Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 30 de novembre l’Església comença un nou any litúrgic amb l’inici del temps d’Advent, un temps d’esperança, de conversió i de preparació del Nadal, un període de quatre setmanes dedicat a mantenir i revitalitzar una bona disposició personal i comunitària davant de la vinguda del Nen-Déu que neix a la cova de Betlem.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del temps d’Advent, així com d’esperar la resurrecció de la carn i del primer any de servei a la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “aquest és el punt d’inflexió amb el qual el cristianisme es diferencia de les altres religions: l’Encarnació del Verb, Déu fet home en l’home Jesús” i que l’Església, en el temps d’Advent, “ens ajuda primer a esperar-lo, i després, en el temps de Nadal i Epifania, a acollir-lo”. Expressa que “per l’Advent, tot ens crida a l’esperança”, a “una esperança sòlida, engrescadora, àmplia com l’horitzó, una esperança en un cel nou i una terra nova, plens de sentit, de justícia i de pau, d’una vitalitat amarada d’estimació”. Considera que “per tal de ser autèntica, aquesta esperança ha de portar-nos a preparar els camins del Senyor canviant profundament la nostra manera de pensar i d’actuar”: escoltant la Paraula de Déu, vivint intensament la litúrgia d’aquests diumenges i intensificant la pregària… Finalment, diu que “malgrat que l’Advent sigui tan breu, la llavor d’esperança creixerà, perquè «l’esperança no enganya»” i que “aleshores Jesús ens podrà dir a cau d’orella: «Mira, soc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi»”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, ens convida a fixar-nos “en un bonic símbol, típic de l’Advent, que cada cop més incorporem a les nostres cases, parròquies i comunitats religioses durant aquest temps”: la corona d’Advent, “un cercle fet amb branques verdes en el qual posem quatre espelmes, que representen els quatre diumenges d’aquest temps litúrgic que precedeix Nadal”, quatre espelmes de color morat, que és el color propi de l’Advent. Considera que “també podem posar quatre espelmes de colors diversos, cadascuna amb un significat diferent”: la primera “de color morat”, que “simbolitza penitència i preparació”; la segona, de color verd, color que associem a l’esperança; la tercera, color rosa, “color litúrgic del tercer diumenge d’Advent, anomenat Diumenge Gaudete, és a dir, de l’alegria”; i la quarta, de color blanc, “un color que simbolitza la presència de Déu”. Prega que demanem “al Fill de Déu, príncep de la pau, que hi hagi concòrdia a tot el món” i que li demanem que “ens faci sembradors de pau”. Finalment, ens desitja un bon temps d’Advent.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “comencem l’Advent dins el Jubileu del 2025” i que donada “la coincidència en el tema propi tant de l’Advent com de l’Any Jubilar, farem bé d’aturar-nos a reflexionar sobre la virtut de l’esperança, tan necessària per a donar sentit a la nostra existència”. Considera que “dos documents pontificis ens poden ajudar a aprofundir en la virtut teologal de l’esperança”: la butlla de convocació del Jubileu del 2025 del papa Francesc, Spes non confundit, i l’encíclica del papa Benet XVI Spe salvi. Expressa que “l’esperança, encara que ens fa mirar el futur i ens el fa descobrir com un horitzó obert a la misericòrdia i a la vida per sempre, justament per això mateix ens fa possible de viure en esperança enmig de la quotidianitat”. Finalment, cita un fragment de l’encíclica Spe salvi en el qual es diu que “necessitem tenir esperances que dia rere dia ens mantinguin en camí”, però que “sense la gran esperança, aquestes no són suficients” i que “aquesta gran esperança solament pot ser Déu”, “el Déu que té un rostre humà i que ens ha estimat fins a l’extrem a cadascú en particular i a la humanitat en el seu conjunt”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda les primeres paraules