Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 7 de setembre de 2025, a la plaça de sant Pere (Ciutat del Vaticà), el papa Lleó XIV presidirà la celebració eucarística i el ritu de la canonització dels beats Carlo Acutis i Pier Giorgio Frassati, dos joves italians, d’èpoques diferents i amb experiències molts diverses, però unides per un fort amor a Crist i amb capacitat per transmetre’l als altres.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la canonització dels joves italians beats Carlo Acutis i Pier Giorgio Frassati, així com de la vocació cristiana, de la Jornada Jubilar de la diòcesi de Vic, de viure amb esperança, de professar la fe en la vida, del nou curs com a temps de gràcia en el Senyor, de dues experiències jubilars, de la festivitat del Naixement de la Benaurada Verge Maria, dels dies viscuts amb els joves a Torí i Roma i de viure segons l’Esperit.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, comunica que “aquest diumenge es viu a Roma un fet eclesial que està molt unit al Jubileu dels Joves”: la canonització d’“un jove cristià italià, Carlo Acutis, proposat com a model de fe als joves d’avui i conegut com «l’apòstol d’internet»” i d’“un altre jove italià, Pier Giorgio Frassati, que sant Joan Pau II va anomenar «l’home de les vuit benaurances»”. Explica qui són aquests dos nous sants joves. De Carlo Acutis, diu que “vivia una veritable amistat amb Déu i l’estimava per damunt de tot” i pel que fa a Pier Giorgio Frassati, afirma que “va viure a Torí entre 1901 i 1925”, que “va ser un jove laic vinculat a l’Acció Catòlica” i involucrat “en les obres socials” i que “va morir de poliomielitis, una malaltia incurable que el va paralitzar”. Finalment, demana que “preguem per tots els joves que aviat iniciaran el curs lectiu, així com pels seus pares i per tots els mestres i membres de la comunitat educativa” i que “demanem per a tots ells la intercessió d’aquests dos joves que escriuran els seus noms al llibre del sants”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, a partir d’un article publicat a La Vanguardia el dimecres 30 de juliol, sobre la integració del Seminari de Barcelona en el Seminari Major Interdiocesà, subratlla que “l’article emmarca aquest fet «en la crisi de la pràctica religiosa sense precedents a Espanya, amb una caiguda de vocacions i sagraments»”. Expressa que “en la nostra vella Europa, els cristians podem sentir-nos més desesperançats per aquestes dades sociològiques, que també hem de saber escoltar per a fer-ne una reflexió seriosa i humil”. Afirma que “podem ser pocs o molts”, però que “allò decisiu és posar-hi el cor, viure amb apassionament i valentia el nostre seguiment a Jesús”. Considera que la vocació cristiana “s’eleva vers una crida a la bellesa, al bé i a la veritat, una crida a cercar la plenitud de l’amor”. Finalment, diu que “més enllà del ball de xifres de la sociologia, l’Evangeli ens exhorta a aprofundir en l’única vocació cristiana que s’obre a la humanitat sencera: realitzar el somni de Déu, el gran projecte de fraternitat que Jesús tenia al cor quan, en el seu testament espiritual, va suplicar al Pare: «Que tots siguin u»”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que diumenge 14 de setembre, “a les cinc de la tarda se celebrarà la Jornada Jubilar diocesana a la catedral de Vic, precedida d’una matinal d’activitats, al Seminari Diocesà”. Expressa que “és bo que celebrem aquest any sant tots junts com a bisbat, per a experimentar que som una «família de famílies» i per a compartir els signes d’esperança que el Senyor suscita entre nosaltres”. Afirma que “la invitació a participar en la Jornada Jubilar és per a tots els qui formem el nostre bisbat de Vic”, per tal de “trobar-nos amb una Església viva, que lluita, treballa, serveix, estima, enmig de les dificultats i embats del món, amb la humilitat dels qui ens sabem pobres i pecadors”. Comunica que és tan bo que siguin molts per a expressar el que són que ha donat permís per a suprimir