Data: 18 d’octubre de 2026
Estimats diocesans,
Cap al final de la seva encíclica “Magnifica humanitas ”, el papa Lleó llança un missatge clar i contundent: “Mantinguem-nos fidels a la veritat!” i ens convida a no perdre’ns enmig dels fluxos incessants d’informacions i opinions que rebem (n. 237).
Per a l’ésser humà és fonamental assolir la veritat sobre el món que l’envolta. En aquest punt el Papa ens adverteix del perill de deixar-nos portar per falses informacions o per dades manipulades, perquè les plataformes digitals i els sistemes d’intel·ligència artificial contribueixen a difuminar els límits entre allò veritable i allò fals, barrejant dades i opinions (cf. n. 132). Davant d’això, cal comprendre que la veritat és “un do que cal compartir” i no “una possessió que cal reclamar” (n. 25). La veritat dels fets s’assoleix en una cerca compartida; requereix el diàleg i es fonamenta en la confiança mútua (cf. n. 132). Cal també promoure en l’educació l’amor a la veritat, que implica recerca, reflexió i discerniment, ajudant a desenvolupar un pensament crític i creatiu (cf. n. 145).
Però hi ha una altra veritat que, segurament, és molt més interessant d’assolir: la veritat sobre l’ésser humà, la veritat profunda del nostre cor, dels seus desitjos i les seves aspiracions, la veritat sobre el sentit de la nostra existència. Enfront de corrents de pensament que redueixen l’ésser humà a matèria que pot ser perfeccionada o superada (cf. n. 118), el Papa afirma la dignitat de la persona, que pertany a cada ésser humà pel simple fet d’existir (cf. n. 50, 52). La dignitat de l’ésser humà no és una conquesta ni necessita ser demostrada; es fonamenta en el seu propi ésser i és inalienable (cf. n. 53). Doncs bé, tot ésser humà aspira a assolir “la seva veritat més profunda”, perquè ha estat fet per a Déu i en el seu cor hi ha inscrit el desig d’assolir la felicitat plena (cf. n. 11).
Finalment, per a tot ésser humà resulta indispensable assolir la veritat sobre Déu, perquè en tots nosaltres nia el desig de conèixer el seu veritable rostre. El misteri del Déu vivent s’ha revelat en Jesucrist i, en el seu amor infinit, ens ha cridat a la comunió amb Ell i ens ha introduït a la seva mateixa vida (cf. 127), capacitant-nos per anar més enllà de nosaltres mateixos (cf. n. 128). L’Encarnació i la Pasqua revelen un Déu que entra a la condició humana i la transfigura (cf. n. 234). És un Déu que acompanya la història de cada ésser humà. Només amb la llum que procedeix d´Ell podrem construir una ciutat a mida de l´ésser humà.
Per això, hem de cultivar “un cor que estima la veritat” (n. 237) i que vol assolir la saviesa capaç d’orientar la nostra vida personal i social.
