Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de custodiar la crida per a sostenir l’esperança, de les vocacions, del decret Apostolicam actuositatem, sobre l’apostolat dels laics, del relat del cec de naixement, de Madeleine Delbrêl, una dona de pregària, de la dimensió comunitària de l’escolta i del dejuni, de la Quaresma, camí de llum, de la conversió dels llaços de pertinença i dels llocs eclesials i de la Jornada per la Vida.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, recorda que “en el marc entranyable de la solemnitat del custodi fidel i silenciós, Sant Josep, celebrem el Dia del Seminari: una jornada que ens convida a escoltar de ben a prop la crida de Crist, que continua ressonant avui, i la resposta generosa dels qui es preparen per lliurar-li tota la vida”. Informa que “a la nostra diòcesi tortosina, quatre seminaristes caminen en aquest temps de gràcia de la mà del Senyor, deixant-se modelar per la compassió del seu Sagrat Cor”. Expressa que “el Seminari no és només un lloc d’estudi teològic i filosòfic ni d’aprenentatge moral”, sinó que “és, abans que res, una escola del cor” i afirma que “ser sacerdot comença molt abans de l’ordenació: comença quan algú decideix ser de Déu en cada instant, en cada gest, en cada mirada”. Considera que la vocació sacerdotal “neix de mirar aquest Crist que dona la vida i de desitjar donar-la amb Ell”. Finalment, diu que un seminarista és un home sostingut per la gràcia, capaç de sembrar esperança i alegria i que “allà on un jove diu «sí» per sempre, Déu obre un solc en la història i, en el seu silenci, comença a bategar l’eternitat”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, recorda que “l’Església celebra cada 19 de març, solemnitat de sant Josep, el Dia del Seminari: una jornada dedicada a pregar especialment per les vocacions al sacerdoci”. Expressa que “la vocació és sempre una crida de Déu” i que “qualsevol vocació és una crida si és viscuda des de la fe, ja sigui a la vida religiosa, matrimonial, diaconal o presbiteral”. Considera que “qui és cridat a servir a Crist des de més a prop, des d’un ministeri concret, ha de respondre amb sinceritat, amb responsabilitat i amb generositat a la veu de Crist que és qui el crida”. Afirma que “pregar per les vocacions a la vida sacerdotal, consagrada o matrimonial sempre és bo, sempre ajuda i sempre és necessari”. Finalment, demana que sostinguem “amb la nostra pregària a qui és cridat a seguir a Crist” i que “responguem acompanyant-lo i donant-li suport dins de l’àmbit familiar, parroquial o social, amb la mateixa generositat amb què ho feu Maria”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, diu que “els sentits juguen un paper important en relació amb la vivència de la fe” i que a través d’ells “expressem qui som i com som, però sobretot qui és Déu i com ens relacionem amb ell”. Expressa que la propera festa de sant Josep apareix enmig del nostre camí de conversió com una referència ben bona per descobrir la bondat d’aquells que saben trobar el seu lloc i “ens remet a l’àmbit de les vocacions”. Recorda que “tots els cristians som fruit d’una crida de Déu” i que “tots som responsables de viure-la, de cuidar-la i de fer-la créixer”. Afirma que “la vocació es va obrint pas en els escenaris menys esperats”. Demana que “estiguem atents” i que “no deixem mai d’escoltar els qui tenim al nostre costat”. Considera que “és responsabilitat de tots preservar els ambients de creixement, per conservar les bones condicions que permeten una vida coherent, dialogant, lliure i madura”. Finalment, demana que “retornem al bon ordre i acceptem que els nostres camins de vivència de la fe també han d’anar madurant” i expressa que aquest camí de Quaresma serveix per convertir la nostra sordesa i respondre a la crida de Déu.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, ens presenta el decret Apostolicam actuositatem, sobre l’apostolat dels laics, un text que “ens ajuda a comprendre una veritat senzilla i lluminosa: l’Església està formada també per laics que tenen la seva pròpia missió, el seu apostolat, allà on cada batejat viu i treballa”. Explica que “el Concili parteix d’una convicció fonamental: pel baptisme i la confirmació, tots participem del mateix enviament de Crist”. Expressa que “Apostolicam actuositatem subratlla que el lloc propi del laic és el món”, però alhora arrela aquest apostolat en la comunió amb Crist, recorda que “sense vida interior, l’acció es desgasta; sense pregària, l’apostolat perd la seva ànima; sense Eucaristia, la caritat s’esvaneix” i “insisteix en la formació”. Ens proposa “tres crides concretes a la llum d’Apostolicam actuositatem”: redescobrir la pròpia vocació laical, créixer en formació i vida espiritual i viure la coresponsabilitat i ens anima a tenir cura d’un estil: l’estil de l’Evangeli. Finalment, demana que “aquest decret conciliar desperti en la nostra Església d’Urgell una primavera de laïcat adult, humil i missioner”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, parla del relat de l’Evangeli de Sant Joan del proper diumenge, el cec de naixement, on “se’ns presenta Jesús com la llum del món”. Expressa que aquest relat “és una de les pàgines teològiques més denses de tot el quart Evangeli” i que “és una revelació progressiva de la identitat de Jesús i, alhora, un judici espiritual sobre la manera com l’ésser humà es relaciona amb la llum”. Considera que “el cec no és un problema per explicar, sinó una història per salvar” i que “la mirada de Jesús no busca culpables, sinó possibilitats de llum”. Afirma que “el relat esdevé un veritable procés catecumenal” i que “el cec passa per etapes”. Manifesta que “veure no és encara creure”, però que “qui accepta la llum acaba reconeixent el rostre