Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya

Amb el Dia del dejuni voluntari, comença avui divendres 6 de febrer la 67a campanya  de Mans Unides, amb el lema «Declara la guerra a la fam». Aquesta ONG de l’Església catòlica, instituïda l’any 1959, lluita contra la fam, la misèria i l’explotació que ofeguen els països més empobrits, on milions d’éssers humans ni tan sols tenen cobertes les seves necessitats bàsiques. Mans Unides centra la campanya d’enguany en la pau com a camí imprescindible per al desenvolupament humà integral, especialment en aquest context mundial marcat per l’augment dels conflictes armats, que generen fam, pobresa i desigualtats. Així mateix, recorda que la pau només és possible amb justícia social, educació, democràcia i oportunitats per a tothom, i denuncia que la pobresa, la desigualtat i la manca d’inversió en la pau perpetuen la violència i l’exclusió social.

En el marc de l’inici de la campanya d’enguany de Mans Unides, aquest cap de setmana, les parròquies de les diòcesis amb seu a Catalunya celebraran la Jornada Nacional de Mans Unides amb una col·lecta anual especial, convidant els assistents a aportar la seva col·laboració per donar suport al treball de l’ONG de l’Església catòlica.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la 67a campanya de Mans Unides, així com de la participació dels laics en la vida i missió de l’Església, de la constitució dogmàtica Dei Verbum, de l’article 525 del Codi Penal i de la voluntat i el coratge per a la missió.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “el problema de la fam en el món és un problema de desequilibri”, però que “si entrem en la seva valoració moral, hem de dir que és un problema de justícia distributiva”. Afirma que “en molts països, a causa de conflictes ètnics i polítics, corrupció, saquejos continuats d’Occident i altres misèries, els seus habitants viuen en la pobresa i la precarietat totals” i que “les onades de la immigració, que es juguen la vida en el viatge, tenen com a causa primera aquesta indigència”. Considera que “hem de ser els mateixos ciutadans els qui hem de sensibilitzar l’opinió pública i promoure empreses i accions que condueixin a una major justícia distributiva”. Manifesta que “convé avaluar tots els passos del procés de Mans Unides en la realització dels seus programes”, un procés “ben pensat, realista i clar”. Expressa que especialment li agrada el bon fer en l’organització dels sopars solidaris, “anomenats sopars de la fam, repartits en aquests moments per totes les unitats pastorals de l’arxidiòcesi”. Finalment, recorda que “la felicitat pròpia es troba quan hom cerca la felicitat dels altres”.

L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que “guerra i fam són conceptes molt relacionats” i que “dels 1.100 milions de persones que viuen en pobresa aguda al món segons Mans Unides, la majoria viu a països en situació d’inestabilitat o de guerra”. Expressa que “és moment d’apostar per entitats com Mans Unides, que no es resignen a clamar contra la guerra, sinó que transformen les comunitats des de dins, guiades pel Príncep de la pau”. Comunica que “el 2025 les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears van donar suport a 55 projectes de desenvolupament a l’Àfrica, a l’Àsia i a l’Amèrica Llatina”, que “enguany hi ha nous reptes” i que, per això, ens convida de nou a “col·laborar-hi amb la col·lecta que es fa aquest diumenge a les parròquies i centres de culte d’arreu de la diòcesi”. Afirma que “les iniciatives les porten a terme persones entregades, que ajuden a renovar l’esperança allà on, a vegades, només hi ha foscor i degradació”. Finalment, demana que “siguem ferment perquè aquests projectes puguin anar afeblint una de les xacres més greus del nostre món: la fam”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “la pau no és un concepte negatiu que es defineixi per l’absència de guerra, sinó plenament positiu: la situació en què una persona, dins una comunitat humana, viu en justícia, exercint lliurement els seus drets i els seus deures, amb tots els mitjans necessaris, tant materials com espirituals”. Recorda que “el missatge de la Campanya contra la Fam de Mans Unides del 2026 posa l’accent en aquest mateix tema de la pau, des d’una posició no pas de mers espectadors, sinó com a protagonistes de la construcció de la pau en el nostre món”. Considera que “és molt necessari que els qui desitgem la pau de veritat col·laborem en els projectes que Mans Unides ens presenta i que volen combatre la pobresa, per tal que regni la pau”. Afirma que “mil cent milions de persones viuen la pobresa en moltes dimensions”. Manifesta que “enfront d’aquestes dades, no podem fer res més que aixecar la nostra veu i denunciar tot el que sigui enfrontament, divisió i guerra”. Finalment, diu que “hem de fer el que puguem col·laborant, en concret, amb la Campanya Contra la Fam que truca a la porta del nostre cor”.

