Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
La Santa Seu va fer pública dijous 9 d’octubre de 2025 Dilexi te, la primera exhortació apostòlica del papa Lleó XIV, que parla sobretot de l’amor envers els pobres, l’arrel de la fe i de la vida cristiana. Editada ara en català per la Conferència Episcopal Tarraconense i l’Editorial Claret a la col·lecció “Documents del Magisteri”, aquesta exhortació, continuant el magisteri del papa Francesc, insisteix en la inseparable connexió entre la fe cristiana i l’amor preferencial pels pobres, i insta l’Església catòlica a viure l’Evangeli mitjançant gestos concrets de solidaritat, cura, justícia i acompanyament cap als més necessitats.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de Dilexi te, la primera exhortació apostòlica del papa Lleó XIV, així com de la idolatria de les riqueses, de la paràbola del fariseu i el publicà, de la tretzena edició de les Jornades Transmet, d’aprendre a esperar en el sofriment, dels sants, de la romeria de la diòcesi de Tortosa a Montserrat i d’anticipar-se a la missió a través de la pregària.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que a Dilexi te el papa Lleó XIV, “reprenent el llegat espiritual del papa Francesc, situa l’amor als pobres en el cor mateix de la fe cristiana”. Expressa que aquest document “és una autèntica confessió teològica sobre la identitat de l’Església” i que “no som davant una simple exhortació social, sinó davant una crida a redescobrir que el rostre del Crist humil constitueix la via privilegiada per a comprendre el misteri de Déu i de l’Església”. Afirma que “el document recorre l’Escriptura per mostrar que el clam dels pobres ha estat sempre acollit per Déu” i que, “de manera culminant, Crist s’identifica amb els darrers, fent-se pobre”. Manifesta que “enmig d’un món que exalta l’èxit i exclou els febles, el Sant Pare alça la veu: «Encara persisteix una cultura que descarta sense adonar-se’n»” i que “el seu crit és clar: no hi ha futur per a la humanitat si el benefici continua estant per damunt de la persona”. Finalment, diu que “aquesta exhortació ens convida a una conversió real”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, comunica que “el papa Lleó XIV ens acaba d’enviar una exhortació apostòlica intitulada T’he estimat –en llatí, Dilexi te–, un verset del llibre de l’Apocalipsi, en concret de la carta a l’església de Filadèlfia, en l’últim llibre de la Bíblia: l’Apocalipsi o llibre de la Revelació”. Diu que el successor de sant Pere “subratlla la necessitat d’acollir la pobresa i els pobres com un lloc teològic perquè Déu ens estima” i “ens convida a tots nosaltres a sentir-nos estimats en Jesucrist i, sobretot, a veure en els més necessitats no pas un destorb, sinó més aviat una ocasió per trobar-nos amb el Crist pobre per nosaltres”. Finalment, convida els diocesans a “llegir l’exhortació apostòlica del papa Lleó XIV, tot compartint les reflexions en els consells pastorals i delegacions diocesanes, per alimentar-nos del magisteri pontifici i fer de la nostra estimada diòcesi d’Urgell, una gran família on cadascú de nosaltres puguem experimentar les paraules de l’àngel a l’església de Filadèlfia: T’he estimat”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que “l’exhortació apostòlica Dilexi te del papa Lleó XIV és una crida directa a viure l’amor com a motor de canvi” i que és “una guia per a qualsevol persona que vulgui donar sentit a la seva fe i a la seva vida quotidiana”. Expressa que el missatge central d’aquest document és clar: “l’amor no és teoria, és acció concreta al costat dels més vulnerables”. Afirma que Dilexi te proposa tres eixos essencials: Escoltar abans d’actuar: deixar que la realitat dels pobres orienti les nostres decisions personals i comunitàries. Fer comunitat: caminar junts, crear xarxes i coordinar esforços. I una conversió pràctica: revisar hàbits, temps i recursos, perquè l’amor sigui visible i mesurable. Considera que cal llegir aquesta exhortació “perquè parla de realitats que ens toquen: precarietat laboral, habitatge