Data: 30 de novembre de 2025
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,
Caminar sempre és un exercici on el subjecte personal pot rumiar, conversar, atendre, moure el seu cos i escoltar el seu esperit. En aquesta pràctica tant saludable per al cos i per a l’esperit, l’ànima pot trobar-hi el seu goig i la seva raó per a existir.
Aquest diumenge comencem un any litúrgic nou, iniciem l’Advent com un temps fort en la nostra litúrgia, com a Poble de Déu que som. Som convidats doncs a caminar vers un viarany que ens portarà a una troballa inèdita: que el rostre del Pare s’ha fet humà, l’essència del Pare esdevé el Fill de Déu encarnat, Jesús de Natzaret.
Aquest Advent, des del primer diumenge d’Advent fins al quart diumenge d’Advent, acollirem, diumenge rere diumenge, en el nostre si, la Paraula que ens serà aliment per aquest camí. No hi ha camí sinó hi ha Paraula que ens alimenta. Per avançar en la vida cal nodrir-nos i aquest nodriment en aquest nou any litúrgic ens acompanyarà l’Evangeli segons Sant Mateu.
L’evangelista Mateu ens parla de com Jesús és el qui ha complert la missió del nou rei d’Israel; és el Messies, que ve a salvar-nos i a donar-nos un estil nou de viure en plenitud.
Per això mateix, aquest Advent volem caminar cap a la humanitat plena. Últimament veiem com la nostra societat cerca una raó de ser de la seva existència i pensa trobar-la en realitats o moments on es busca el benestar corporal. Tot sovint ens oblidem del benestar emocional i espiritual, i per això aquest temps, alguns autors l’han caracteritzat com herència del buit.
L’Advent doncs ens condueix a la humanitat, una humanitat que donarà sentit a la nostra vida i ens farà cuidar la vida del qui tenim al nostre costat, sigui qui sigui. La cura dels germans comença per la cura d’un mateix.
Com podem trobar-nos amb la humanitat que ens visita? Descobrir la intimitat de la persona humana ens durà a trobar-nos amb nosaltres mateixos, per trobar Aquell qui ens ha creat perquè ens ha estimat, perquè no creem si primer no estimem. Així la Revelació divina ens mostra que el Déu creador és el Déu salvador, salva perquè estima.
En la caminada d’aquest Advent us convido a recollir la nostra humanitat, a cuidar-la, a posar-nos en relació amb aquells més febles, més vulnerables, més exclosos de la nostra societat; sortir del nostre jo per entrar en el jo del germà, apartar-nos dels camins on hi transita molta gent i escollir els senders per pujar al nostre Cadí.
Un temps de joia, perquè volem ser apòstols exultants del seguiment del Crist. Gaudim d’aquest temps nou i us encoratjo amb l’autor Daniel Pennac en la seva novel.la Caminar: El temps per llegir, igual que el temps per estimar, dilata el temps de viure.
Que aquest nou Any litúrgic que comencem ens faci contemplar la nostra pròpia humanitat i la dels nostres germans i trobar-hi la humanitat del Fill de Déu, i molts anys de camí, del Vostre servidor,
