«Tots sou fills de la llum i del dia» (1Te 5,5)

Nov 12, 2026

Data: 15 de novembre de 2026

Aquestes paraules de sant Pau ens indiquen un dels trets definitoris de la nostra fe en Jesucrist: Ell és la llum que guia els nostres passos. Aquest diumenge quan ens acostem ja a la fi de l’any litúrgic el Senyor ens parla de talents i de rendiments. La fe és una llavor que ha estat plantada als nostres cors. En alguns casos van ser els nostres pares els qui van demanar el bateig en nom nostre i ens van educar en la fe. D’altres vegades, ja com a adults, ens hem acostat a la fe a través d’algú que ens ha fet conèixer Jesucrist i ens ha ajudat a reconèixer la seva veu en l’Evangeli.

El Senyor es val de múltiples maneres per fer arri­bar la llavor de la fe als nostres cors. Però aquesta llavor necessita créixer, necessita rendir, i el barem per mostrar aquest rendiment és la nostra capaci­tat d’estimar. Com més estimem a Déu i als altres germans i germanes, més fem rendir la nostra fe. La fe no és quelcom que ens puguem guardar per a nosaltres mateixos, com si fos un do exclusivament personal, cal mostrar-la amb les obres de l’amor.

Crist mateix ens convida a compartir-la, és a dir, a viure-la en comunitat i a fer-ne arribar els seus fruits als qui ens envolten. Som fills de la llum i del dia, no de la foscor, i hem de mirar de ser també llum per als altres. No podrem ser llum per a ningú sinó procurem man­tenir la flama de la nostra fe encesa i a recer dels elements que la poden apagar o, com a mínim, fer-la trontollar amb el risc que s’apagui.

Per fer-la rendir ens cal recórrer un camí, que és la nostra vida, però no podem recórrer-lo a les fosques sinó sempre il·luminats per aquesta llum que ens guia i que ens ve del mateix Crist. I aquest camí de la fe que ens porta cap a Déu és impossible recór­rer-lo sols.

Cadascun de nosaltres vivim la fe com un compro­mís personal, viscut però en comunió amb els altres, amb aquells que des de diferents sensibilitats eclesi­als viuen la mateixa fe, recorren el mateix camí i an­helen d’arribar a la mateixa meta: el Regne de Déu.

Ens ho recordava el papa Lleó XIV en la seva visita al nostre país: «El Baptisme canvia veritablement la vida. Les nostres sensibilitats, procedències i prio­ritats es troben en Crist i de la seva vida reben la saba, com els sarments de la vinya. En concret, això significa que molt del que ja hi havia en nosaltres es transforma, perquè s’orienta al servei, deixa de ser un do privat i serveix al bé comú. No cal témer el fet que mai produeixi uniformitat.» (8 de juny de 2026).