Data: 8 de març de 2026
Un dels trets característics de la Quaresma, amb la pregària i el dejuni, és el de la pràctica més intensa de la caritat. Aquesta pràctica és ben present en els textos de l’Evangeli i Jesús en fa al llarg de la seva vida pública un dels eixos de la seva predicació. Ens pot sorprendre, però, que quan Jesús posa exemples determinats i concrets sobre la pràctica de la caritat, els protagonistes no siguin ni els mestres de la llei ni els fariseus, ni tampoc habitualment els seus deixebles. Un publicà, una samaritana o un bon samarità; aquests són els que Jesús ens posa de model, no pas perquè siguin perfectes, sinó perquè creient-se i sabent-se imperfectes, no perden l’ocasió per complir allò que Déu ens mana: estimar-lo a Ell i estimar als altres. Com escriu sant Bernat «el qui roman en l’amor, roman en Déu, i Déu en ell.» (De Psalmo Qui Habitat)».
Fa pocs dies s’ha sabut d’un estudi del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) que la secularització de la nostra societat ha avançat en els darrers anys. Si l’any 1978, es declarava catòlic un 90% dels enquestats; l’any 1998 era un 83%; l’any 2008 fou un 73%; l’any 2018 va ser un 63%, i l’any 2026 era un 54,5%. Una pèrdua tan important no pot ser tan sols atribuïble a que fa cinquanta anys el catolicisme era socialment majoritari, perquè d’altra banda són dos de cada tres, els que creuen en major o menor mesura en l’existència de l’ànima, en la transcendència, i és també rellevant la pràctica d’activitats com ara la meditació.
Davant de la samaritana, Crist es manifestà com l’aigua viva, aquella que els qui en beuen mai més no tenen set; una aigua que es converteix en una font que brolla per sempre més dins de qui la beu per donar-li vida eterna. Com convertir la set d’espiritualitat en set de Crist? Aquest és el nostre gran repte, un repte que no es pot abordar amb plans de màrqueting, sinó que cal afrontar-lo des de l’Evangeli i la tradició magisterial de l’Església, traduïts ambdós en una fe viscuda en profunditat que doni sentit ple a la nostra vida de creients, tant a nivell personal com a nivell comunitari.
La fe ha de ser encomanadissa i no pot deixar de ser-ho; no podrem acostar Crist als qui cerquen Déu, tot i que molts cops no siguin conscients de cercar-lo a Ell, si no vivim la nostra fe en el racó més profund dels nostres cors.
Ens diu el papa Lleó XIV: «l’itinerari quaresmal esdevé una ocasió propícia per a escoltar la veu del Senyor i renovar la decisió de seguir Crist, recorrent amb Ell el camí que puja a Jerusalem, on s’acompleix el misteri de la seva passió, mort i resurrecció.» (Missatge del Sant Pare Lleó XIV per a la Quaresma 2026.) Una ocasió per a viure més intensament la nostra fe amb voluntat sempre de fer-la arribar arreu per formar amb Crist aquest nosaltres que som l’Església.
