Data: 5 d’abril de 2026
Estimats diocesans:
La nit de Pasqua, després de narrar les accions de Déu en la història humana, l’Església entona solemnement l’al·leluia, amb què canta el pas salvador de Déu en la vida del seu poble. Hallĕlū-Yăh, és una paraula d’origen hebreu que significa “lloeu a Yahveh”. Amb aquesta aclamació s’expressen els sentiments de gratitud a Déu, que sempre van acompanyats de l’alegria i el goig. Els cristians van recollir dels salms aquesta paraula, que van conservar en l’original hebreu, per mostrar també la seva alegria per haver experimentat la salvació assolida en la mort i resurrecció de Jesucrist.
El matí de Pasqua va brollar espontani l’al·leluia al cor dels primers deixebles de Jesús. Encara ressona a les nostres orelles el ressò de les veus de Maria Magdalena, les altres dones, Pere, Joan i els altres deixebles que van experimentar la presència del Ressuscitat i van esclatar en un cant de goig i joia. També la veu de santa Maria, a qui cantem en aquest temps i li diem: “Alegreu-vos, Verge Maria, al·leluia. Realment el Senyor ha ressuscitat, al·leluia”.
Nosaltres unim les nostres veus a les seves per cantar el nostre al·leluia perquè el mal ha estat derrotat, la mort ha estat vençuda i s’ha obert per a tothom la porta de l’esperança. Amb l’al·leluia expressem el nostre goig i l’alegria del nostre cor, ja que “Crist, trencant els lligams de la mort, ha pujat victoriós dels inferns” (Pregó Pasqual).
Som a Pasqua. Entonem tots un fort al·leluia amb els nostres llavis, però sobretot amb la nostra vida. Perquè tota la nostra existència ha de ser un cant de lloança i de gratitud a aquest Déu que ens ha estimat fins a l’extrem. Visquem aquest món nou que ha estat inaugurat en la resurrecció del Fill de Déu. Un món més solidari, més just, on venç l’amor sobre l’odi i el perdó sobre el desig de venjança.
Els antics escriptors cristians van explicar que nosaltres cantem l’al·leluia mentre anem pelegrinant per aquesta vida, però que arribarà un moment en què només hi haurà al·leluia. “Quan després del nostre treball arribem al repòs –predicava sant Agustí-, el nostre únic repòs serà la lloança a Déu, la nostra activitat serà el perpetu al·leluia”. I afegia: “Diguem al·leluia mentre puguem, perquè mereixem dir-ho sempre” (Serm. 259, 9,9). El goig que vivim en aquest temps de Pasqua és una bestreta del que vindrà després. Feliç Pasqua de resurrecció!
