa Lleó XIV, que garanteix la unitat de la fe i la presideix en la caritat”. Subratlla que “en l’escaiença de les festes de santa Tecla i de la Mare de Déu de Misericòrdia, el senyor nunci presidirà, tant a Tarragona com a Reus, les diferents celebracions”, “es trobarà amb el Consell Episcopal i amb tots els mossens de l’arxidiòcesi” i “visitarà la presó de Mas d’Enric en la Festa de la Mare de Déu de la Mercè”. Finalment, diu que, en nom de tota l’arxidiòcesi, li plau donar la benvinguda al senyor nunci, mentre li desitja la millor estada “a casa nostra”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que “celebrarem aviat la solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, que ens recorda que Maria continua sent una mare que ens escolta, ens acompanya i ens apropa a Jesucrist”. Expressa que “no és només una festa popular molt estimada, sinó l’expressió de fe d’un poble” i que “celebrar la patrona de Barcelona és també renovar el nostre desig de seguir Jesús amb més fidelitat”. Afirma que “Maria ens ensenya que la felicitat es troba en l’entrega generosa a Déu i als altres” i que “ens ensenya el millor camí per apropar-nos a Jesús”, “amb el seu testimoni i exemple, amb la seva humilitat, bondat, generositat i alegria, i també amb la seva intercessió constant”. Considera que “això queda ben resumit en el lema llatí Ad Iesum per Mariam (cap a Jesús per mitjà de Maria)” que “honra Maria com a Mare de Jesús i ens recorda que Déu va voler venir al món per mitjà d’ella”. Manifesta que “la festa de la Mare de Déu de la Mercè és una oportunitat privilegiada per renovar la nostra esperança”. Finalment, demana a la Mare de Déu de la Mercè que pregui per nosaltres i ens acompanyi sempre amb el seu amor maternal.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, informa que “la Jornada Diocesana, dins el marc del Dia de la Catedral, té enguany com a lema «Molt a celebrar junts»” i que en aquesta diada “volem festejar l’obra del Senyor enmig nostre”. Expressa que “són moltes les realitats i les persones que experimenten l’acció de Déu en el seu cor, alliberant-los de la foscor, del buit, del sense sentit, del pecat, de la tristesa, de l’aïllament”. Explica que “en la nostra Jornada Diocesana volem parar esment en quatre àmbits en què podem dir: És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre”: La caritat organitzada en les parròquies i arxiprestats, essent ben a prop dels més pobres i necessitats, el catecumenat, els grups Sicòmors per a ajudar a prosseguir la ruta després d’una experiència de primer anunci, en les comunitats parroquials i l’acompanyament en el grup Mar endins als adolescents i joves que senten en el seu cor la crida a seguir més de prop Jesús en la vida sacerdotal. Finalment, diu que “per tot això i pel que Déu fa en el més íntim de les persones, i que potser mai no sabrem, no podem fer res més que celebrar-ho junts”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, comunica que “aquest diumenge, a la Catedral, seran ordenats quatre diaques al servei de la diòcesi”. Explica que “a diferència dels diaques transitoris que es preparen per al sacerdoci, els diaques permanents, que poden ser homes casats o cèlibes, estan cridats a servir el Poble de Déu principalment en els ministeris de la Litúrgia, la Paraula i la Caritat, en comunió amb el bisbe i el seu presbiteri”. Expressa que “actualment, els diaques permanents es dediquen a la preparació i celebració dels sagraments del baptisme i el matrimoni, a presidir les exèquies, predicacions, catequesis, atenció als malalts, i assumeixen les responsabilitats i gestions que el rector de la parròquia o el bisbe els encomana, sense oblidar que el seu objectiu originari va ser i encara és l’atenció als pobres”. Comunica que “des de la creació de la diòcesi hem tingut el goig d’ordenar 18 diaques permanents, que sumats als que ja hi havia fan un total de 21”. Finalment, demana que encomanem diumenge especialment “en la nostra pregària al Quique, al Lluís, al Pedro i al Robert perquè seran ministres de Déu en el servei i l’entrega”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “a la seva encíclica sobre la fraternitat humana, el papa Francesc es plantejava de manera explícita si perdonar significa oblidar el mal que algú ha fet” i que responia que “el perdó no implica l’oblit”. Expressa que “hi ha injustícies que mai no han de ser oblidades” i que el Papa posa com exemples la Shoah, els bombardejos atòmics a Hiroshima i Nagasaki, les persecucions, el tràfic d’esclaus o les matances ètniques que van passar i ocorren a diversos països. Considera que “la memòria del que ha passat és important per no repetir els errors” i que “la clau està en “com” recordem”. Afirma que “perdonar és trencar el cercle viciós, que condueix a cercar la venjança, la qual no resol res” i que “no es tracta d’esborrar el que ha passat ni de ser ingenus davant de possibles danys futurs”, sinó de “recordar sense quedar atrapats en la ferida”. Finalment, diu que “per això, el que podem fer és que, amb el pas del temps, l’ofensa i l’ofensor no constitueixin una presència obsessiva i inquietant i, així, mirar el futur d’una manera nova”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, recorda que “en el vuitè centenari del feliç trànsit del poverello d’Assís a la pàtria celestial, el papa Lleó XIV ha proclamat un Any Especial de Sant Francesc pels 800 anys de la seva partida a