Data: 4 de gener de 2026
El temps de Nadal és com una prolongació de la solemnitat de la Nativitat del Senyor, i si la nit de Nadal recordem la tendra escena d’aquell infant tot just nat acotxat en una menjadora, en la solemnitat de l’Epifania se’ns mostra la seva manifestació universal. Uns mags arribats de les llunyanes terres de l’orient veuen un signe, es posen en camí, troben, veuen i creuen. Mentre això succeeix amb aquells estrangers desconeguts, el rei del poble d’Israel no té altre neguit que impedir de totes, totes qualsevol possibilitat de posar en perill el seu poder.
En aquesta escena que ens és tan coneguda, hi trobem molts dels elements que marcaran la vida de Crist. Rebutjat pels seus, especialment pels poderosos, i reconegut pels estrangers; és Ell que crida, en aquest cas a través d’un estel lluminós; són els cridats els que s’aixequen i es posen en camí i no paren fins a trobar-lo. El Senyor, tot i ser un feble infant, sap a qui crida i per què el crida. Ell no es fa amb els poderosos, que acomodats als seus palaus no mouen ni un dit per cercar el Messies; es fa amb uns anònims pastors o amb uns mags vinguts de lluny; com es farà amb uns simples pescadors, amb un cobrador d’impostos o amb una dona dedicada a vendre el seu cos i la seva dignitat, a canvi de pocs diners.
Sovint veiem en l’episodi de l’Epifania la innocència dels infants i la il·lusió d’una nit màgica: al cap i a la fi, és una bella tradició que plau de recordar i mantenir. Però en aquesta escena hi ha els elements que anuncien com és aquest regne que el petit infant ha vingut a implantar. Un regne sorprenent on els paràmetres de la societat del seu temps, i no tant sols la del seu temps, es capgiren ben bé. Aquells mags van entrar a la casa que els indicava l’estrella, van veure el nen amb Maria, la seva mare, li van presentar el seu homenatge, li van oferir presents i després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se’n van tornar al seu país per un altre camí. Anaren, reconegueren a Jesús com a Messies, com a home i com a rei, i malfiats de les intencions del poderós, retornaren d’amagat.
Els mags van peregrinar, i ho recordem quan el Jubileu de l’esperança es clausura amb el tancament de la Porta Santa de la Basílica papal de Sant Pere al Vaticà aquest 6 de gener de 2026, Epifania del Senyor. A la nostra diòcesi, com en la resta de les diòcesis del món, es va tancar el passat diumenge dia 28 de desembre, festa de la Sagrada Família. Preguem avui de manera especial perquè aquell desig que el papa Francesc expressava en convocar-lo s’hagi acomplert. Ens deia: «Que la llum de l’esperança cristiana pugui arribar a totes les persones, com a missatge de l’amor de Déu adreçat a tothom! I que l’Església pugui ser testimoni fidel d’aquest anunci arreu del món!» (Spes non confundit, 6). Com aquell estel que un dia guià els mags.
