Data: 30 de novembre de 2025
Un any més encetem el temps d’Advent i, amb aquest, l’any litúrgic. Ens preparem en aquest temps per l’arribada del Senyor, aquella arribada que celebrem cada any amb les festes de Nadal. De tant repetir aquesta preparació, potser no ens adonem de la seva importància, i certament la mateixa dinàmica de la societat de la qual formem part no ens hi ajuda gaire, pel fet d’haver convertit el Nadal (és a dir, la solemnitat del naixement del Senyor) en la festa de la llum, quan no en una festa purament comercial.
El centre de la celebració és que Déu ha enviat el seu Fill, que s’ha fet home en les entranyes de la Verge Maria per obra de l’Esperit Sant, i que ha volgut compartir la nostra humanitat, no tan sols per experimentar el que nosaltres vivim, sinó sobretot per morir, i vèncer així la mort des de la seva mateixa naturalesa.
No és poca cosa, aquest misteri. És tan gran que no ens hauria de deixar de sorprendre mai. Però l’adveniment del Fill de Déu no és un simple fet passat, és també present, perquè Crist és enmig nostre, en la seva Església i en el rostre de cada ésser humà, i de manera molt especial en el rostre dels que més necessiten de la presència consoladora de Déu al seu costat.
No es tracta d’il·luminar tan sols els carrers, tot i que sigui un bell costum que arrela en el misteri de l’encarnació i en costums ancestrals. Es tracta sobretot d’il·luminar els nostres cors, i que nosaltres siguem capaços d’il·luminar els cors dels altres. Com il·luminar-los, si no és amb la llum de l’esperança?
Escriu el papa Lleó XIV: «Déu mostra predilecció vers els pobres, a ells s’adreça la paraula d’esperança i d’alliberament del Senyor i, per això, fins i tot en la condició de pobresa o debilitat, ja ningú s’ha de sentir abandonat.» (Dilexi te, 21).
Un dels costums dels països nòrdics que hem importat i incorporat a les nostres tradicions nadalenques és la corona d’Advent. Estiguem doncs aquest primer diumenge d’Advent a punt per encendre l’espelma de l’esperança, amb la seguretat que per poc que ens hi esforcem, la seva llum podrà arribar a qui més la necessita.
Sols així podrem acomplir la missió que ens confiava el papa Francesc en convocar aquest any jubilar de l’esperança que està a punt de concloure: «Que la llum de l’esperança cristiana pugui arribar a totes les persones, com a missatge de l’amor de Déu adreçat a tothom! I que l’Església pugui ser testimoni fidel d’aquest anunci arreu del món!» (Spes non confundit, 6).
