Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de l’Evangeli del segon diumenge de Quaresma: la Transfiguració del Senyor, dels laics, el cor que batega a l’Església, de la Quaresma, un temps de reconciliació, de la importància d’escoltar-nos, d’una societat necessitada d’orientació, de la conversió de les relacions que construeixen la comunitat cristiana, de la constitució Sacrosanctum Concilium, de l’adequació de les estructures pastorals i sinodals a la diòcesi i del valor del silenci.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, parla de “l’Evangeli de la Transfiguració del Senyor”, “una de les teofanies més denses i reveladores del Nou Testament”, en la qual “Jesús manifesta anticipadament la seva glòria i ofereix als deixebles una clau espiritual per a comprendre el camí de la creu”. Recorda que “Jesús pren amb ell Pere, Jaume i Joan «i se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta»” i que “Jesús «es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum»”. Recorda també que “el núvol lluminós cobreix els deixebles, i la veu proclama: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.»”. Expressa que “els deixebles caigueren a terra, plens de temor”, “però Jesús s’hi acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por.»”. Considera que “la llum de la Transfiguració no és evasió, sinó preparació” i que “cal baixar de la muntanya i caminar cap a Jerusalem”. Finalment, diu que “espiritualment, això ens ensenya que les experiències de llum i de consol no són finalitats en elles mateixes, sinó força per a perseverar en la fidelitat, especialment en la nit de la fe i en els moments de creu”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, es pregunta “com ens imaginem la glòria eterna” i diu que “segurament res del que aquí podem viure és semblant” i que “ni tan sols els deixebles van tenir plena experiència de la glòria en aquest món”. Expressa que “l’episodi de la transfiguració en fou un tast” i que “el que ells van experimentar els proporcionà una sensació de pau i benestar, de la qual fins llavors mai no havien gaudit”. Afirma que “en un món convuls on tanta gent perd l’esperança en base a viure infinitud de situacions descoratjadores, fer arribar ni que sigui per un instant de glòria, de ben segur que ens seria de gran ajut”, però que “per transmetre aquesta experiència cal creure-hi”. Manifesta que en aquella alta muntanya, on hi havia Moisès i Elies, Pere, Jaume i Joan, i Jesús, reconegut com a Fill estimat del Pare, “es feu experiència del misteri de Déu”. Considera que “hem de viure la Quaresma com un camí personal i comunitari cap a aquesta glòria de la qual Jesús volgué fer partícips, ni que fos per uns instants, els seus deixebles més estimats”. Finalment, com el papa Lleó XIV, ens convida a demanar “la gràcia de viure una Quaresma que faci més atenta la nostra oïda a Déu i als més desafavorits”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, comunica que demà, a Lleida, les diòcesis amb seu a Catalunya viuran “una trobada interdiocesana marcada per la gratitud, l’esperança i el discerniment”, “un ressò viu del Congrés de Laics de 2020 i del camí sinodal que l’Església universal recorre com qui aprèn, pas a pas, a escoltar de nou la veu de l’Esperit”. Considera que “tot allò que vivim com a Poble de Déu no pot quedar tancat en la memòria d’un sol dia” i que “estem cridats a fer de cada dia un sínode, de cada jornada una pregunta oberta a l’Esperit, de cada decisió un acte de discerniment que ens acosti més al cor de Crist”. Afirma que “caminar junts i en comunió és una veritat teològica, perquè no podem oblidar que els cristians som un sol cos abans que una simple organització”. Destaca que “el laic és el cor que batega en la quotidianitat, la sang que circula per les venes de l’Església”. Finalment, prega que “demanem la gràcia de continuar fent de cada dia un sínode viu, perquè puguem dir amb veritat que una Església que discerneix unida és una Església que es deixa ferir per la realitat i guarir per l’Evangeli”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que “la Quaresma és un temps de conversió”, “un temps en què podem demanar a Déu que canviï el nostre cor, que ens regali una mirada com la seva”. Explica una “bella anècdota atribuïda al genial artista Leonardo da Vinci”, el qual “va trigar diversos anys a pintar el quadre de L’últim sopar”, ja que li va costar al principi “trobar un model que pogués representar Jesucrist”, així com, anys més tard, trobar-ne un altre que pogués representar Judes, i al final va resultar que havia triat el mateix model: un home jove, “envellit prematurament, amb el rostre marcat per la por i el rancor”. Considera que “tots tenim alguna cosa del model d’aquesta història” i que “en el nostre cor sovint es barregen la llum i les tenebres”. Demana que durant aquests dies de Quaresma “rebem amb fe el sagrament de la confessió” i que “recordem que tots som pecadors, estimats i perdonats per Déu”. Finalment, demana també “que Jesús ens acompanyi en el camí que porta cap a la Pasqua”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que “el missatge del Sant Pare per a la Quaresma d’enguany ens convida a parar esment en l’escolta, «ja que la disposició a escoltar és el primer signe amb què es manifesta el desig d’entrar en relació amb els altres»”. Considera que “tots tenim el gran repte de sortir de l’individualisme i fer-nos amb el proïsme” i que “hem d’avançar més en el fet d’escoltar-nos els uns als altres”. Afirma que “no hi pot haver relacions interpersonals sense diàleg, sense escolta mútua”, però admet que “no és fàcil saber comunicar-se i expressar-se obertament, ni tampoc ho és escoltar i comprendre els altres del tot”. Expressa que “per a la virtut d’escoltar és necessari el silenci interior, tant per a atendre de veritat l’altre com per a expressar-nos amb la llibertat del qui lluita per vèncer el centrament en