Data: 20 de juliol de 2025
Quants neguits ens porta la vida, quants neguits per saber el que hem de fer, el que hem de dir, el que hem fins i tot de pensar a cada moment. La nostra societat, el nostre món ens empeny a viure neguitosos i aquest neguit ens descentra, ens aparta de la centralitat que hauria de tenir la nostra vida. Certament que ens cal assolir determinades coses, que no podem deixar-ho tot a l’atzar, però moltes vegades el desig de controlar la nostra vida de manera mil·limètrica, mirant que res no surti del previst, ens acaba per ofegar. Amb aquesta actitud sovint no deixem espai a Déu en la nostra vida, li barrem el pas i deixem de fer-lo present enmig nostre, de la nostra família, del nostre nucli d’amics, i per extensió, de la nostra societat.
El neguit, el neguit excessiu, esdevé a vegades un obstacle insalvable per fer present a Déu en la nostra vida. Però al llarg de l’any hi ha alguns moments en els quals podem tenir una mica més de pau, moments en els quals el nostre ritme habitual s’atura un xic i fins i tot el silenci entra en el nostre dia a dia. No podem oferir-li al Senyor un espai, en aquest silenci? Si som amos dels nostres silencis, potser aconseguirem trobar pau si dediquem uns moments a escoltar la seva Paraula, de manera reposada, sense presses, amb una orella atenta i ben disposada.
El període estiuenc ens ofereix determinades oportunitats, cert que no pas a tots perquè hi ha, especialment a les nostres terres, molts que amb el seu treball precisament ofereixen a d’altres la possibilitat d’un temps de repòs. Una oportunitat és la de viure la nostra fe amb d’altres creients vinguts d’altres terres, és una oportunitat perquè malgrat les diferències culturals i lingüístiques sentim amb força el vincle de la comunió. La diversitat sempre enriqueix, mai empobreix i si aquesta diversitat té un punt en comú com la fe, esdevé expressió de la universalitat, de la catolicitat, de la nostra fe i de l’Església.
Us proposo que en aquests dies que tot just encetem, en els quals el treball i la quotidianitat no ens ocupa de manera central, mirem de trobar un temps per a acostar-nos a Déu, a la seva Paraula, de la manera que ens sigui més convenient. No serà mai un temps perdut, i sempre serà un temps guanyat per a nosaltres.
Ens preocupem com Marta per moltes coses, però potser com li deia Crist a ella, oblidem a vegades la més important.
