Data: 1 de març de 2026
Com ens imaginem la glòria eterna? Segurament res del que aquí podem viure és semblant. Ni tan sols els deixebles, seguidors més o menys fidels del Senyor, que escoltaren les seves paraules, veieren els seus miracles i feren experiència del ressuscitat, van tenir plena experiència de la glòria en aquest món. L’episodi de la transfiguració en fou un tast, i el que ells van experimentar els proporcionà una sensació de pau i benestar, de la qual fins llavors mai no havien gaudit.
En un món convuls on tanta gent perd l’esperança en base a viure infinitud de situacions descoratjadores, fer arribar ni que sigui per un instant de glòria, de ben segur que ens seria de gran ajut. Però per transmetre aquesta experiència cal creure-hi. A través del contacte sovintejat i profund amb la Paraula podem acostar-nos-hi; com també a través de l’Eucaristia, font i cimal de la litúrgia i presència real de Crist entre nosaltres, i en fem experiència acomplint el manament de l’amor que ens deixà Jesús.
En aquella alta muntanya, d’una banda hi tenim Moisès i Elies; de l’altra Pere, Jaume i Joan. L’alliberador i el profeta del poble d’Israel, i el nucli més proper al Messies; i entremig d’ells, com el nexe entre la promesa i la realitat, Jesús, reconegut com a Fill estimat del Pare quan des del núvol lluminós que els cobria una veu va parlar. Allí es feu experiència del misteri de Déu.
«La Quaresma és el temps en què l’Església, amb sol·licitud materna, ens convida a tornar a posar el misteri de Déu al centre de la nostra vida, perquè la nostra fe retrobi el seu impuls i el cor no es dispersi entre les inquietuds i les distraccions quotidianes», ens diu el papa Lleó XIV en el primer missatge quaresmal del seu pontificat.
Si en el primer diumenge de Quaresma se’ns convida a vèncer tot allò que ens pot apartar de Crist i dels germans, aquest segon diumenge ens mostra com n’és d’agradable la proximitat del Senyor, un cop superades les limitacions de tot allò que lliga i limita la nostra llibertat de fills de Déu. Mostrar ni que sigui un tast de la glòria als altres, ajudar a imaginar-los, ni que sigui per un instant tan breu com fou aquell a la muntanya, que és fer experiència de Déu lliurement, sense entrebancs, justificaria tota una vida de fe.
L’esperança és creure en allò que esdevindrà, no hi pot haver esperança sense un mínim de certesa que aquesta esdevindrà un dia realitat. En aquest temps quaresmal estem en camí, camí cap a la Pasqua que celebrarem, si Déu vol, en la gran nit de la Vetlla Pasqual. Ho farem certament com cada any, però també hem de viure la Quaresma com un camí personal i comunitari cap a aquesta glòria de la qual Jesús volgué fer partícips, ni que fos per uns instants, els seus deixebles més estimats.
Com ens convida el papa Lleó: «Demanem la gràcia de viure una Quaresma que faci més atenta la nostra oïda a Déu i als més desafavorits.» (Missatge del Sant Pare Lleó XIV per a la Quaresma 2026.)
