Data: 8 de març de 2026
Estimats germans,
El Sínode fa també una crida a la conversió dels processos de presa de decisions, per fer real la “corresponsabilitat diferenciada”, en què els laics són veritablement protagonistes.
El discerniment en comú, com a Església, de les qüestions importants per a la vida de la parròquia o de la diòcesi, ha de ser una pràctica habitual. La presa de decisions s’ha de fer en una corresponsabilitat diferenciada, en què s’escolta la veu de tothom. Això suposa, per part dels ministres, renunciar a tot exercici autoritari de l’autoritat ministerial i aprendre a discernir juntament amb els consagrats i els laics. Per part dels laics, suposa el compromís per formar-se i per participar en la vida de la comunitat. Sovint els laics viuen a la parròquia com a espectadors d’una representació teatral o clients d’un supermercat, però no s’impliquen realment a la seva vida. És necessària la conversió de les persones i dels processos. Diu el Document Final que el discerniment eclesial “és alhora condició i expressió privilegiada de la sinodalitat, en la qual es viuen juntes comunió, missió i participació” (DF 82).
Ara bé, per distingir quina és la voluntat de Déu, allò bo, allò que li agrada, sant Pau ens recomana no acomodar-nos al món sinó transformar-nos per la renovació de la ment (Rm 12, 2); discernir és tenir els mateixos sentiments que Crist Jesús (Fil 2, 5) o la ment de Crist (1 Cor 2,16). Ser Església que discerneix requereix de nosaltres una conversió profunda, la flexibilitat d’acollir el do i les sorpreses de l’Esperit i, conduïts pel mateix Esperit, posar-lo en pràctica perquè doni fruit. Diu el Document Final: “requereix llibertat interior, humilitat, pregària, confiança mútua, obertura a la novetat i abandonament a la voluntat de Déu. Mai no és l’afirmació d’un punt de vista personal o de grup, ni es resol en la simple suma d’opinions individuals; cadascú, parlant segons la seva consciència, s’obre a escoltar el que els altres comparteixen en consciència, per tal de cercar reconèixer junts «què diu l’Esperit a les Esglésies” (Ap 2,7)” (DF 82).
A aquest efecte, cal renovar i enfortir tots els organismes que a l’Església estan al servei del discerniment i la comunió: els consells diocesans i parroquials, les assemblees i sínodes. En el discurs d’obertura de l’any pastoral a la diòcesi de Roma, el papa Lleó convidava a enfortir aquests organismes, que “ajuden el Poble de Déu a exercitar plenament la seva identitat baptismal, enforteixen els lligams entre els ministres ordenats i les comunitats i guien el procés que va des del discerniment comunitari a les decisions pastorals” (Discurs 19-9-2025).
