Data: 25 d’octubre de 2026
Estimats germans:
Al llarg de l’Encíclica “Magnifica humanitas” el papa Lleó subratlla que la veritat és un do que hem d’acollir i no una cosa que podem imposar als altres (MH 23, 25, 137). No és propietat de ningú, sinó un bé que rebem.
Tots els éssers humans som companys de camí a la recerca de la veritat sobre el món, sobre nosaltres mateixos i sobre Déu. En particular, els cristians apreciem i considerem aliats preuats tots aquells que treballen per la custòdia de la creació i en defensa de la dignitat humana. La veritat és quelcom que busquem junts. «Només la recerca compartida de la veritat dels fets, assumida com a bé comú, pot assentar les bases d’una comunicació justa» (MH 132).
Per això és molt perillós que algú, amb prou recursos tècnics i econòmics, pretengui convèncer-nos del que és veritat i, de vegades de manera subtil, imposar què és el que vol que els altres considerem com a veritable (MH 133). Qui controla les plataformes digitals i els mitjans de comunicació té capacitat per influir en l’imaginari col·lectiu i presentar com a desitjable la seva visió de la realitat (MH 136). Però la veritat no es pot supeditar a interessos i estratègies particulars, sinó que ha de ser buscada per tothom. Malauradament, quan una societat es despreocupa de la veritat, s’obre pas el totalitarisme (MH 134).
La fe en Jesucrist és una gran llum per assolir la veritat. La Paraula de Déu ens ofereix savis criteris i orientacions que il·luminen el nostre camí. Aquesta Paraula requereix ser compresa amb l’ajuda de la filosofia, la teologia i les ciències humanes. La llum eterna de l’Evangeli ha de deixar-se interpel·lar per les preguntes dels homes i els signes dels temps. Per això, per a l’Església és essencial el diàleg seriós amb totes les ciències, que ajuden a comprendre millor el missatge revelat i a aplicar-lo en les diverses circumstàncies. D’altra banda, hi ha molts temes -com la doctrina social-, en els quals l’Església no pretén oferir una paraula definitiva, ni té una resposta exclusiva i vàlida per a tots els temps i llocs.
Els cristians entenem que hem rebut la veritat com un do, que volem compartir amb els altres. No és, per tant, “una possessió que cal reclamar” ni un territori per defensar, sinó un bé que cal compartir. No s’hi val a servir-se del poder per imposar-la. La intolerància i la violència no són un servei a la veritat; el camí evangèlic és el de l’“anunci tranquil i de la veritat que no s’imposa” (MH 25).
