Romandre profundament humans

Oct 29, 2026

Data: 1 de novembre de 2026

Benvolguts diocesans:

Davant l’avenç gairebé il·limitat de la digitalització, la intel·ligència artificial i la robòtica, el papa Lleó ens dona aquest savi consell: és urgent “romandre profundament humans”, per tal de custodiar amb amor la “magnífica humanitat” que se’ns ha donat (cf. MH 15). El creixement de la tecnologia comporta un risc cert de deshumanització, perquè l’eficiència i la productivitat de les màquines pot eclipsar la dignitat de l’ésser humà. El desenvolupament de la tècnica pot fer semblar justa i normal una visió antihumana, segons la qual la plenitud consistiria a tenir més, reduir la fragilitat, eliminar allò imprevist i controlar-ho tot (MH 112). Però la humanitat –magnífica i ferida– no ha de ser substituïda ni superada (MH 126).

Per evitar aquest perill, hem d’aprendre a custodiar aquesta humanitat fràgil, limitada, vulnerable, ferida, perquè aquesta humanitat, amb totes les seves limitacions, té una dignitat que pot ser qualificada sense por d’“infinita”. És una dignitat que ha rebut com un do i que no depèn del que realitza o produeix, sinó del que és; la seva “dignitat ontològica” procedeix del fet d’haver estat creats i estimats per Déu (cf. MH 51, 52). Per això, no hi ha éssers humans descartables ni “de segona classe”.

Romanem humans quan ens cuidem els uns als altres. Diu el Papa: llegir contes a un nen, acompanyar una persona gran o acollir-ne d’altres són gestos que ens ensenyen a reconèixer l’altre com a persona digna d’atenció (MH 114). La compassió, la preocupació sincera pels altres i la generositat ens fan plenament humans.

També és fonamental examinar la visió de l’ésser humà que guia el progrés tècnic, perquè pot ser “que augmentin els mitjans sense que creixi en la mateixa mesura la humanitat: se’n té més, però no s’és més, i la persona corre el risc de ser valorada principalment en base al rendiment que ofereix” (MH 94). És oportú verificar si el poder de les infraestructures digitals i els algoritmes respecta la dignitat de tots, protegeix els més febles i s’ordena al bé de tothom, sense descartar ningú (MH 96).

Per al progrés de l’ésser humà, és oportú cultivar-ne totes les dimensions: la intel·ligència, l’afecte, la voluntat, el lliurament i la relació (MH 113). «El veritable progrés -escriu el Papa- neix sempre d’un cor obert a l’altre, d’una intel·ligència disposada a escoltar, d’una voluntat que cerca allò que uneix més que allò que separa» (MH 15).