que se’ns adrecen en començar aquest temps de l’Advent: «Casa de Jacob, veniu, caminem a la llum del Senyor» (Is 2,5). Expressa que “és una invitació a posar-se en camí sostingut per la seva llum” i que “no ho fem solitàriament, sinó com a Església —com a casa de Jacob— , com a família, caminant units, acompanyats pels nostres germans en la fe, sostenint-nos mútuament”. Afirma que “durant l’Advent, esperarem la llum definitiva, quan Crist vindrà a il·luminar la història i la vida de cadascun de nosaltres en el diumenge sense posta, l’últim dia, quan ressuscitarem per participar de la seva vida sense fi”. Manifesta que “l’Advent és un temps oportú per renovar aquesta esperança i per deixar-nos il·luminar novament per la promesa de Déu”. Considera que “el Senyor ens crida a caminar a la seva llum: a escoltar més, a perdonar més, a sembrar gestos de pau i fraternitat allà on som”. Finalment, demana que “aquest Advent renovi la confiança que tot pot ser transformat des de dins si obrim el cor a Crist i deixem que la seva llum guiï les nostres passes cap a un món més humà i més fratern”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que “donem la benvinguda a l’Advent sota la llum del Jubileu de l’Esperança, aquesta certesa que no decep a qui es deixa caure a les seves mans, perquè les seves arrels neixen del cor de Déu” i que “així mateix, ens acostem al final del Jubileu i, amb això, s’obre un temps propici per deixar-se fer pel viscut i pel que encara queda per viure”. Expressa que “l’Advent reviu en nosaltres la certesa que Déu mai deixa de venir i ens recorda que encara som a temps, perquè amb Ell tot arriba a la seva hora”. Recorda que “sant Agustí deia que «la nostra esperança és Crist»” i que “per tant, «si sofreix, sofrim amb Ell; si ressuscita, ressuscitem amb Ell»”. Demana que “romanguem allí on Crist continua crucificat”, on “Crist ens espera”. Manifesta que “l’Advent és el temps d’aprendre de nou aquesta lògica divina: la d’un Déu que no tem enfonsar-se en el fang per a refer la terra fràgil d’una humanitat ferida”. Finalment, prega que demanem al Senyor que, “en acostar-se Nadal, ens vessi en els llocs on l’amor sembla absent i ens concedeixi la gràcia de ser signes vius de la seva admirable i piadosa paciència”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que ens preparem en aquest temps d’Advent “per l’arribada del Senyor, aquella arribada que celebrem cada any amb les festes de Nadal”. Expressa que “l’adveniment del Fill de Déu no és un simple fet passat”, sinó que “és també present, perquè Crist és enmig nostre, en la seva Església i en el rostre de cada ésser humà”. Considera que “no es tracta d’il·luminar tan sols els carrers”, sinó que “es tracta sobretot d’il·luminar els nostres cors”. Recorda que “un dels costums dels països nòrdics que hem importat i incorporat a les nostres tradicions nadalenques és la corona d’Advent”. Demana que “estiguem doncs aquest primer diumenge d’Advent a punt per encendre l’espelma de l’esperança, amb la seguretat que per poc que ens hi esforcem, la seva llum podrà arribar a qui més la necessita”. Finalment, diu que “sols així podrem acomplir la missió que ens confiava el papa Francesc en convocar aquest any jubilar de l’esperança que està a punt de concloure: «Que la llum de l’esperança cristiana pugui arribar a totes les persones, com a missatge de l’amor de Déu adreçat a tothom!»”