El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “Mans Unides, l’ONG de l’Església catòlica per combatre la pobresa, la fam i el subdesenvolupament torna als seus orígens amb la campanya que ha llançat per a aquest any 2026, sota el lema “Declara la guerra a la fam””. Expressa que “va ser la voluntat de combatre la fam la que va portar algunes dones fa ja 67 anys a fundar Mans Unides” i que “ara se’ns recorda que la guerra a la fam és “l’única que hauria de ser lícita en el món, perquè la veritable lluita no es lliura amb armes, sinó amb recursos, solidaritat i aliments””. Afirma que “les xifres de la fam segueixen creixent en silenci”, que “és una xacra que “es cobra la vida de milers d’éssers humans sense fer soroll i sense ocupar portades”” i que és, com afegeix Mans Unides, “una forma de violència que, encara que no porti uniforme, arrasa el futur dels més desafavorits”. Finalment, demana que “la nostra mirada no passi de llarg davant aquesta dura realitat que afecta tants germans nostres”.

El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que hi ha guerres que no obren els informatius, però que fereixen cada dia la carn fràgil del món i que “una d’aquestes és la fam”. Expressa que “potser, davant d’aquesta realitat, només ens queda una opció: declarar-li la guerra”, “una guerra sense violència, lliurada amb solidaritat, cooperació i compromís”. Afirma que “la missió de Mans Unides és portar aliments, sembrar justícia, alleujar les urgències més greus i transformar les causes profundes que generen pobresa, desigualtat i exclusió en camins de salvació”. Manifesta que “allà on falten el pa i la dignitat, Mans Unides treballa perquè neixi l’esperança” i que “allà on arrela una injustícia estructural i el món oblida el perdó, Mans Unides sembra una esperança amb nom, rostre i identitat, perquè tothom recordi la mesura de l’Amor”. Finalment, diu que “en un món creat per a tothom, absolutament ningú no hauria de sentir-se descartat, sol o amb fam” perquè “la fe es viu tant en les Sagrades Escriptures com en el pa compartit; en els temples i en les taules; en les pregàries i en els gestos justos”.

El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, recorda que “aquest diumen­ge l’Església ce­lebra la jornada de Mans Unides, una organització eclesial que té com a objectiu donar a conèi­xer i denunciar l’existència de la fam i de la pobresa en el món, les seves causes i les possibles solucions, i alhora reunir mitjans econòmics per finançar els programes, plans i projectes de desenvolupament integral dirigits a pal·liar aques­tes necessitats”. Expressa que “per fer resplendir la llum de Déu davant del món ens cal primer de tot ser conscients de les necessitats d’aquest món per tal d’il·luminar allí on més convingui”. Afirma que “el sentit profund de la fe que ens mou a estimar els altres i a mostrar-los aquest amor amb accions concretes, ens ve de l’amor de Crist” i que “aquesta és la diferència entre l’acció social de l’Església, a través de les seves múltiples organitzacions, i la de qual­sevol altre organisme humanitari”. Finalment, diu que “en qualsevol empresa que emprenguem en nom de Crist, en nom de la seva Església, cal no oblidar mai que l’amor que la mou, l’amor que ens mou a l’acció, ve de Crist”.

