Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
En la solemnitat de Sant Josep (el 19 de març) o, allà on no és festiu, el diumenge més proper —enguany, el 22 de març—, l’Església celebra el Dia del Seminari, amb el lema «Deixa les teves xarxes i segueix-me», que ens remet a la crida de Jesús als primers deixebles. És una jornada per donar gràcies i suport als seminaristes, a les seves famílies i als formadors, així com per pregar per les vocacions sacerdotals.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Dia del Seminari, així com de la resurrecció de Llàtzer i la vocació, de la formació sacerdotal, de la Quaresma com a camí comunitari de conversió i de renovació de l’Església, de la Jornada per la Vida i de la importància de viure la fe amb prudència, coherència i consciència, centrats en l’amor i el perdó.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que el Dia del Seminari “és una jornada entranyable per a la nostra Església diocesana que ens convida a conèixer millor els nostres seminaristes, a pregar per ells i a col·laborar generosament en la seva formació”. Expressa que “el Seminari és veritablement el cor de la diòcesi, perquè en ell es preparen aquells que, si Déu vol, seran els futurs pastors al servei del Poble de Déu”. Considera que “a nosaltres ens correspon, sobretot, cuidar el terreny on el Senyor continua sembrant, encoratjant la pastoral vocacional”, la qual “no és una tasca d’uns quants, sinó responsabilitat de tota l’Església: laics, preveres i vida consagrada” i que “en aquest sentit, és crucial la labor de les famílies cristianes”. Finalment, ens convida a “intensificar la pregària per les vocacions i pels nostres seminaristes”, felicita “els seminaristes, que amb generositat han respost a la crida del Senyor” i demana que “sant Josep, custodi fidel i home d’escolta, ens ensenyi a tots a seguir amb confiança la veu del Senyor”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, adreça unes paraules als joves que s’estiguin plantejant la vocació sacerdotal, amb l’objectiu d’ajudar-los a discernir si el Senyor els crida a viure una vida de cèlibe i lliurar-se al ministeri sacerdotal al servei de Crist i de la seva Església. Els diu que si en el seu cor el desig de ser més de Crist es fa present i de manera constant, això significa que han de fer un discerniment, una recerca lliure i generosa de la voluntat de Déu. Els demana que no tinguin por d’endinsar-se en el coneixement i la voluntat de Déu, que deixin que Déu vagi fent la seva obra en ells i que no esperin a tenir-ho tot clar, ja que “en el camí vocacional hi ha boires”. Afirma que l’esperança “fa present la convicció profunda que l’amor de Déu mai no ens abandona” i que “aquesta és la confiança necessària que dona ales per a llançar-se a confiar en Déu més que en les nostres forces”, així com “la raó definitiva per a respondre sí a la crida i abocar-se a l’aventura de ser transparència de Jesús, sacerdot, pastor, mestre i espòs de l’Església i de la humanitat sencera”. Finalment, els diu que el discerniment sincer i valent serà un bé per a ells i per a tantíssimes persones que, per mitjà d’ells, trobaran Crist salvador de tothom.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “el lema del Dia del Seminari d’enguany, “Deixa les teves xarxes i segueix-me”, fa referència a la crida de Jesús als primers deixebles”, però que “fa referència també a tantes noves xarxes en les quals poden estar enredats molts joves avui dia”. Recorda que “a les narracions de la crida de Jesús als apòstols que ens transmeten els evangelis, sempre, en tots els casos, és l’encontre amb Jesús el motiu determinant del seguiment”. Afirma que “celebrem un any més el Dia del Seminari en el context d’una societat que no ajuda gens i en cap sentit a deixar les xarxes, siguin les que siguin, i seguir Jesús”. Manifesta que “només en un encontre personal amb Jesucrist que normalment es dona en la pregària, es pot acollir la seva crida