Data: 27 de juliol de 2025
Com aprenem a pregar? Durant segles hem après a pregar en el si de les nostres famílies; d’infants, hem après oracions simples i alhora ens ensenyaven a trobar una estona al llarg del dia, sovint en aixecar-nos o en anar a dormir, per pregar breument agraint els benifets del dia o demanant al Senyor la seva protecció per la jornada que comença.
La llar i la família com a escola de pregària han anat perdent a vegades el seu paper. Però també avui hi ha qui encara fa aquest paper de transmissor de la fe, ensenyant un parenostre, una avemaria o qualsevol altra oració; són els avis.
El paper dels avis, d’un avi o d’una àvia, com a transmissors de la fe és ben present en la nostra societat, també avui; potser ha canviat la manera com els avis ens ensenyen a pregar, la manera com ens fan conèixer a Crist i ens endinsen, a vegades furtivament, en el camí de la fe. Aquelles àvies de rosari diari, fidels al mes de Maria o al mes del Sagrat Cor i a les novenes, potser escassegen més avui, entre nosaltres.
Com ens diu el papa Lleó: «Els nostres avis han estat sovint per a nosaltres exemple de fe i devoció, de virtuts cíviques i compromís social, de memòria i perseverança en les proves! Aquest llegat bell, que ens han transmès amb esperança i amor, sempre serà per a nosaltres motiu de gratitud i de coherència.» (Missatge del Sant Pare Lleó XIV per a la V Jornada Mundial dels Avis i de la gent gran.)
Els avis ens són exemples, referents, i ho són molt especialment avui en la fe i en la devoció. Moltes vegades els camins de conversió dels joves dels nostres dies tenen com a punt de partida un avi o una àvia que els han parlat de Crist, que els han ensenyat una pregària o els han mostrat una imatge parlant-los sobre qui representa. Un camí que cada vegada més joves acaben en el catecumenat i la recepció dels sagraments d’iniciació cristiana; és a dir: acaben formalitzant la seva fe nascuda d’una espurna del foc que alimenta la fe dels seus avis, com un brot nascut a l’ombra d’una fe madura i viscuda.
Voldria destacar avui aquest paper dels avis, de la gent gran, com a transmissors, com a educadors en la fe i en la pregària. Cal que algú ens parli de Crist i si qui ens en parla ho fa des de l’experiència d’una vida de fe treballada, amb alts i baixos, viscuda amb moments de joia i altres de dolor, de neguit o d’angoixa, la seva paraula ens pot fer molt de bé.
Com escriu el papa Lleó: «Aquest llegat bell, que ens han transmès amb esperança i amor, sempre serà per a nosaltres motiu de gratitud i de coherència.» (Missatge del Sant Pare Lleó XIV per a la V Jornada Mundial dels Avis i de la gent gran.)