la Casa del Pare”. Comunica que “a la nostra diòcesi de Tortosa celebrarem aquest Jubileu Franciscà el diumenge 4 d’octubre” i que “aquest dia, en què commemorem el natalici d’aquest sant de la pobresa i l’alegria, la solemnitat tindrà lloc a la parròquia de Sant Francesc d’Assís, a Jesús-Tortosa, així com als monestirs de les clarisses de Tortosa i de la Divina Providència, a Vinaròs”. Anima “tota la diòcesi a participar tant en aquesta trobada com en cadascun dels signes que ofereix l’aniversari”. Finalment, demana que ens deixem contagiar per l’esperit franciscà, “participant amb entusiasme en les celebracions” i que “el Senyor ens concedeixi viure el que sant Francesc demanava amb tota l’ànima: «Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau», perquè la nostra diòcesi sigui sempre casa de fraternitat, alegria i misericòrdia”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que les paraules de l’apòstol sant Pau en la carta als cristians de Filips, «Per a mi, viure és Crist», “són ben adequades per centrar la nostra fe”. Expressa que “som seguidors de Crist, en Ell vivim i per Ell vivim i per això aprofitem qualsevol possibilitat d’aprofundir en la nostra relació amb el Senyor”. Recorda que per damunt de tot hi ha “un moment setmanal, si és que no el vivim de manera més freqüent, de trobada amb el Senyor i amb la comunitat amb qui compartim la fe”: la celebració de l’Eucaristia. Afirma que per viure en plenitud la celebració del dia del Senyor “ens cal anar-hi amb el cor ben disposat” i que “ens cal preparar-nos-hi per tenir set de participar en l’Eucaristia, set d’escoltar la seva Paraula, set de rebre el seu cos i la seva sang, set de trobar-nos amb la comunitat”. Finalment, diu que “si també per a nosaltres viure és Crist, els cristians estem convocats cada diumenge a viure i confessar la presència del Ressuscitat, estem cridats a ser evangelitzadors i testimonis en la nostra vida quotidiana”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, informa que el proper diumenge se celebrarà la 47a Jornada Mundial del Turisme, amb el lema “Agenda Digital i Intel·ligència Artificial per redissenyar el turisme”. Explica que el Dicasteri per a l’Evangelització exhorta a fer del turisme “un motiu d’evangelització i d’anunci de la fe” i que la jornada convida a reflexionar sobre aquesta forma de trobada entre els pobles i sobre el paper de la intel·ligència artificial i la transformació digital en el turisme del futur. Assenyala que el turisme del Pirineu i el de Ponent és “un temps de retrobament amb les comunitats locals i també un temps per compartir amb les famílies” i convida a redescobrir les comunitats cristianes que donen força i esperança i mantenen vives “la fe, els costums i les tradicions, posant sempre en el centre la comunitat”. Finalment, recull les paraules del Pro-Prefecte Mons. Rino Fisichella, que recorda que el turisme neix del desig de “conèixer l’altre, descobrir nous horitzons” i “deixar-se sorprendre per la bellesa de la creació i les cultures” i subratlla que cap tecnologia no podrà substituir l’experiència personal davant d’un paisatge, una obra d’art o un lloc sagrat.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que “recollint els ecos de les converses de molta gent als carrers, i el soroll crispat en moltes xarxes socials, pensava com de ràpid hem passat pàgina de la visita del papa Lleó XIV”. Demana que “exercitem la memòria i la consciència” i ens convida a “deixar-nos interpel·lar per alguns dels seus missatges” que mostren la seva saviesa i la seva veritat i que “no han perdut ni perdran actualitat”. Reprodueix algunes de les frases del papa Lleó XIV: «No és possible oblidar els pobres si no volem sortir del corrent viu de l’Església que brolla de l’Evangeli i fecunda cada moment històric»; «la pau no és només una realitat política o institucional. Neix també en la consciència, allà on el rancor, la indiferència i l’odi deixen pas a la reconciliació. Per això, s’instaura i es protegeix també mitjançant el llenguatge»; «la dignitat humana no té passaport ni perd valor en travessar una frontera»… Finalment, acaba amb una frase més: «Jesús no ens demana que classifiquem el nostre amor pels altres.»
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, diu que “una Església benaurada és, i ha de ser, una bona lectora”, és a dir, que “ha de tenir aquella capacitat d’interpretar degudament el misteri de la vida que té davant seu”. Expressa que “Jesús, fundador i fonament de l’Església, és qui ens ensenya a llegir el gran llibre que només podia haver escrit Déu: la vida”. Afirma que “les accions de Jesús són decisives per entendre què ha de ser i què ha de fer l’Església”, la qual, “com Jesús, no pot oblidar mai que la realitat és més important que les idees”. Considera que “cal recordar que qui llegeix és qui interpreta” i que, per això, “qualsevol lectura parteix d’un context, d’una trajectòria, d’unes opcions determinades”. Subratlla que “l’Església de les benaurances ha de ser “bona lectora””, és a dir que “li cal exercitar-se en la comprensió del llibre de la vida i poder, a poc a poc, ampliar el somni de Déu per a tota la humanitat”. Finalment, diu que “és a partir de la lectura que l’Església podrà entendre’s millor a ella mateixa i allunyarà les temptacions de quedar-se aïllada i tancada en les seves pors, dubtes i ambigüitats”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