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, diu que en el temps d’Advent som convidats a “caminar vers un viarany que ens portarà a una troballa inèdita: que el rostre del Pare s’ha fet humà, l’essència del Pare esdevé el Fill de Déu encarnat, Jesús de Natzaret”. Expressa que aquest Advent, “acollirem, diumenge rere diumenge, en el nostre si, la Paraula que ens serà aliment per aquest camí”. Afirma que l’Advent “ens condueix a la humanitat, una humanitat que donarà sentit a la nostra vida i ens farà cuidar la vida del qui tenim al nostre costat, sigui qui sigui”. Ens convida a “recollir la nostra humanitat, a cuidar-la, a posar-nos en relació amb aquells més febles, més vulnerables, més exclosos de la nostra societat” i “sortir del nostre jo per entrar en el jo del germà”. Finalment, demana que “aquest nou Any litúrgic que comencem ens faci contemplar la nostra pròpia humanitat i la dels nostres germans i trobar-hi la humanitat del Fill de Déu, i molts anys de camí”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, diu que “comencem el temps de l’Advent, i ens predisposem santament a entendre, un cop més, que el Senyor va venir, vindrà i està venint”. Expressa que “l’Advent és el temps per redescobrir de nou aquesta proximitat contínua, dolça i insistent de Déu”. Considera que “l’Advent, que és l’espera esperançada del retorn de Jesucrist, ens convida a no perdre el fil del sentit comunitari de la salvació que Déu vol per a tota la humanitat” i que “aspirem a viure la nostra fe en comunitat, i millor fent pinya”. Afirma que “l’Advent és també un temps de conversió” i que “ens cal restar vigilants als petits detalls, perquè és en els elements que semblen més anecdòtics i passatgers que Déu vol visitar-nos”. Manifesta que “la preparació d’aquestes quatre setmanes passa per reforçar els nostres llaços i vincles amb la comunitat” i demana que afavorim “els nostres moments d’oració, de servei, de formació i de celebració”. Finalment, diu que “Déu està venint” i que “ho fa de tal manera que vol, de nou, néixer en els nostres cors, en les nostres famílies, i, com no, en les nostres comunitats”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “forma part essencial de la fe cristiana sostenir que el nostre cos serà ressuscitat” i que “el cristianisme no pensa que la salvació es limiti a la dimensió espiritual de l’ésser humà, sinó que arriba a tot el seu ésser, inclòs el cos físic”. Expressa que “el cristianisme sosté que el cos és objecte de la salvació divina i que està radicalment associat a la vida nova en Crist”. Afirma que “el cristianisme sempre ha viscut com una greu temptació el gnosticisme, és a dir, la convicció segons la qual la salvació s’assoliria a través del coneixement i que allò material, i especialment allò corporal, serien un obstacle per al creixement espiritual”. Recorda que una altra “desviació greu ha estat el menyspreu del cos” i que “avui dia veiem reaparèixer aquest menyspreu del cos humà en algunes ideologies com el transhumanisme”. Considera que “davant tot això, convé afirmar que, en definitiva, no és real una salvació que no assumeix una dimensió essencial de la vida humana com és la corporalitat”. Finalment, diu que “Déu no ens salva del cos, sinó que assumeix aquesta realitat constitutiva de la vida humana i la porta a plenitud”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que el “primer diumenge d’Advent, estrenem nou any-cicle litúrgic de la mà de l’evangelista sant Mateu”. Expressa que el 30 de novembre, festivitat de l’apòstol sant Andreu, el pescador que va portar Pere a l’amistat amb el Senyor Jesús, compleix “amb enorme gratitud un any al vostre servei, un temps ple de trobades”. Afirma que se sent “agraït, arrelat, però alhora petit i necessitat de buscar Déu amb vosaltres”. Considera que “davant els desafiaments pastorals o personals, l’espiritualitat de l’abandonament i la infància espiritual ens sostenen” i que “som una diòcesi treballadora que ofereix testimonis d’esperança”. Demana als diocesans que l’ajudin a “ser un pastor missioner i sinodal en una diòcesi “en estat permanent de missió””. Demana també que “visquem de l’eucaristia com a escola de conversió a l’Evangeli i a la fraternitat que encén el nostre cor en el de Crist”. Finalment, ens desitja un “feliç i sant Advent de l’Any Jubilar que evoca ja un horitzó on l’Esperit ens condueix com a Pere i Andreu, a tirar les xarxes mar endins, a reviure l’alegria”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