El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “el pla d’evangelització de la nostra diòcesi demana “detectar les persones laiques que poden exercir ministeris al servei de la comunitat i confiar-los responsabilitats en la vida parroquial i diocesana””. Considera que “ha arribat el temps d’afavorir una plena participació dels laics en la vida i en la missió de les nostres comunitats i parròquies”. Recorda que “el Sínode reclama impulsar fortament el laïcat i aspira a “ampliar les possibilitats de participació i d’exercici de la corresponsabilitat diferenciada de tots els batejats, homes i dones””. Afirma que “la primera tasca del laic és impregnar i transformar les realitats temporals amb l’esperit de l’Evangeli”. Manifesta que “es demana una participació més gran dels laics i laiques en els processos de discerniment i de presa de decisions a l’Església”. Finalment, diu que, “per això, a la nostra diòcesi, desitgem detectar aquells laics que puguin exercir un servei a la comunitat i a la missió comuna, i incorporar-los a llocs de responsabilitat tant a les parròquies com a la mateixa diòcesi”.

El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, posa la mirada “en un dels grans tresors del Concili Vaticà II: la constitució dogmàtica Dei Verbum, sobre la Revelació divina”, un text que “ens recorda, amb una senzillesa profunda, que la fe cristiana no neix d’una idea ni d’una moral, sinó d’un esdeveniment: el Senyor s’ha revelat”. Expressa que “Déu, en la seva bondat, ha volgut “parlar als homes com a amics” i convidar-los a la comunió amb ell” i que “el cim d’aquesta paraula és Jesucrist”. Afirma que “Dei Verbum ens ajuda a estimar l’Escriptura com un do viu dins l’Església” i ens convida a “fer una experiència molt senzilla, però decisiva”: retornar a la Paraula. Manifesta que “la Paraula, quan és acollida, ordena el cor, consola en la prova, desvetlla la conversió i encén la missió”, que “la Paraula s’obre als humils i es fa camí amb paciència” i que “el Senyor no parla per confondre’ns, sinó per conduir-nos”. Finalment, demana que “aquesta etapa del nostre camí conciliar ens faci una Església més arrelada en Crist, més nodrida de l’evangeli i més valenta en el testimoni”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que constata “amb preocupació que el Govern d’Espanya ha obert la porta a suprimir l’article 525 del Codi Penal (el delicte d’ofenses als sentiments religiosos) en el marc del seu pla de “regeneració”, registrant una proposició de llei amb aquesta finalitat”. Expressa que “en una cultura democràtica la llibertat d’expressió és essencial, però no és absoluta”. Afirma que “protegim justament els drets de col·lectius minoritaris o vulnerables” i que “existeixen condemnes penals davant els insults, crits racistes o d’altres delictes d’odi” i es pregunta: “Si no tot s’hi val als escenaris, a les escoles, a la televisió, etc., si acceptem límits en aquest àmbits, ¿per què no, quan es tracta de menyspreu als sentiments religiosos?”. Manifesta que, en lloc de derogar l’article 525, proposa “una reforma ponderada que en concreti millor els elements: intencionalitat d’ofendre, criteris clars perquè l’expressió del sentit de l’humor legítim no es confongui amb l’escarni, la vexació pública o l’ofensa als sentiments religiosos”. Finalment, afirma que “la llibertat d’un no pot convertir la fe de l’altre en objecte de befa”.

El bisbe de Lleida, Daniel Palau, recorda la dita «fa més qui vol que qui pot». Expressa que “al llarg de la vida acumulem responsabilitats i càrregues de tota mena” i que “la nostra «voluntat», tard o d’hora, acaba ressentint-se”. Adverteix que “quan ens deixem portar pel pessimisme i el donem per bo, parlem especialment de resignació” i que “això no és propi dels qui volem ser seguidors de Jesucrist”. Afirma que “ni ho fem tot, ni ho podem tot”. Recorda que “Déu ens ofereix el seu voler: que tots coneguem el seu Amor, i així serem feliços” i considera que “la missió, recuperar el coratge i la voluntat, va per aquest camí: el d’anunciar que Déu està al nostre costat en tot moment”. Manifesta que “hem de repensar de nou la nostra missió des d’una voluntat acompanyada i sostinguda per la gràcia de Déu, és a dir, per la força de l’Esperit Sant”. Finalment, demana que “les nostres voluntats siguin sempre expressió del somni de Déu: el d’un món més just, més noble i més ferm en el fet de compartir allò que tenim, però sobretot allò que som”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).