Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 11 de gener, l’Església celebra la festa del Baptisme del Senyor al riu Jordà que clou el temps de Nadal i que mostra Jesús, a l’inici de la seva activitat pública, presentant-se a la societat com l’Anyell de Déu i el Messies esperat.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la festa del Baptisme del Senyor, així com de la pau, de l’esperança, de la visita pastoral a la diòcesi de Solsona, de la beata Anna Maria Janer i de l’agraïment com a expressió de fe madura.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “una rica tradició de l’antigor cristiana insisteix en el fet que, en el moment de la vinguda de Crist, tota acció de l’Esperit Sant es concentra en Jesús, perquè tan sols d’ell, com d’una font única, vessarà la seva unció damunt tots els qui creuen en ell” i ens convida a reflexionar sobre aquesta acció de l’Esperit en Jesús, en la solemnitat del seu baptisme en el riu Jordà. Expressa que, segons el Nou Testament, hi ha com dos moments cronològicament diferenciats: “l’encarnació de Jesús per obra de l’Esperit Sant, en virtut de la qual ell ja és “sant” des del primer moment, i la unció del Jordà, a partir de la qual comença la seva missió i es manifesta en la seva actuació que és mogut per l’Esperit Sant”. Afirma que “a partir del Jordà, tot canvia en la vida de Jesús”. Finalment, diu que “en el moment del seu baptisme al Jordà rep aquella unció de l’Esperit Sant que l’habilita per a l’exercici del seu ministeri entre els homes” i demana que “si nosaltres, pel baptisme i la confirmació hem rebut el mateix Esperit que Jesús rebé en el Jordà, siguem coherents amb les seves conseqüències”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que “aquest diumenge, la festa del Baptisme del Senyor marca la fi del temps litúrgic de Nadal” i que “s’apaguen els llums de Nadal, però continua brillant intensament la llum de Crist”. Expressa que “en aquesta celebració recordem el moment en què Jesús va ser batejat per Joan Baptista al riu Jordà” i que “Joan predicava i animava tothom a convertir-se quan deia: «Aplaneu el camí del Senyor»”. Considera que “tots podem fer nostra aquesta crida, la crida a preparar el camí de Jesucrist perquè passi per la nostra vida i l’ompli del seu amor”. Afirma que “el temps ordinari pot semblar-nos un temps en què sempre fem el mateix i en què no hi ha res per celebrar”, però que “és en la rutina diària quan el Senyor ens crida a construir el seu Regne d’amor amb petits gestos i accions”. Finalment, diu que “Déu ens crida a tots a ser sants des de la nostra petitesa i des de les nostres febleses, vivint tot allò ordinari de manera extraordinària” i demana que “no oblidem que allò que realment transforma el món és el que fem amb amor, entrega generosa i sense soroll”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que “amb la festa del Baptisme del Senyor tanquem el temps de Nadal i obrim, de bat a bat, l’anomenat temps ordinari”, que “al Riu Jordà, el Senyor s’endinsa en les aigües per a submergir-se en les profunditats de la nostra humanitat” i que “en aquest gest humil i, alhora, lluminós, s’obren els cels i ressona la veu que tot ho perfecciona: «Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut»”. Recorda que “en el nostre Baptisme Déu pronuncia aquestes mateixes paraules que, encara que en un sentit divers, van carregades d’amor: ets el meu fill, i t’estimo”. Considera que “aquesta és la nostra identitat més profunda, el signe viu de qui som” perquè “abans que qualsevol tasca, càrrec o responsabilitat, som fills de Déu i membres d’una Església que té nom de Sínode i camina de la mà del Senyor”. Afirma que “l’Evangeli només té sentit si s’anuncia des de la comunió”. Finalment, demana que “aquest temps ens retorni la memòria agraïda del nostre Baptisme i que, agafats de la mà del Senyor, avancem junts sense mai cansar-nos, amb la certesa que no caminem cap al no-res, sinó cap a la Vida”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “pel baptisme