Data: 10 d’agost de 2025
Professem junts la fe de Nicea en un ambient dominat per la increença. El baròmetre sobre la religiositat a Catalunya 2023 assenyala que el 51% de la població catalana declara no tenir creences religioses. Només el 28% respon que sap que Déu existeix i que no té dubtes, mentre que el 18% tenen dubtes, el 21% no creu en Déu i el 20% diu que no creu en un Déu personal, però sí en alguna classe de poder superior. N’hi ha prou amb aquestes dades per advertir la situació en què es troba avui el creient. Creix la sensació que som una minoria enmig d’una societat que sembla haver-se oblidat d’aixecar els ulls al Cel, potser lligada per una concepció massa materialista de la vida. En el context de la Catalunya actual, les nostres comunitats senten que són un petit ramat, però tenen l´esperança que, amb la gràcia de l´Esperit Sant, podran viure amb autenticitat i coherència la fe que professen i, d´aquesta manera, ser força transformadora dins la societat de què formen part.
Els creients hem de navegar cada dia en el mar de la increença. Això implica que, moltes vegades, ens veiem obligats a remar contracorrent, a mantenir criteris i sostenir opinions que contradiuen allò que una bona part de la societat aplaudeix i considera políticament correcte. En aquests moments recordem el mandat recollit a la carta de Pere i dirigit a uns cristians que vivien en un ambient molt pagà: no podem deixar de donar resposta a tothom que ens demani raó de la nostra esperança (cf. 1 Pe 3, 15). En aquests contextos d’increença resulta fins i tot més necessari estar sempre disposats a donar raó de la nostra fe i a fer-ho -com indica la carta- “suaument i amb respecte”. El contingut de la fe que professem és important, però també ho és l’estil amb què exposem les raons de la nostra fe. Presentem la nostra proposta sense menysprear l’altre i sense por a allò diferent.
Alhora, com a creients no podem renunciar a proposar la nostra fe i els valors de l’Evangeli a la plaça pública. Tenim el dret i el deure de presentar la proposta de vida continguda en la fe cristiana, que pensem que és un bé per a la persona i per a la societat. Hem de fer-ho amb respecte, però també sense amagar les nostres conviccions i les implicacions ètiques, socials i polítiques que brollen de la fe en Jesucrist. Creiem fermament que Ell és font de vida i que la seva paraula és Evangeli, bona notícia per a nosaltres i per a la societat en què vivim.
(De l’article “Professar la fe en la Catalunya del segle XXI”, en J. LIDON (coord.), Nosaltres creiem. Comentari interconfessional al Credo del Concili de Nicea, CPL, Barcelona 2025, pp. 195-211)