les misses del matí del diumenge 14 de setembre, per tal que els pastors de les parròquies puguin acompanyar als qui desitgen i puguin anar-hi. Finalment, demana que tothom s’hi senti convidat i que “ningú no pugui dir que no hi ha estat convidat”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “sense esperança no es pot viure” i que “necessitem l’esperança de viure, l’esperança de créixer, l’esperança en el projecte de la vida, l’esperança en el compliment dels nostres somnis, esperança de ser feliç”, però que només hi ha una esperança que no falla, que no defrauda: “la que posem en el Senyor, fonament de la nostra vida”. Expressa que “comencem ara un nou curs, una etapa nova” i que “la gràcia de l’Any Sant ens proporciona l’oportunitat de tornar a començar, i de fer-ho amb esperança”. Afirma que reprenem les activitats habituals, però “sempre amb la intenció, amb el desig de comunicar allò que portem al cor: Jesús i el seu missatge, i el goig de trobar-nos amb ell, de conèixer-lo millor, d’experimentar i viure el seu amor, i de donar-lo a conèixer als nostres germans”. Recorda que “la nostra esperança és Jesús”. Considera que “el nostre propòsit ha de ser viure l’amor” i “ser portadors, ser missioners d’esperança”. Finalment, demana que “fem el que hem de fer, estudiar, treballar, la vida de família, la col·laboració a la parròquia o al moviment”, però que ho fem amb amor, essent missioners d’esperança.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “professar la fe de Nicea no consisteix només en repetir mecànicament unes fórmules elaborades fa 1.700 anys”, sinó que “significa sobretot viure la nostra vida a la llum d’aquesta fe”. Expressa que “la fe és per a la vida”, que “la fe s’ha de fer, actuar”, que “la fe es fa realitat en actes concrets, conviccions, experiències, expectatives” i que “la fe és una realitat per viure”. Afirma que “la nostra fe s’expressa en una vida tota traspassada per l’amor” i que “creiem en un Déu l’essència del qual és amor, misericòrdia, compassió i perdó”. Manifesta que “la fe no és mai passiva, sinó transformadora” i que “la conseqüència de creure en un Déu que és misteri d’amor és estimar els germans, fins al punt d’estar disposats a donar la vida per ells”. Finalment, diu que “valdria la pena pensar quines iniciatives podríem emprendre junts els qui confessem avui creure en un Déu que és Amor”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que amb el nou curs escolar “donem la benvinguda a un temps de gràcia en el Senyor per tornar al que és essencial”. Expressa que ara “reprenem la tasca comuna i, amb això, posem ordre al que és essencial, al que ens habita per dins” i que això suposa “aprendre a oferir la vida, la feina, el sacrifici, les alegries i, no cal dir-ho, també les dificultats”. Recorda una escena de la seva infantesa que es repetia any rere any: el primer dia de classe, ja a l’escola, quan obria la motxilla, sempre s’hi trobava una estampa del Sagrat Cor de Jesús, ja que la seva mare “deixava la imatge col·locada amb cura en una de les butxaques”. Finalment, diu que “vivim en un món on ens fa vergonya mostrar la fragilitat del nostre ésser, la ferida encara sense curar, l’abandonament en els braços del desemparament” i que “oblidem que per aquella esquerda entra Déu: com un temps de gràcia per viure, com un petó a l’estampeta del Sagrat Cor de Jesús que una mare guarda, amb suma cura, a la motxilla del seu fill per tal que el protegeixi quan comença un nou curs”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “després del període de vacances que alguns hem pogut gaudir amb més o menys durada, vivim el retorn a la normalitat”. Expressa que “potser a alguns aquestes setmanes els han permès conèixer altres realitats o viure la fe en contacte amb d’altres comunitats fora de casa” i que “ha estat així per prop d’un centenar de joves de la nostra diòcesi que han participat en el Jubileu dels Joves a Roma i també per un nombrós grup de fidels que hem peregrinat a Roma