Data: 21 de desembre de 2025
Benvolguts diocesans,
El poeta francès Charles Péguy, un home profundament creient, descrivia l’esperança com una nena petita, que va de la mà de les seves germanes, la fe i la caritat, encara que en realitat és ella qui les porta, perquè sense esperança no és possible creure ni estimar. En un preciós poema va escriure: “L’esperança és una nena petita de no-res, que va venir al món el dia de Nadal”.
Efectivament, amb el naixement de Jesús ha nascut l´esperança per a tota la humanitat. Déu no s’ha oblidat de nosaltres: no ens ha abandonat al domini de la mort, sinó que s’ha compadit de nosaltres i ens ha estès la mà, perquè els qui el busquessin el poguessin trobar (cf. Pregària Eucarística IV). El Messies esperat pel poble d’Israel va venir al món el dia de Nadal. El Redemptor del gènere humà va néixer en un humil portal a Betlem, d’una jove parella, Josep, el fuster, i Maria, la natzarena.
Celebrar el seu naixement ens omple de vida, perquè ens dona la seguretat que Déu ens estima fins al punt de compartir la nostra existència i fer-se un de nosaltres, semblant en tot a nosaltres, menys en el pecat (cf. GS 22). Amb el profeta podem dir: caminàvem en la fosca, però hem vist una gran llum (cf. Is 9, 2), que il·lumina tot el camí de la nostra vida. A Betlem ha nascut “el sol que ve del cel” i que il·lumina els qui viuen a la fosca i a les ombres de la mort i guia els nostres passos per camins de pau (cf. Lc 1, 78-79).
Hem de ser transmissors d’aquesta esperança. Moltes persones no s’han assabentat que el Nadal no és només bons sentiments ni molt menys consisteix en consumir sense fre, sinó que el Nadal és, sobretot, un cant d’acció de gràcies a l’amor de Déu. A tots hem de contagiar l’alegria que sentim aquests dies i anunciar-los la bona notícia que ens ha nascut un Salvador, que és el Messies, el Senyor (cf. Lc 2, 11). Als braços de Maria i de Josep també avui podem trobar-hi l’Esperat de les nacions i els pobles.
El poema de Péguy continua dient que “aquesta nena petita de no-res, tota sola, portant les altres, és la que travessarà els mons acomplerts” i afegeix: “com l’estrella va conduir els tres reis des de l’extrem de l’Orient, cap al bressol del meu Fill, així una flama tremoladissa, l’esperança, tota sola, conduirà les virtuts i els mons”.
Molt feliç i sant Nadal!