inaccessible, migracions, crisi climàtica i soledat”. Finalment, diu que “llegir aquesta exhortació és descobrir que la fe pot transformar el nostre entorn i donar-nos una vida amb sentit”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que “Jesús ens diu que «no podem servir alhora Déu i el diner»” i que “adverteix als seus deixebles que han de guardar-se «de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l’abundància, la vida d’un home no depèn pas dels seus béns»”. Parla del capítol de la Bíblia que ens descriu les riqueses del rei Salomó, un rei que “era tan poderós i tan ric que quasi se sentia embafat de poder i de riquesa”, però que “es tornà dolent i ximple pels camins del poder i la riquesa”. Afirma que “aquestes pàgines bíbliques no ens conviden a menysprear els béns d’aquest món però sí a no deixar-nos mai esclavitzar per ells”. Manifesta que “no hem de descuidar el treball”, però que “mai no podem donar prioritat al que és material, perquè aleshores cauríem en la idolatria i en l’obsessió pels diners i les riqueses”. Finalment, diu que l’afany d’acumular béns, de gastar desmesuradament, és una font d’infelicitat i “sol treure’ns la llibertat i la pau interior, ens impedeix gaudir dels valors més humans i senzills de la vida, i sovint tanca el nostre cor a Déu i al proïsme més necessitat”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, parla de l’Evangeli d’aquest diumenge, la paràbola del fariseu i el publicà, una paràbola “dirigida a tots aquells que es creuen justos”. Recorda que “Jesús ens explica que, un cert dia, un fariseu i un publicà pujaren al temple per pregar”, que “el fariseu prega per recordar a Déu que ell és un home de bé, una persona irreprotxable”, mentre que “el publicà va al temple per parlar amb Déu amb confiança”, “es reconeix fràgil, petit i pecador”, “s’obre a Déu, prega de veritat”. Expressa que en aquest fragment de l’Evangeli Jesús ens demana que “seguim el camí de la humilitat”, “«caminar en la veritat»”. Afirma que “la veritat és que som vulnerables, som gerres de fang fràgils i esquerdades” i que “la veritat és, també, que per a Déu no compten ni el prestigi ni les aparences” i que “Ell ens estima gratuïtament”. Manifesta que “Crist és el bon pastor que no deixa de buscar-nos fins que ens troba”. Finalment, prega que demanem al Senyor “que ens ensenyi a pregar com el publicà” i demana que “acollim amb goig el seu perdó i el seu amor”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, comunica que “els dies 14-16 de novembre tindrà lloc la tretzena edició de les Jornades Transmet”, amb el tema «Crec en l’Església», una trobada diocesana que aplega cristians de parròquies, comunitats, moviments i associacions de la diòcesi amb l’objectiu d’enfortir la formació i ajudar a ser més i millors deixebles missioners en la transmissió de l’Evangeli. Explica que aquesta trobada “tindrà tres moments importants”: el divendres dia 14 al vespre, l’espai de pregària compartit amb els joves; el dissabte al matí, la part més formativa, a càrrec de Mons. Demetrio Fernández, bisbe emèrit de Còrdova, i expert en cristologia i eclesiologia; i diumenge 16 a la tarda, un accent més cultural, amb una projecció literària i un concert per tal d’ajudar a viure que “la fe ben fonamentada es converteix en cultura de qualitat”. Finalment, anima els diocesans a participar en aquestes Jornades “per viure l’experiència de pregar junts, de formar-nos junts, mossens, religiosos i laics, des de les parròquies, comunitats, arxiprestats, moviments, associacions i institucions eclesials”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, recorda que “estem repassant els “llocs” d’aprenentatge de l’esperança, seguint de prop el que va dir Benet XVI a l’encíclica “Spe Salvi”” i se centra concretament en el sofriment com un lloc on aprenem a esperar. Subratlla que “el sofriment forma part de la vida humana, perquè som éssers limitats i finits” i que “el que sana l’ésser humà no és esquivar el sofriment i fugir davant del dolor, sinó la capacitat d’acceptar la contradicció, de madurar-hi i