som incorporats a l’Església”, un baptisme que “ens ve per la força de l’Esperit Sant”. Explica que “durant molts segles es va generalitzar el baptisme tot just nats” i que “és bo de recordar aquell dia quan de ben petits, ens portaren a la parròquia per ser batejats”. Manifesta que “amb el pas del temps i especialment en els darrers trenta o quaranta anys, el baptisme dels infants en gran nombre s’ha anat ajornant per part dels pares, quan no s’ha evitat directament” i que “la fe, la vida de fe dins del marc on viure-la que és l’Església, ha deixat de ser majoritària en la nostra societat”. Considera que “cal plànyer-se per aquest fet, ja que la nostra vocació com a cristians és evangelitzadora”. Reconeix, però, que “creix cada vegada més el nombre de catecúmens, nois i noies i adults que se senten cridats a abraçar la fe en Crist i a formar part de l’Església”. Finalment, diu que “som evangelitzadors des del mateix moment en el qual rebem el baptisme” i que “com a tals estem cridats a donar testimoni de Crist, i bon testimoni de la nostra fe, vivint-la amb joia i en plenitud”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, recorda que “cloem el cicle de Nadal amb la festa litúrgica del Baptisme del Senyor”. Expressa que “una veu del cel certifica la identitat de Jesús: ell és el Fill de Déu” i que “Jesús és a qui hem d’escoltar, acollir i seguir”. Diu que “el baptisme ens dignifica, ens purifica i ens inclou en la gran família de l’Església” i que ens proposa la dita «fer volar coloms». Considera que “per volar, pastoralment parlant, calen qualitats i aptituds, però sobretot cal deixar entrar Jesús i el seu Esperit dins nostre” i que “això és el baptisme: deixar-nos conquerir per l’Esperit de Jesús”. Afirma que “com a batejats, ja vivim una comunió inicial”, però que “cada dia cal cuidar el somni de «fer volar coloms», és a dir, de vetllar per una vida de santedat”. Afirma també que “tot comença per l’acceptació de l’Amor de Déu” i que “volar comença quan entenem que l’Amor és el veritable motor de la vida”. Manifesta que “som missioners que volem viure moguts per l’Amor”. Finalment, diu que “«fer volar coloms» vol ser, doncs, una invitació a abandonar tota por” i que “qui viu estimant, viu com a fill, com a filla de Déu”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, expressa que “no podem perdre l’oportunitat d’acollir el missatge del Sant Pare amb motiu de la Jornada Mundial de la Pau, celebrada el proppassat 1 de gener” i, en concret, “fer una reflexió sobre «una pau desarmada i desarmadora», lema que acompanya el mestratge de Lleó XIV”. Diu que “aquesta és la pau de Crist ressuscitat, una pau desarmada i una pau desarmadora, humil i perseverant”. Considera que “la fe en el Ressuscitat ens ha de fer descobrir més i més que «la pau existeix, vol habitar-nos, té el poder suau d’il·luminar i eixamplar la intel·ligència, resisteix a la violència i la venç»”. Afirma que “la pau és una opció personal que cal conrear i defensar” i que “hem d’estar ben convençuts que la pau no és un ideal inabastable”. Finalment, diu que “hem de ser capaços d’un desarmament integral, el qual suposa fer desaparèixer la psicosi bèl·lica i fer néixer la confiança recíproca com a primer pas per a la pau” i que “el repte de cada comunitat cristiana és convertir-se en «“casa de la pau” on s’aprèn a desactivar l’hostilitat mitjançant el diàleg, on es practica la justícia i la pau»”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que “hem acabat ja l’Any Sant, el Jubileu de l’Esperança” i que aquest jubileu “ha marcat l’acció de l’Església en els seus diversos àmbits”. Expressa que “a la diòcesi ho hem viscut amb la participació en diferents peregrinacions a Roma” i recorda especialment el jubileu dels joves. Adverteix que correm el risc de pensar que tot això ja s’ha acabat, però diu que no és així, que “s’ha acabat l’any de l’esperança, però l’esperança continua”, perquè “l’esperança és una virtut teològica, al costat de la fe i la caritat, i la seva presència