que és manifestació d’amor als que són cridats i al món sencer”. Finalment, demana que “preguem pel nostre Seminari i per aquells que el Senyor ha cridat i continua cridant ara també a deixar les xarxes i anar amb ell” i demana i agraeix “l’ajut material i econòmic per a continuar acompanyant aquestes “vocacions” de joves de la nostra diòcesi en el nostre seminari”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “el sacerdoci universal exposat en la carta als cristians Hebreus i destacat pel Concili Vaticà II, ens diu que tots els batejats som constituïts casa espiritual i sacerdoci sant, i estem cridats a donar testimoni de Crist”. Expressa que “en l’Església, tots els seus membres tenen la mateixa dignitat, que han obtingut pel seu naixement en Crist en el baptisme; tots gaudeixen de la mateixa gràcia i tots estan cridats a una mateixa vocació de perfecció” i que “en l’Església hi ha diversitat de missions, de dons i de serveis que fan possible la realització en l’Església de diverses condicions de vida com el laïcat, el ministeri pastoral i la vida consagrada, que pot ser laical o pastoral”. Afirma que “la tasca ministerial dels sacerdots és més necessària que mai perquè «sense sacerdots l’Església no podria viure aquella obediència fonamental que se situa en el centre mateix de la seva existència»”. Finalment, demana que preguem “perquè hi hagi qui respongui amb generositat a la crida al sacerdoci i al diaconat, capaços de proclamar a través del seu ministeri: «Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies.»”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, s’adreça als qui Déu està cridant des de parròquies, col·legis, universitats o la feina; als qui van a recessos, celebren l’Eucaristia o fan camí en grups de joves. Els diu que potser encara no han percebut que Ell ha pronunciat el seu nom, però que arribarà l’hora i que ja són “els nostres futurs seminaristes, pels quals preguem cada dia”. Els pregunta “i si Jesucrist ha pensat en tu per ser prevere?” i els convida a “discernir aquest officium amoris al servei del Sant Poble de Déu” i a deixar les xarxes, “les de pescar… i les altres: expectatives alienes, pors…”. Els aconsella que donin temps a Jesús i escoltin, que busquin acompanyament, s’incorporin a algun servei concret i s’atreveixin a deixar les xarxes, aixecar-se i confiar. Manifesta que “Sant Feliu necessita seminaristes i preveres enamorats de Jesucrist i del seu Regne”. Finalment, demana a les comunitats i parròquies que reforcin la pregària per totes les vocacions, que mirin al voltant, ja que Déu vol servir-se d’ells per arribar als joves, que pensin: «aquest seria un bon capellà?» i que li parlin amb delicadesa, proposant i acompanyant “perquè la crida de Déu s’escolti”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, afirma que “l’Evangeli de la resurrecció de Llàtzer ens situa davant del cor mateix de la fe cristiana: Jesús és el Senyor de la vida” i destaca que aquest relat “és una paraula viva que interpel·la avui l’Església” i el plantejament vocacional”. Recorda que “Llàtzer és aquell a qui Jesús estima”, però que passa “per la malaltia, el silenci i la tomba” i que “també la vocació sacerdotal neix de l’amor de Jesús, però no queda exempta de moments d’obscuritat, de fragilitat i de mort aparent”. Subratlla que la vocació madura “en la paciència i en la fe” i que “el prevere és cridat a tenir un cor semblant al de Crist, capaç de commoure’s davant el sofriment humà”. També afirma que “la vocació sacerdotal és, en essència, una crida a sortir”. Considera que “en aquest Dia del Seminari, l’Evangeli de Llàtzer ens recorda que la vocació sacerdotal és una obra de la vida que Déu fa créixer enmig de les fragilitats humanes”. Finalment, demana que “preguem pels futurs preveres, perquè escoltin la veu de Jesús que els crida pel nom, i perquè tota l’Església sàpiga deslligar-los amb estima i confiança, perquè puguin caminar lliurement al servei del Regne».