de Déu”. Finalment, diu que se’ns proposa “una espiritualitat humil: Reconèixer la pròpia ceguesa. Acceptar ser tocats pel fang, per la fragilitat. Obeir una paraula que no sempre s’entén. Donar testimoniatge, encara que costi. I, finalment, adorar”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que “la Quaresma és un temps litúrgic que podem aprofitar per pregar amb més intensitat” i que “la pregària no pot quedar mai deslligada de la vida de cada dia”. Ens mostra “el testimoni d’una dona que va saber unir d’una manera meravellosa pregària i vida”: la venerable serventa de Déu Madeleine Delbrêl, nascuda a començaments del segle XX en un petit poble de França. Explica que “durant trenta anys va viure la seva missió com a assistenta social en un municipi pobre de la perifèria de París”. Expressa que Madeleine Delbrêl “va ser una gran evangelitzadora”, que “anunciava Jesús amb el llenguatge de l’amor i de la proximitat”, que “va saber establir ponts i dialogar amb tothom” i que “s’acostava, sobretot, als més vulnerables”. Finalment, afirma que “ella va ser, abans que res, una dona de pregària”, que “tota la seva actitud i la seva activitat naixien d’aquest encontre íntim i continu amb el Senyor” i que “va fer de la seva vida una pregària contínua”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que “l’Església mare ens convida en el temps de Quaresma a l’escolta de la Paraula i la pràctica de la penitència, amb la finalitat d’avançar en el camí d’una conversió sincera” i que “en la santa Quaresma, les parròquies ofereixen activitats que propicien la pregària i la penitència comunitàries: el viacrucis, l’escolta de la Paraula en xerrades i meditacions, les misses estacionals, celebracions penitencials”. Expressa que “la dimensió comunitària de la vida cristina és essencial” i que “és molt important l’escolta i el dejuni comunitaris”. Assenyala la importància comunitària de la penitència. Explica que “comunitàriament se’ns demana el dejuni el Dimecres de Cendra i el Divendres Sant, com també l’abstinència de menjar carn el divendres, sabent que fora del temps de Quaresma podem substituir aquesta abstinència per una altra pràctica de pregària o caritat” i considera que “els uns als altres ens hem de donar el testimoniatge que junts acomplim la penitència demanada”. Finalment, diu que la veritable conversió “implica també «l’estil de les relacions, la qualitat del diàleg…».
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, expressa que “la litúrgia, especialment la quaresmal, ens ajuda a posar llum i educar la nostra mirada”. Explica que “en aquests dies, l’Església recorre un camí acompanyant els catecúmens cap a la Pasqua on rebran una nova vida en el Baptisme”. Considera que “el que viuen els catecúmens fa visible allò que tota vida cristiana està cridada a viure: un camí de clarificació interior, de creixement i de maduració de la fe per poder renovar el nostre baptisme a la celebració de les festes Pasquals”. Afirma que els evangelis d’aquests diumenges “són relats —com la samaritana o el cec de naixement— que no descriuen conversions instantànies, sinó camins que es fan pas a pas”. Manifesta que la presència dels catecúmens en les nostres comunitats “ens recorda que cal tornar a la nostra iniciació cristiana, tornar a les arrels de la nostra fe”. Finalment, diu que “la Quaresma ens convida a fer silenci, a revisar la mirada, a tornar al que és essencial: posar Déu en el centre de la nostra vida i revisar la relació amb Ell i amb els germans”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “el Sínode promou també una conversió dels vincles, és a dir, dels llaços que ens uneixen i dels espais on vivim”. Expressa que “es tracta de sentir el goig de formar part de l’Església, que es concreta en la nostra comunitat, en la nostra parròquia”. Considera que “la conversió dels lligams de comunió convida, sobretot, a ampliar el cor afavorint no només la relació i el contacte amb les persones que pensen com nosaltres o són del nostre grup, sinó amb qualsevol home i dona”. Afirma que “som cridats a tenir un cor gran, ampli, misericordiós, com el de nostre Senyor” i que som “cridats també a fer que l’Església sigui una “casa” on hi hagi “possibilitat d’acollida, d’hospitalitat i d’inclusió”, en què cadascú es posa al servei dels altres”. Finalment, diu que “el Sínode convida també a reconsiderar el que és una parròquia i a pensar que no pot quedar limitada al territori físic” i que “invita a la “creativitat missionera” per explorar noves maneres d’establir relacions i lligams amb les persones, per reconstruir relacions comunitàries i teixir relacions fraternes”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que l’Evangeli de diumenge “ens posa al davant la guarició del cec de naixement” i que “l’evangelista adverteix que la pitjor ceguesa no és a la retina, sinó al cor que es tanca a la veritat i a la vida”. En aquest horitzó, recorda que “el 25 de març, Solemnitat de l’Anunciació, celebrarem la Jornada per la Vida, que ens convida a mirar, custodiar i promoure el do de cada vida i la seva dignitat, des de la concepció fins a la mort natural”. Expressa que “defensar la dignitat del no nascut no s’oposa a defensar la dignitat, la salut i els drets de la dona”. Manifesta que “volem acollir amb empatia les realitats de les dones que hagin viscut l’experiència de l’avortament, natural o voluntari, i, tot i que no és el mateix, també el dol perinatal de dones i famílies”. Afirma que “com a cristians, defensem el dret a néixer i a viure dignament multiplicant suports concrets perquè mare i fill siguin protegits”, “amb proximitat, recursos i veritat”. Finalment, diu que “l’ideal evangèlic és alt”, però que “no és inhumà”, sinó que “humanitza”.
