Data: 4 d’octubre de 2026

Del 10 de gener de 2026 al 10 de ge­ner de 2027 l’Església celebra l’any jubilar de sant Francesc d’Assís amb motiu del vuitè centenari de la seva mort. Convocat per Decret de la Penitenciaria Apostòlica, el papa Lleó XIV ens convida a que «cada fidel cristià, seguint l’exem­ple del Sant d’Assís, es convertei­xi en model de santedat de vida i testimoni constant de pau».

En aquest diumenge en el qual s’escau la festa de sant Francesc d’Assís, és bo posar l’atenció en aquell que rebé l’encàrrec per part de Crist de reconstruir la seva Església. Ho feu des de la humilitat i la senzille­sa, lluny del poder, i la seva vida i la seva fundació no estigué pas a recer de dificultats, ans al contrari, en visqué moltes i tan sols amb l’ajut de Déu fou ca­paç de vèncer-les; així, la seva manera de viure la fe ens ha arribat a nosaltres.

Francesc d’Assís ha estat un d’aquells sants que han marcat profundament la vida de l’Església. Aquest any jubilar franciscà és una oportunitat per viure l’Evangeli amb radicalitat i dolcesa, amb po­bresa joiosa i cor universal, com ho feu el pobrissó d’Assís, i així ens conviden a participar-hi la Frater­nitat de santa Clara de Vilobí d’Onyar. Recordem que a la nostra diòcesi tenim dues comunitats que viuen l’espiritualitat franciscana: les clarisses a Vi­lobí i els caputxins a Arenys de Mar. És aquesta una riquesa indubtable que ens cal agrair al Senyor i que hem de valorar com cal, és a dir, apropant-nos en la mesura que puguem a aquestes dues comu­nitats que fan camí amb el conjunt de l’Església de Girona.

Ells i elles viuen la seva fe seguint l’exemple de sant Francesc, que va ser un amant de Déu, dels germans i germanes i també de la na­turalesa. Francesc d’Assís va estimar i va buscar la pau, encara que va viure en un temps convuls, quan l’Es­glésia estava amenaçada de sucumbir sota la seva mateixa riquesa i poder; Francesc, amb les armes de la humilitat i la pobre­sa, amb les eines de la senzillesa i de la bondat, cercà a Déu i el va trobar.

Sant Francesc va ser un gegant de la santedat, com el definí el papa Benet XVI, un home que cansat de les coses del món i assedegat de les coses de Déu fou capaç d’emprendre una aventura incer­ta, com tota aventura, però apassionant perquè por­tava directament a Déu.

Francesc fou un revulsiu per a l’Església de la seva època. De sant Francesc d’Assís s’ha dit que repre­senta un alter Christus, que era veritablement una icona viva de Crist; per això va ser també denominat «el germà de Jesús». L’ideal de Francesc era ser com Jesús; contemplar el Crist de l’Evangeli, estimar-lo intensament, imitar les seves virtuts (Cf. Benet XVI 27 de gener de 2010).

Que el seu exemple ens ajudi a viure la nostra fe.