trobar un sentit mitjançant la unió a Crist, que ha patit amb un amor infinit”. Afirma que “és possible descobrir la presència de Déu enmig de l’abisme del dolor”. Manifesta que “la grandesa de la humanitat es pot mesurar per la seva relació amb el sofriment i amb la persona que sofreix” i per “la capacitat d’acceptar patir per amor del bé, de la veritat i de la justícia”. Finalment, diu que “la fe cristiana suscita en l’ésser humà la capacitat de patir per la veritat, la justícia i l’amor” i que “aquesta capacitat depèn del tipus d’esperança que fonamenta la nostra vida”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, convida els diocesans a “participar en la romeria diocesana al Monestir de Montserrat, que realitzarem el dissabte 15 de novembre amb motiu del mil·lenari d’aquesta casa beneïda, on —des de fa segles— la Mare de Déu ha volgut romandre com a signe de consol, fe i esperança per a tot el seu poble”. Expressa que “pujar a Montserrat no és només un gest devocional”, sinó que també és “obrir el cor al Misteri, una peregrinació de l’ànima, un tornar a les arrels vives de la nostra fe”. Afirma que “aquest any del mil·lenari és un moment de gràcia, de profunditat, de glòria esdevinguda” i que “Déu ens crida a renovar la comunió diocesana, a pujar junts com a família que peregrina unida, com a Església viva que busca el rostre del Senyor”. Manifesta que “pujar a Montserrat serà, també, descendir després al món amb un cor més lliure, més fratern, més disposat a servir fins que el cor resisteixi”. Finalment, demana que “la Verge de Montserrat, Estrella d’aquesta Muntanya Santa, ens prengui de la mà i ens guiï en aquest camí de fe”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “la vocació a la santedat és universal” i que “tots som cridats a ser sants”. Afirma que “ser sant no és ser perfecte” i que “tots els sants han tingut una vida marcada per clars i obscurs, moments en què s’han trobat amb el rumb perdut i d’altres en què l’han pogut redreçar i dirigir-lo cap a Déu”. Expressa que “els sants són humils cercadors” i que “ens són models de vida, no pas per la seva perfecció inalterable o per ser immunes al pecat, sinó per la seva lluita per emmirallar-se en Crist i seguir el seu exemple”. Recorda que la setmana que ve se celebra “sant Narcís, el sant patró de la seu de la nostra diòcesi, aquell a qui la tradició ens situa en les arrels mateixes de la nostra fe com a Església de Girona”, una figura que “ens ajuda en el nostre camí personal i comunitari de fe”. Recorda que se celebra també “a tots els sants, a tots aquells dels quals l’Església desconeix la seva santedat, però que sap que gaudeixen ja del Regne”. Finalment, demana que “l’exemple de tots ells ens ajudi a tots nosaltres a caminar cap a Crist, perquè Ell és el camí, la veritat i la vida”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, expressa que “la saviesa popular diu que, quan ens disposem a iniciar qualsevol projecte, hauríem de calcular quines són les nostres possibilitats reals de dur-lo a terme”. Fa un paral·lelisme entre el món de la missió i el món de l’esport: afirma que “sabem que els grans esportistes incrementen la intensitat dels seus entrenaments a mesura que s’apropen les dates decisives de la seva competició” i que “al mateix temps, són ells qui regulen les forces per no acabar esgotats abans d’hora” i considera que “en l’àmbit eclesial, referint-nos a la missió, ens succeeix el mateix”. Parla del fet de “recordar la importància d’anticipar-nos a la missió a través de la pregària”. Afirma que “preguem per alimentar el nostre cor, la nostra missió” i que “l’Església, que és missionera per la seva pròpia naturalesa, es cuida a si mateixa a través del diàleg íntim amb Déu”. Manifesta que “la salut espiritual del missioner, la nostra salut, comença per cuidar la qualitat de la nostra relació amb Déu”. Finalment, diu que “tots som cridats a alimentar la nostra vida interior amb la pregària adreçada a Déu, sobretot aquella que comença dient «Pare nostre…»”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
