Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Els propers dies 24, 25 i 29 d’octubre l’Església celebra, respectivament, les festivitats de sant Antoni Maria Claret, sant Bernat Calvó i sant Narcís. Sant Antoni Maria Claret fou el fundador dels missioners claretians, sant Bernat Calvó fou abat de Santes Creus i bisbe de Vic, i sant Narcís és el patró de la ciutat de Girona.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar dels sants Antoni Maria Claret, Bernat Calvó i Narcís, així com del catecumenat, de l’emergència educativa, de la veritat com a do, dels Equips de la Mare de Déu, de la inauguració del curs 2026-2027 del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya, del sagrament de la reconciliació i d’una Església que somriu.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, recorda que demà dissabte 24 d’octubre se celebra la festa de sant Antoni Maria Claret, “bon sacerdot, fundador de la família claretiana”, que “va néixer l’any 1807 en una família dedicada a la indústria tèxtil”. Explica que, de jove, sant Antoni Maria Claret “estudiava i dedicava moltes hores a millorar professionalment”, fins que “unes paraules de l’Evangeli li van obrir els ulls”: De què li servirà a l’home guanyar tot el món si perd la seva vida?”. Aquestes paraules “li van transformar la vida” i el van portar a “comprendre que Déu el cridava” i a emprendre un camí que “el portaria a ser sacerdot, missioner i arquebisbe”. Considera que l’experiència del sant ens pot ajudar a preguntar-nos què ocupa avui el nostre cor i ens recorda que “Déu pot sorprendre’ns en qualsevol moment de la vida”. Ens convida a reflexionar sobre què hem de fer amb la nostra vida. Finalment, demana que “enmig de tantes ocupacions i preocupacions, deixem un espai per a Déu” i així “potser descobrirem que ens està convidant a mirar la vida d’una manera diferent, amb il·lusió i esperança”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que enguany la festa de sant Bernat Calvó (1180-1243), fill del Camp de Tarragona, s’escau en diumenge, el 25 d’octubre, una ocasió particularment propícia perquè les nostres comunitats cristianes girin la mirada vers aquest home que “serví l’Església de Tarragona, trobà en el Cister el camí de la seva plena entrega a Déu i acabà donant la vida pastoralment com a bisbe de Vic”. Explica que “una experiència de fragilitat i de malaltia el portà a interrogar-se sobre allò que realment dona consistència a l’existència” i que “va descobrir que no n’hi ha prou amb tenir una professió, un prestigi o una responsabilitat”, sinó que “cal trobar Déu”. Considera que “el sant ens recorda que el cor humà només troba la seva veritable unitat quan posa Déu en el primer lloc”, però que “cercar Déu no significa fugir del món”. Manifesta que “sant Bernat Calvó ens convida, doncs, a unir allò que sovint separem: la pregària i l’acció, el silenci i la paraula, la vida interior i el compromís pastoral”. Finalment, demana que aquest sant “intercedeixi per les nostres comunitats” i que “ens concedeixi un cor contemplatiu i, alhora, disponible, profundament arrelat en Déu i generosament obert als germans”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, recorda que “celebrem aquests dies a Girona les Fires de Sant Narcís” i que “la nostra festa patronal és un bon moment per mirar enrere, cap a les nostres arrels cristianes, per mirar al nostre voltant, per veure com vivim la nostra fe avui, i mirar cap endavant per plantejar el nostre futur com a comunitat catòlica”. Afirma que “sant Narcís, amb sant Feliu, representen no tan sols el nostre passat, sinó sobretot les nostres arrels” i que “ells visqueren no tan sols temps difícils sinó també temps heroics en els quals professar la fe en Crist era sinònim de donar la vida per Ell”. Anuncia que el dimecres 28 d’octubre se celebrarà una vetlla de pregària i el dijous 29 d’octubre la Missa solemne en honor de Sant Narcís, a la basílica de Sant Feliu, a Girona. Manifesta que “sant Narcís ens recorda que la fe es fa visible en l’amor, en el servei i en la