un mateix”. Finalment, diu que “la Quaresma és un temps propici per a l’escolta de la Paraula de Déu, amb tot el que significa de relació amb ell” i que “en concret, Lleó XIV ens exhorta a fer-ho en la litúrgia”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “mirant al voltant veiem els canvis que s’han produït en aquests darrers anys a la nostra societat”. Expressa que “els cristians, que creiem i sabem que Jesucrist és la veritable llum del món, ens sentim cridats a oferir als homes i dones del món actual aquesta llum”. Afirma que “centrant-nos en el tema de l’educació, en aquests dies en què ja han començat les preinscripcions a les escoles, ens sentim responsables de recordar el que suposa la persona i el missatge de Jesús per ajudar a construir persones amb el convenciment que en Ell trobaran el sentit de la vida, i podran ser veritablement feliços”. Finalment, diu que “és important que els pares i mares coneguin quin és el criteri i l’ideari de l’escola que escullen per als seus fills, entenent que sempre, ells són els primers responsables i principals protagonistes de l’educació dels seus fills” i que “en aquesta educació la fe no és un afegit sinó que és un element constitutiu i fonamental, que es troba a la base de l’educació cristiana i s’ofereix des de la llibertat de l’ésser humà”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “la segona conversió a la que ens crida la vivència de la sinodalitat és la de les relacions que tenim amb els altres i que construeixen la comunitat cristiana” i que “per tal de ser una Església sinodal, és necessària una autèntica conversió relacional”. Expressa que “ser Església sinodal exigeix que aprenguem a caminar junts”, fet que “reclama una “disciplina d’èxode”, ja que no tots caminen a la mateixa velocitat”, així com “humilitat, perquè quan el “jo” preval sobre el “nosaltres” apareixen personalismes, que impedeixen relacions autèntiques i fraternes”. Afirma que “hem d’aprendre novament de l’Evangeli la cura de les relacions entre nosaltres, especialment entre les diferents vocacions i carismes que l’Esperit ha suscitat a la seva Església” i que “hem de comprendre aquestes relacions des de la “reciprocitat””. Finalment, diu que “l’Església creixerà en sinodalitat en la mesura que sigui espai on es cultivin i floreixin les relacions de reciprocitat”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, ens convida a “fixar la mirada en la constitució Sacrosanctum Concilium, dedicada a la sagrada litúrgia”, que “ens recorda que la litúrgia és el “cim” cap al qual tendeix l’acció de l’Església i, al mateix temps, la “font” d’on brolla la seva força”. Expressa que “la litúrgia ben celebrada —amb fe, amb senzillesa, amb veritat— no ens tanca”, sinó que “ens obre. Ens arrela en Déu per fer-nos disponibles als germans”. Destaca que “el Concili subratllà també una cosa decisiva: la participació plena, conscient i activa dels fidels”. Manifesta que “Sacrosanctum Concilium impulsà una renovació que ajudés a comprendre millor els signes i a assaborir la riquesa de la tradició litúrgica”. Ens convida a tenir cura de la litúrgia, de la preparació, del ritme interior, del cor i a no oblidar que “la litúrgia autèntica no s’acaba amb el “aneu-vos-en en pau””, sinó que “comença allà, en la vida quotidiana, on es posa a prova la veritat del que s’ha celebrat”. Finalment, demana que “el Senyor ens concedeixi redescobrir, a la llum de Sacrosanctum Concilium, l’alegria de celebrar en comunitat per arribar a la Jerusalem celestial”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, adreça a la família diocesana una paraula d’agraïment i d’esperança. Expressa que “a la nostra diòcesi hem viscut amb intensitat el procés sinodal” i que “ara toca fer-ne vida”. Per això convida “a tots, preveres i diaques, laics i consagrats, a implicar-nos activament en aquesta etapa d’adequació de mentalitats i estructures, perquè siguin veritablement al servei de la comunió, la participació i la missió”. Comunica que “un punt essencial d’aquesta fase és iniciar amb generositat el camí cap a les unitats pastorals, que volen ajudar-nos a sumar, a créixer en espiritualitat i en dinamisme evangelitzador”. Considera que “ens ajudarà incorporar de manera estable la conversa en l’Esperit, aprenent a escoltar-nos amb sinceritat, discernir junts i acollir allò que l’Esperit vulgui suscitar en el Sant Poble de Déu”. Finalment, demana als diocesans que es deixin sorprendre per la gràcia i caminin units en la diversitat, que es posin en camí “amb generositat, deixant que l’hora de l’amor i la confiança en Déu i en l’Església, siguin el motor de tot” i que diguin al Senyor: “Perquè tu ho dius, calaré les xarxes”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, expressa que “a tots ens ha passat que, en algun moment, el cap ens ha bullit amb tanta intensitat que no hem sigut capaços de veure res amb claredat” i que “una de les preguntes que sovint més ens fem és: «Estic fent el que Déu vol que faci?»”. Considera que “tot agent de pastoral, com tota l’Església, ha de discernir”, “aprendre a escollir la voluntat de Jesús” i que, “per realitzar aquesta empresa, necessitem el silenci”. Afirma que “la missió necessita el silenci, aquell que ens ajuda a no precipitar-nos”, “un respir per poder dir una paraula encertada i sortir de les gàbies que ens esclavitzen”. Manifesta que “el nostre testimoni no pot imposar-se per la força, sinó per la dolça persistència de l’Amor”, que “estimar en silenci és possible” i que “estimar ens allibera, ens condueix al foment d’un bon diàleg, ens permet considerar les qüestions que ens planteja la vida i escollir la voluntat de Jesús”. Finalment, demana que “valorem el silenci com a recurs poderós davant del món, i avantsala del diàleg i de la llibertat engabiada pels barrots de la violència, la por, la falsedat, l’odi i la rancúnia”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
