Data: 23 de novembre de 2025
Benvolguts diocesans,
El filòsof Julián Marías va deixar escrit que estimar algú és desitjar que visqui per sempre, és no concebre la pròpia vida sense la seva presència, la seva amistat, el seu afecte. L’amor veritable sempre té la pretensió d’eternitat. La persona estimada és insubstituïble i irrenunciable. Així ho experimentem a la nostra vida quotidiana: desitjaríem que la nostra dona, els nostres fills o els nostres amics visquessin per sempre. Estimar és desitjar la immortalitat per a la persona estimada. No obstant això, som éssers molt limitats i, per això, no està a les nostres mans fer realitat aquest desig. També la nostra vida és fràgil i està amenaçada contínuament per la malaltia, la vellesa i la mort.
Tanmateix, podem preguntar-nos: ¿i si cadascú de nosaltres fos estimat incondicionalment per algú que té el poder de vèncer la mort? Això és precisament allò que afirma la fe cristiana i que veiem confirmat en la persona de Jesús de Natzaret: la seva mort i resurrecció és una declaració d’amor irrevocable per part de Déu. Si Déu ens estima així, aleshores Ell també vol que visquem per sempre. Per això, la confiança en l’amor de Déu ens dona la certesa que estem cridats a la vida eterna, a la comunió amb Ell, a participar de la felicitat plena.
El veritable amor, deia també Julián Marías, és “per sempre”, és a dir, resulta impossible imaginar una situació en què es deixaria d’estimar. Estimar una altra persona significa voler seguir estimant-la. Déu, que ens ha creat per amor, no ens estima només per un instant o momentàniament, sinó “per sempre” i, per això, no vol la nostra destrucció, sinó que visquem. Per això diu per boca del profeta: “T’estimo amb un amor etern” (Jer 31, 3). No debades, a les entranyes de l’ésser humà s’hi inscriu la tendència a la plenitud, el desig d’immortalitat.
Per això, la seguretat que Déu ens estima, alimenta la nostra esperança en la vida perdurable. Aquesta esperança dona sentit a la nostra vida i ens atorga una gran pau i alegria. El quart evangeli subratlla que qui creu “té ja la vida eterna” (Jn 7, 47). Vivint de la fe, mantenint-nos en comunió amb Déu i amb els germans, rebem llum per entendre la vida, força interior per viure estimant i pau per la nostra existència.
En definitiva, la confiança en l´amor de Déu ens dona la seguretat que la vida humana té un sentit, que no s´identifica amb la foscor de la mort. Sabem que Déu ens estima i qui estima de debò –com Déu ho fa- desitja que l’altra persona visqui per sempre.