fidelitat de cada dia” i que la festa de sant Narcís és “una ocasió especial per pregar per la nostra estimada ciutat i per tota la diòcesi”. Finalment, prega que “demanem al Senyor, per intercessió de sant Narcís, que ens faci testimonis de fe, d’esperança, d’amor i constructors de pau”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, explica que “una realitat que no para de sorprendre’ns és el degoteig continu de persones —majoritàriament joves— que demanen el baptisme”, encara que “el nombre, ara per ara, és poc significatiu, comparat amb la multitud d’infants i joves que no han rebut els sagraments de la iniciació cristiana”. Subratlla que “al nostre bisbat tenim erigit, fa més de vint anys, el «catecumenat» com una institució que té la missió d’acollir i acompanyar tots aquells adults que demanen els sagraments de la iniciació cristiana: el baptisme, la confirmació i l’Eucaristia”. Considera que “tenim al davant, doncs, un gran repte: acollir i acompanyar els qui, esdevenint catecúmens, s’incorporen a l’Església”. Finalment, comunica que s’ha programat una matinal sobre el tema del catecumenat per al pròxim dia 29 d’octubre, al Seminari de Vic, per tal de “formar-nos per a afrontar el millor possible la nova normalitat que és el catecumenat per als qui, fent una opció per Crist, volen ser membres de l’Església catòlica”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, assenyala, a partir del recent informe PISA, tres dèficits preocupants en l’educació al nostre país: “la falta de lectura, la manca de la cultura de l’esforç i l’ús exagerat de les xarxes socials i, especialment, del mòbil”. Pel que fa a la lectura, recorda les paraules del papa Francesc sobre la importància dels llibres en el camí de maduració personal, ja que “obren nous horitzons, nous espais interiors que ens enriqueixen i ens ajuden a afrontar la vida i a comprendre millor els altres”. També destaca, seguint el papa Lleó XIV, la necessitat d’apostar per “la cultura de l’esforç, de la disciplina, del treball ben fet”, i defensa un ús més raonable de les xarxes socials per tal que siguin eines per l’educació i no condicionin la nostra visió de la realitat. Finalment, recorda la crida evangèlica a “assumir la creu de cada dia” i ajudar els altres, i recupera la reflexió del papa Benet XVI sobre la necessitat de “recuperar la confiança en la capacitat de l’ésser humà per obrir-se a la veritat, al bé i a Déu”. En aquest sentit, destaca la implicació de “la família, l’escola i la comunitat cristiana” per afrontar l’emergència educativa”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “al llarg de l’encíclica Magnifica humanitas el papa Lleó subratlla que la veritat és un do que hem d’acollir i no una cosa que podem imposar als altres”. Expressa que “els cristians apreciem i considerem aliats preuats tots aquells que treballen per la custòdia de la creació i en defensa de la dignitat humana”. Adverteix que “és molt perillós que algú, amb prou recursos tècnics i econòmics, pretengui convèncer-nos del què és veritat i, de vegades de manera subtil, imposar què és el que vol que els altres considerem com a veritable”. Afirma que “la fe en Jesucrist és una gran llum per assolir la veritat” i que “per a l’Església és essencial el diàleg seriós amb totes les ciències, que ajuden a comprendre millor el missatge revelat i a aplicar-lo en les diverses circumstàncies”. Subratlla que “els cristians entenem que hem rebut la veritat com un do, que volem compartir amb els altres” i que “no s’hi val a servir-se del poder per imposar-la”. Finalment, diu que “la intolerància i la violència no són un servei a la veritat” i que “el camí evangèlic és el de l’anunci tranquil i de la veritat que no s’imposa”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, afirma que “qualsevol inici de curs porta implícit un desig”, especialment si es viu des de “l’espiritualitat conjugal” dels Equips de la Mare de Déu (EMD), “un moviment on dos es fan un per ser —en Déu— tres”. Explica que els EMD van néixer el 1939, quan quatre matrimonis i el sacerdot