La fe ens sosté en les múltiples circumstàncies de la vida, és el gran do que Déu ens ha fet. La fe no és una confiança cega en quelcom inabastable, la fe dels cristians es fonamenta en Jesucrist, el Fill de Déu fet home per nosaltres, vingut al món per compartir la nostra humanitat i obrir-nos les portes del Regne de Déu.
La fe és sovint posada a prova per les mateixes circumstàncies de la vida, una vida que Crist va compartir, i és en aquests moments de dificultat quan tot sembla trontollar al nostre voltant i la confiança es fa difícil de viure, quan la fortalesa de la fe ens ajuda a afrontar els reptes. Malauradament, la nostra vida no està exempta de dolor, ho veiem cada dia al nostre voltant i en fem experiència personal ben sovint. Trobar un refugi, trobar un consol ho podem fer en els altres, en els més propers, en els que ens estimen, però en última instància, des de la fe ens cal cercar la presència, l’abraçada de Déu que ens estima en tots els moments de la nostra vida.
Al nostre voltant vivim cada dia camins del calvari individual que, els coneguem o no, han de despertar la nostra solidaritat expressada en la pregària i en l’acció. La pastoral del malalt és i ha de ser una part constitutiva i fonamental de l’acció de l’Església, juntament amb l’acció social dirigida cap als que més la necessiten. Hi ha llocs on aquesta solidaritat, que vivim des de la fe, es viu d’una manera més punyent, com ara al santuari de la Mare de Déu de Lourdes, la festivitat de la qual acabem de celebrar.
Maria esdevé, quan les circumstàncies són difícils, la gran intercessora davant de Jesucrist, el seu fill i Senyor nostre. Maria ens mira sempre amb ulls de mare, amb aquell esguard amb el qual mirà tothora a Jesús. «La maternitat de Maria ens fa arribar l’amor de Déu; d’una banda, pel seu caràcter d’intercessió, ja que la intercessió materna és expressió d’aquesta “protecció maternal” que permet reconèixer en Crist l’únic Mediador entre Déu i els homes. D’altra banda, la seva presència materna en les nostres vides no exclou diverses accions de María motivant l’obertura dels nostres cors a l’acció de Crist en l’Esperit Sant. Així ens ajuda, de diverses maneres, a disposar-nos a la vida de la gràcia que solament el Senyor pot infondre en nosaltres.» (Mater Populi fidelis, 46).
En aquest camí quaresmal que estem a punt d’iniciar, havent celebrat la memòria de la Mare de Déu de Lourdes, posem de nou la nostra atenció en Maria, la Mare de Déu i mare nostra. Ella «que amb el seu “sí” va contribuir a donar a la Font de tota misericòrdia i benevolència un rostre humà: el rostre de Jesús.» (Lleó XIV 1 de gener de 2026).
