“Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora” (Mt 25,13)

Nov 5, 2026

Data: 8 de novembre de 2026

A redós de la festivitat de Tots Sants i de la commemoració dels Fidels Difunts i en acostar-nos a la fi de l’any litúrgic amb la festa de Crist Rei, l’Església ens va proposant textos que ens mouen a reflexionar sobre la finitud de la vida. És un tema que al llarg dels temps ha centrat l’interès de la humanitat, en tant que és un fet que tard o d’hora ens afecta a tots. Tot i així els temps actuals tendeixen a defugir aquest aspecte de la nostra vida, perquè certament forma part de la nostra vida i n’és un aspecte no pas menor. Podríem dir que a voltes la mort fa nosa o fa basarda pensar-hi.

Jesús es va fer home per vèncer el concepte de la mort que fins llavors tenia el seu poble. La seva victòria sobre la mort obrí i obre també avui una nova perspectiva, la de que amb la mort comença una nova i veritable vida, la vida eterna, aquella que Crist, ressuscitant d’entre els morts, ens ha donat. Ara en aquests temps que són els nostres, molts cops maldem per tenir el control també sobre la mort i per tant sobre la vida. Decidir com i quan ha de finalitzar la vida està en mans de Déu. El que nosaltres podem fer és ajudar qui sofreix a no perllongar de manera artificial el seu sofriment, si aquest no té cap altra motivació que allargar una vida que està en la darrera fase i no se’ns assegura cap sortida. Defugint sempre el que el papa Francesc va anomenar “la cultura del descart”.

Allò que anomenem acarnissament terapèutic és inhumà i va també contra aquesta dignitat de la vida que ens ve de Déu que ens ha donat la seva imatge i ens ha fet fills de Déu. Però altres vegades sembla com si volguéssim decidir quan una vida és útil o no, sempre, és clar, als ulls dels homes, i això a part de ser molt perillós socialment va contra la dignitat humana i contra la voluntat de Déu.

La paràbola que escoltem aquest diumenge ens convida a estar vigilants, sempre a punt. Vigilants no vol dir obsessionats, sinó conscients que la vida aquí a la terra té un inici i una fi i això ens convida a una visió positiva: la de considerar la vida com un regal, com una oportunitat que ens dona Déu i que hem d’aprofitar. Aprofitar-la no pas en un sentit egoista o centrat tan sols en nosaltres mateixos i en els nostres guanys, sinó aprofitar-la fonamentalment per estimar. Si no és així, viurem una vida buida, sense sentit, sense rumb.

Ens ho diu de manera sublim sant Joan de la Creu quan escriu: “Al capvespre t’examinaran en l’amor; aprèn a estimar com Déu vol ser estimat i deixa la teva condició” (D 59).

Viurem en plenitud si estimant la vida aprofitem la vida per estimar Déu i els altres.