Data: 24 d’agost de 2025
Entre els dotze que Jesús va cridar per a ser els seus apòstols, apareix Bartomeu (cf. Mt 10,3; Mc 3,18; Lc 6,14). El seu nom (en arameu, «bar Talmai») indica que és «fill de Talmai». En les narracions de l’Escriptura no tenim gaires notícies d’ell i el seu nom no apareix com a centre de cap narració. Ara bé, tradicionalment hom l’identifica amb el personatge Natanael que figura en l’evangeli de sant Joan (cf. Jn 1,44-51) del qual Jesús va dir: «Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.» Fou l’apòstol Felip el qui li dona testimoniatge del trobament amb Jesús. Natanael hi respon amb menyspreu envers el poble de Natzaret. Però escolta la invitació del seu amic Felip: «Vine i veuràs.» El trobament amb Jesús, amb aquelles paraules per a nosaltres enigmàtiques: «Abans que Felip et cridés, t’he vist sota la figuera», va transformar-lo i dels seus llavis brollà una clara confessió de fe adreçada a Jesús: «Rabí, vós sou el Fill de Déu, vós sou el Rei d’Israel.»
D’aquest fet evangèlic podem subratllar-ne la llibertat de Déu, capaç, al mateix temps, de sorprendre’ns en les nostres expectatives, manifestant-se precisament allà on no ho esperaríem. A la nostra mentalitat massa racionalista li costa d’entendre la manera d’actuar del Senyor més enllà dels nostres esquemes. Però, si obríssim més els ulls amb mirada de fe, seríem capaços de descobrir meravellats com Déu actua enmig del món amb la seva providència amorosa. En aquests moments en què el nombre de no batejats, entre infants i joves, és més alt que no pas el de batejats, és significatiu el fenomen de joves que s’acosten a l’Església per esdevenir cristians. És bonic de veure com són moltes les circumstàncies de què el Senyor se serveix per a cridar-los a la font de la vida. L’actitud pastoral d’obrir els ulls i admirar-nos de les obres de Déu és molt necessària en aquest canvi d’època. Sense oblidar que tots necessitem trobar-nos personalment amb Jesús per a esdevenir deixebles i missioners seus, implicant-nos en una relació íntima i profunda amb el Senyor que ha de durar tota la nostra existència.
De sant Bartomeu en sabem ben poca cosa més. Per la tradició ens arriba que va predicar a Armènia i a l’Índia, com també la seva lluita per desemmascarar la futilesa del culte als ídols. Una tradició de l’Edat Mitjana ens narra que va morir espellat de viu en viu. Per aquesta raó es patró dels qui treballen la pell.