Henri Caffarel van celebrar la primera reunió a París”. Destaca que aquest moviment posa de manifest “la radicalitat de l’amor, viscut des de la pregària, la fidelitat i la implicació” en les parròquies de la diòcesi. Recorda que Henri Caffarel va escoltar la pregunta d’uns matrimonis joves que volien fer de la vida en parella un veritable camí de fe. Subratlla que, “quan dos esposos es miren des de Crist, el matrimoni deixa de ser únicament un projecte humà per convertir-se en una llar de trobada amb Déu” i que l’amor esdevé un camí de santedat, un espai de gràcia i un anunci silenciós de l’Evangeli. Finalment, agraeix als membres dels EMD el bé que fan a la diòcesi tortosina i els anima a renovar el compromís i a mirar-se com Déu els mira, perquè el seu amor esdevingui “una història de tres”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, recorda que el passat 8 d’octubre va tenir lloc la inauguració del curs 2026-2027 del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya, a l’Ateneu Universitari Sant Pacià, a Barcelona, amb una Eucaristia i la lliçó inaugural del Dr. Marcos Aceituno, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, titulada «La Bíblia: entre el drama i el dogma. Dramatització de l’Èxode per Ezequiel el Tràgic». Anima els diocesans a “donar gràcies pel do de la vocació al ministeri ordenat” dels quatre joves del bisbat que aquest curs hi estudien i els demana que els acompanyin amb la pregària i el testimoni de vida, i que els encoratgin a “seguir de més a prop Jesús el bon Pastor” quan visitin les comunitats cristianes del bisbat. També s’adreça als joves que tinguin inquietud de seguir aquest camí vers el sacerdoci, als quals demana que no tinguin por i que caminin en la Veritat, que és Jesucrist. Finalment, afirma que aquest “serà un curs ple d’esperança i de goig” i anima els diocesans a viure la fe i la vocació que han rebut amb autenticitat, amb la confiança que “el Senyor farà la resta”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que “vivim en una societat exhibicionista” i que “les xarxes socials ens conviden a mostrar on som, què fem, què mengem, què pensem i, fins i tot, com ens sentim”. Considera que “darrere d’aquesta necessitat compulsiva d’expressar-nos, sovint batega un desig legítim de ser vistos, escoltats i estimats”. Expressa que “ser humans ens fa conviure amb un sentiment anomenat culpa” i que el remordiment “ens avisa quan hem comès un error real, que ens impulsa a demanar perdó” i “ens motiva a reparar el mal causat o a canviar la nostra conducta en el futur”. Afirma que “els catòlics podem i hem d’acudir al sagrament del perdó” i que “tots necessitem la misericòrdia de Déu”. Finalment, demana que “redescobrim les bondats del sagrament del perdó” i convida els preveres a oferir “una escolta sacramental exquisida, pacient i compassiva, capaç de fer de cada confessió una experiència alliberadora i gratuïta”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, destaca que “una Església feliç és aquella que té el somriure com a signe d’identitat” i que “els bons missioners convencen per la manera de viure, però també per la manera d’afrontar la vida quotidiana”. Recorda que “Jesús no va malgastar la vida, sinó que la va viure intensament, és a dir, somrient” i que “Jesús va saber compartir tant la vida que encomanava somriures a tort i a dret”, sense ser ni superficial ni distant. Subratlla que “una Església que somriu de debò entén que ella no és pas el centre ni del món ni d’ella mateixa”, perquè “el seu centre és Déu”. En aquest sentit, destaca que “cal reclamar amb insistència que una Església feliç somriu al costat dels qui estan als marges de la vida” i que “el somriure ens permet ressituar-nos, digerir les situacions i és, en definitiva, una bona expressió del que vol dir viure”. Finalment, anima a ser testimonis d’alegria i convida a ser “l’Església que viu la Pasqua i, per tant, aquella que somriu” i que accepta, com Maria, “la petició de l’enviat de Déu: «Alegra’t»”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