és permanent entre nosaltres”. Afirma que l’esperança “ens ajuda a treballar dia a dia per un futur millor segons el designi diví”, “ens fa donar gràcies a Déu perquè, amb la seva presència, sosté les nostres petites esperances dia a dia”, “ens fa mirar el món per no caure en la temptació del cansament o del desànim” i “ens capacita per ajudar a transformar les realitats de dolor que hi ha al nostre món en signes de l’amor de Déu”. Finalment, ens convida, en aquest any nou que acabem de començar, a “demanar la virtut de l’esperança, a mantenir-la i exercitar-la en la nostra vida de cada dia”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, recorda que el mes d’octubre passat va iniciar la visita pastoral a les unitats pastorals de la diòcesi de Solsona i que, fins ara, ja ha visitat les UPPs de Mollerussa i Bellpuig. Explica que “des de molt antic és costum en l’Església que els bisbes visitin les diverses parròquies que tenen encomanades a la seva cura pastoral” i que la seva visita és “la del pastor que vol conèixer millor les seves ovelles i ajudar-les a acostar-se més a Jesucrist, el Pastor suprem”. Expressa que la seva visita “és també la de l’“apòstol”, és a dir, de l’enviat, perquè no us visito en nom propi, sinó “en el nom del Senyor”, complint l’encàrrec que vaig rebre el dia que vaig arribar a Solsona” i que “per aquest motiu, aquesta visita, viscuda en profunditat, és una font de benedicció i de gràcia per a tothom”. Finalment, diu que “per a una comunitat cristiana, la visita pastoral és un moment joiós de trobada amb el pastor, que té la missió d’ensenyar, regir i santificar en nom de Crist” i que “per al pastor és una alegria immensa poder conèixer i compartir la vida d’una comunitat, de cada parròquia, de cada grup i entitat”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, diu que diumenge 11 de gener l’església diocesana recorda “la memòria litúrgica d’una dona religiosa del segle XIX que va saber copsar la realitat de la societat i de la terra on vivia”: la Beata Anna Maria Janer, una dona, nascuda a Cervera el 18 de desembre de 1800 enmig d’una família cristiana, que “de ben jove va ingressar a les Germanes de la Caritat a l’hospital de Cervera, tenint cura dels malalts i de les persones que vivien sense família”. Explica que l’any 1859 “fundà les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, amb l’objectiu de l’atenció als hospitals i escoles especialment de les zones rurals dels Pirineus”, Agraeix a les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell “la vostra presència en el nostre territori, des de les Escoles Cristianes de la Mare Janer a Andorra la Vella i la Sagrada Família a Escaldes-Engordany, i també la casa d’acollida per reunions, trobades familiars i d’allotjament a La Seu d’Urgell”. Finalment, felicita les germanes de la Sagrada Família d’Urgell i els diu que “preguem perquè ben aviat puguem acompanyar-vos en la Canonització de la Mare Janer”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que “cada 11 de gener és el Dia internacional de l’agraïment” i que li venen al cap les paraules de Leo Messi sobre Déu en la seva vida i professió, que va llegir en una entrevista: «Sempre parlo amb Déu; li dono les gràcies, li demano pel benestar de la meva família i dels meus éssers estimats»; «li agraeixo cada dia de la meva vida… gràcies a Ell ho tinc tot». Expressa que “quan Messi parla d’allò invisible que el sosté enmig de la pressió, de la joia i del límit, ens recorda que la fe no és amulet ni refugi intimista”, sinó que “és una Presència que acompanya”. Manifesta que “Déu no juga per nosaltres, ni puntua en el marcador”, que “Déu no premia els gols ni castiga els errors”, sinó que “Ell és Pare que camina al costat, Fill que sosté el cor, Esperit Sant que transfigura la feina ben feta en servei i la derrota en aprenentatge”. Finalment, demana que “el testimoni d’un campió ens apunti —no a ell, sinó— a Aquell que és el Camí, la Veritat i la Vida”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