aquesta mateixa setmana”. Afirma que, per als que hi han participat, ha estat “un moment fort com a comunitat en una doble vessant: conèixer-nos millor com a integrants de l’Església diocesana de Girona i participar d’una experiència singular com a Església universal a l’entorn del successor de Pere, el papa Lleó XIV”. Finalment, desitja que “tant de bo que aquestes experiències jubilars ens ajudin en el nostre camí de fe personal i com a església diocesana i siguem capaços de fer-ne partícips als qui ens envolten”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, recorda que “a les vigílies de la Festivitat del Naixement de la Benaurada Verge Maria, la nostra Església diocesana es vesteix de festa i es prepara per celebrar la Solemnitat de la Mare de Déu de Núria, patrona de la nostra Església d’Urgell, i especialment al Principat d’Andorra celebrarem la patrona principal del poble andorrà, la Mare de Déu de Meritxell, la festa nacional de tots els andorrans i andorranes”. Diu que “la tradició ens parla, a casa nostra, de la festa de les Mares de Déu trobades, el vuit de setembre” i que “celebrem la Mare de Déu de Meritxell, la Mare de Déu de Núria i tantes advocacions que fem memòria, i festegem el naixement d’una nena, Maria, que va donar la vida a tota la humanitat engendrant el Fill de Déu, Jesús de Natzaret”. Expressa que “en aquest naixement de la qui és la Mare de Déu, la Mare de Jesús, tots nosaltres som cridats a néixer de nou, a crear quelcom de nou amb la Mare de Déu”. Finalment, diu que “amb Maria, naixem de nou” i demana que “fem de la Festa de la Mare de Déu de Meritxell i de la Mare de Déu de Núria moments entranyables”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, agraeix i recorda allò viscut amb els joves de la diòcesi a Torí i Roma del 27 de juliol al 3 d’agost. Recorda que “la peregrinació va començar amb un llarg viatge en autocar i uns dies a Torí”, amb “una preparació providencial molt inspiradora”. Expressa que a Roma “més de setanta joves de la nostra diòcesi es van afegir al gran corrent de pelegrins vinguts d’arreu del món” i que les pregàries, el recorregut per esglésies, carrers, basíliques, i, sobretot la vetlla i la gran Eucaristia del Jubileu van ser moments de gràcia que encara ressonen dins seu. Afirma que allà es va sentir veritablement pastor, deixant-se acompanyar i acompanyant els joves, però que allò que més el va commoure van ser els gestos petits: converses en el camí, pregàries compartides en silenci, mirades agraïdes i petits descobriments. Finalment, comunica que el proper diumenge 21 de setembre a la Casa de l’Església se celebrarà una trobada diocesana post-Jubileu, oberta a tots els qui hi varen participar, per tal de “reviure allò compartit, donar gràcies pels fruits i projectar junts el futur de la nostra Església jove”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, recorda que a la celebració de la seva ordenació episcopal va anunciar que “la valentia ens havia de conquerir de nou” i expressa que “ser valent vol ser una invitació a viure segons l’Esperit”. Es recolza en l’expressió nostrada «llamps i trons», una expressió ràpida, contundent. Afirma que “viure segons l’Esperit comportarà el fet d’acceptar que de vegades en el nostre camí apareixeran «llamps»”, “invitacions puntuals i clares”, “elements propis de Jesús que actuaran com impulsos intensos que no ens deixaran indiferents”, així com que “trobarem aquella mena de «trons» que ens recordaran el goig d’haver viscut l’Amor de Déu, provocant un ressò clar i contundent”. Considera que “aquell que és valent és el qui actua sense ferir ni voler ferir ningú”, “aquell que actua mogut per l’Amor”. Manifesta que “ens convé trobar testimonis que siguin «llamps i trons», que siguin referents”. Finalment, demana que “la nostra fe viscuda sigui propera als «llamps i trons», és a dir, lluminosa, sorollosa i per tant, referent per no acomodar-nos a l’anar fent”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
