Data: 19 d’octubre de 2025
L’Església ens demana al llarg de l’any de pregar per diverses missions i tasques que desenvolupa arreu del món. Una de les més tradicionals és la jornada que coneixem com a DOMUND, és a dir la jornada que dediquen les Obres Missionals Pontifícies a pregar i obtenir recursos econòmics per ajudar el treball dels missioners.
La nostra Església, la diòcesi de Girona, fou durant moltes dècades una terra d’on sorgiren molts missioners que durant alguns anys o durant tota la seva vida ministerial es dedicaren a portar l’Evangeli allí on encara no era conegut. Evangelitzar és una de les grans tasques confiades a l’Església a la qual mai no podem renunciar. Aquesta tasca ha donat bons i molts fruits i és aquesta una realitat que avui podem constatar en tants llocs d’altres continents. L’Església ha anat adquirint una més gran presència en determinades regions del món, i també cal reconèixer que l’ha perdut en d’altres, com la nostra.
Per a l’Església de Girona noms com Mn. Joan Alsina (1942-1973) que exercí el seu ministeri a Xile o Mn. Joaquim Vallmajó (1941-1994) que l’exercí a Rwanda, en són bons exemples; ho donaren tot per l’Evangeli i exercint la seva missió, perderen la vida. Ells foren dos missioners «incòmodes», com algú els definia, perquè posaven en evidència les contradiccions del nostre món i de la mateixa Església. N’és un exemple la frase que Mn. Joan Alsina digué als militars que el detingueren a Xile tot just abans de ser afusellat al pont Bulnes, pocs dies després del cop d’estat: «Si us plau no em posis la bena, mata’m de front perquè vull veure’t per a donar-te el perdó.» Morir de front i perdonant sempre és present en el qui dona la vida pels altres i per l’Evangeli, com fou present en tants altres màrtirs als anys trenta del segle XX, víctimes també de la violència i enamorats també de l’Evangeli. A uns i a d’altres devem reconeixement i ens cal valorar, més enllà dels encerts i dels errors personals comuns a tota vida humana, el seu testimoni de Crist i de l’Evangeli.
Es diu sovint que avui som nosaltres terra de missió, terra per acollir el ministeri de preveres vinguts d’altres terres, d’altres cultures. Evangelitzar és una tasca a la qual mai no podem renunciar, està estretament lligada a la nostra fe i no podem anomenar-nos creients sense tenir aquesta voluntat de ser missioners d’esperança entre els pobles. Ens ho deia el papa Francesc quan el passat mes de gener, setmanes abans de la seva mort, escrivia el Missatge per a aquesta XCIX Jornada Missionera Mundial en l’Any Jubilar 2025: «També nosaltres, sentim-nos inspirats a posar-nos en camí darrere de les petjades del Senyor Jesús per a ser, amb Ell i en Ell, signes i missatgers d’esperança per a tots, en cada lloc i circumstància que Déu ens concedeix viure.»