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, ens presenta el decret Optatam totius, sobre la formació sacerdotal, “un text que contempla el futur amb responsabilitat, perquè allà on es cuida el naixement i el creixement de les vocacions, es cuida la mateixa vida de l’Església”. Expressa que “Optatam totius parteix d’una veritat senzilla: el sacerdot es forma per a Crist i per al poble” i que “la formació sacerdotal, per tant, ha de ser integral: humana, espiritual, intel·lectual i pastoral”. Ens convida a “pregar pels nostres seminaristes d’Urgell i d’arreu i pels seus formadors”, a “”crear un clima vocacional”, ja que “les vocacions neixen en famílies que preguen, en parròquies vives, en comunitats fraternes, en sacerdots feliços i entregats, en la proximitat als pobres” i ens convida també a “acompanyar amb realisme i afecte”. Demana als seminaristes que no tinguin por de deixar-se formar, que deixin que Crist els purifiqui, els unifiqui i els faci pastors segons el seu cor. Finalment, demana que “l’esperit de l’Optatam totius renovi en nosaltres l’esperança, perquè el Senyor continuï regalant al seu poble pastors bons, ben formats i joiosos”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “la Quaresma és un camí cap a la Pasqua que realitzem junts com a poble de Déu” i que “en el seu missatge per a la Quaresma d’aquest any, el Papa subratlla que és “un camí compartit”, que no fem sols, sinó que té una dimensió comunitària important”. Expressa que la crida a la conversió “afecta no només les consciències individuals, sinó també tota l’Església” i que “implica un procés d’aprofundiment i purificació interior”. Recorda que “l’Església ha rebut de l’Esperit Sant el do de la santedat, que s’ha de fer realitat en la vida dels homes i dones que la componen”, que “la santedat “de” l’Església s’ha de fer “en” l’Església” i que “per complir la seva missió, l’Església s’ha de renovar de manera continuada”. Finalment, subratlla que no es tracta de “fer una altra Església”, sinó “fer una Església altra, diferent”, i convida a invocar l’Esperit perquè ens concedeixi “ser dòcils a les seves indicacions i valents per viure-les”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que “el dia 25 de març, quan l’Església contempla el misteri de l’Encarnació i celebra la Jornada per la Vida, som convidats a girar la mirada cap a l’origen sagrat de tota existència”. Expressa que “som un pensament estimat de Déu, som alè seu en el fang fràgil de la nostra carn”. Afirma que “cuidar la vida, en la seva plenitud o en la seva ferida, des de la seva concepció fins al seu últim sospir, és un deure irrevocable”, que “som teixit de la tendresa de Déu trinitari” i que “la nostra vida és un lloc sagrat on el Pare, el Fill i l’Esperit Sant es fan providència, altar i consol”. Considera que “cuidar la vida és custodiar un batec que no ens pertany del tot: és el batec mateix de Déu en nosaltres” i que “cuidar la vida és contemplar-la, servir-la, acompanyar-la, sostenir-la quan tremola”, així com “reconèixer en cada rostre una epifania del Déu viu”. Manifesta que avui se’ns confia la tasca de “fer de la nostra existència un batec agraït”. Finalment, diu que “si Déu ha posat el seu cor en el nostre des del primer instant, llavors cada vida és sagrari, cada història és terra santa i cada ésser humà és un misteri que ens remet a l’Amor etern”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, diu que “la missió demana astúcia, valentia, però també paciència i prudència” i que “cal «anar amb peus de plom»”. Expressa que amb aquesta dita li agradaria “fer referència a la densitat de la vida cristiana, no com un os dur de rosegar, sinó com un plantejament de vida coherent, consistent i conscient”. Afirma que “ser cristià no és qüestió d’un moment puntual, sinó que es tracta d’un plantejament global de la pròpia existència”. Subratlla que “«anar amb peus de plom» voldrà dir ser dels qui sabem què fem, què diem i què proposem” i que “en el cas que puguem equivocar-nos, tenim el gran do del perdó”. Manifesta que “el temps quaresmal, i de fet la vida cristiana, és gràcia, és Amor” i demana que ens fem conscients “del pes i la densitat del perdó que demanem, que rebem i que volem conservar”. Finalment, diu que “«anar amb peus de plom» és donar testimoni de l’Amor, del perdó, de l’esperança que rebem de part d’Aquell que no fa res més que estimar perquè és Amor, només Amor” i demana que “no ens manqui mai la gràcia de ser testimonis ferms de l’Amor”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
