Data: 27 de juliol de 2025
Tota la nostra vida està encoratjada per l´esperança en Jesús. Ell ens espera. Al final del camí, ens trobarem amb el Mestre, l’Estimat, l’Amic. A la seva casa hi ha moltes estances i ens en té preparada una per a nosaltres, perquè vol estar sempre amb nosaltres. Al Misteri d’Elx un àngel baixa del cel a consolar la Mare de Déu abans de la seva mort i li diu: “Ell vos espera amb gran amor / per exalçar-vos en honor”. També a nosaltres, que som els seus amics, ens espera el Senyor ple d’amor. Vol estar sempre amb nosaltres: “Pare, vull que els qui m’has confiat estiguin amb mi allà on jo estic i vegin la meva glòria” (Jn 17, 24).
Aquesta esperança ens fa treballar amb alegria. La joia és signe del món futur, pregustació de la plenitud, de l’alegria del regne dels elegits. Al cel, diu sant Agustí, “serà l’alegria perfecta i plena, aleshores serà el goig complet, quan ja no tinguem per aliment la llet de l’esperança, sinó el menjar sòlid de la possessió” (Sermó 21).
L’alegria també procedeix de saber que és Déu qui consumarà l’obra. Sembrem la Paraula, anunciem el Regne, però fer créixer i madurar és obra de Déu i no nostra. Esperem de Déu la gràcia de veure fetes les seves promeses. No és l’alegria que fa veure que els nostres plans es compleixen sinó la que fa saber que els plans de Déu es compliran.
Som pelegrins, caminants cap a la ciutat de sòlids fonaments. Som ciutadans del cel, on ens espera Déu. La nostra estada definitiva és allà. La nostra mirada i el nostre cor estan posats al capdamunt. Caminem cap a la ciutat santa, la trobada de Déu i dels sants. Allí tindrem estada permanent, en plena comunió amb tot i en l’alegria perfecta. Som eternitat.
Necessitem de tant en tant, aixecar la mirada –massa adreçada a nosaltres i a un món que morirà- per conèixer el nostre destí i agafar així ànims. Contemplant la meta, ens animem a la cursa i ens orientem en el camí.
A la meta brilla també Maria, Assumpta al cel, ella és “imatge i primícia de l’Església gloriosa, model d’esperança certa i consol del poble que camina” (prefaci Assumpció Verge). L’Assumpció ens omple d’esperança, perquè anuncia el futur que Déu desitja per a l’ésser humà. El nostre Déu no ha abandonat l’ésser humà a la seva sort, sinó que desitja que romangui sempre en comunió amb Ell. Per això, l’associa al triomf de Crist sobre la mort i li concedeix participar de la vida per tota l’eternitat. Maria ha estat la primera a gaudir d’aquesta victòria de Crist; ella obre camí per a tota la humanitat, que està cridada a entrar al cel nou i la terra nova.
(D’un recés als preveres de Sant Feliu de Llobregat i als fidels de la UPP de Mollerussa)
