Data: 19 d’octubre de 2025
La missió forma part de la nostra identitat com a cristians. No és pas un afegit ni, encara menys, una anècdota, per al deixeble de Jesús. Seguir Crist i ser al mateix temps missioner forma una unitat indestriable. Quan parlem de missió el nostre pensament se’n va, cada vegada més, al treball evangelitzador tan necessari entre nosaltres —en el que s’anomena «zones més desenvolupades»—, on, en paraules de Lleó XIV, «es mostren símptomes greus de crisi del que és humà»: desorientació, soledat, abandonament dels ancians, tancament, aïllament, decaïment de la proximitat entre les persones. L’anunci de Crist és una urgència per a no perdre la humanitat enmig nostre.
Tot i això, no podem oblidar l’altra accepció del terme «missió»: les Esglésies joves que hi ha per tot el món i els homes i dones que estan al seu servei. Aquests deixen la terra i la família per anunciar Crist i la seva salvació, atents a les necessitats dels qui viuen en aquells llocs. Als missioners i missioneres i les seves comunitats és dedicat aquest tercer diumenge d’octubre, anomenat DOMUND.
Els més joves entre nosaltres ja no tenen l’experiència de la campanya missionera com la que teníem els qui molts anys enrere vivíem el diumenge de les missions amb intensitat. L’ardor missioner era present en el nostre bisbat en aquells anys per la presència viva de la fe i perquè teníem un gran nombre de missioners, tant a Amèrica com a l’Àfrica, i fins i tot a la mateixa Europa, amb el servei als migrants i refugiats.
No podem oblidar mai la nostra responsabilitat envers la missió universal. Les Obres Missionals Pontifícies, que, com el seu nom indica, depenen directament del Sant Pare, són el mitjà principal «per a avivar la responsabilitat missionera entre tots els batejats i sostenir les comunitats eclesials en les zones on l’Església és jove». Per això, hem de donar suport a aquesta obra per mitjà de la Delegació Diocesana de Missions amb la nostra aportació econòmica —col·lectes, donatius i llegats—, així com amb la nostra pregària i sacrifici oferts pel bé dels missioners i les seves comunitats. Encara que sigui poc el que puguem oferir, serà de gran valor en la tasca evangelitzadora de l’Església enmig dels més necessitosos. El cristià ha de dur al cor la missió avui com sempre. En efecte, solament del més íntim del nostre ésser pot brollar la veritable evangelització, ja que «el Cor de Crist és el nucli vivent del primer anunci» (Dilexit nos, 32).
