Data: 11 de maig de 2025
Pere, amb Joan i Jaume, constitueix el nucli més proper a Jesús. Però Pere, malgrat les seves limitacions humanes, que ens apropen la seva figura perquè és similar a les nostres, fou constituït per Crist el primer dels apòstols, aquell a qui el Senyor confià el poder de lligar i deslligar. El successor de Pere i els bisbes «són successors dels Apòstols, no sols en l’autoritat i en la potestat sagrada, sinó també en la forma de vida apostòlica, en saber sofrir per anunciar i difondre l’Evangeli, en tenir cura amb tendresa i misericòrdia dels fidels a ell confiats, en la defensa dels febles i en la constant dedicació al Poble de Déu» (Pastores Gregis, 43); així el bisbe de Roma és «successor de Pere, cap visible de tota l’Església i servent dels servents de Déu» (Universi Dominici Gregis).
La figura del papa representa, doncs, la primacia d’entre el col·legi episcopal, esdevenint successor del primer dels apòstols. No és aquest un servei menor, ans al contrari: la figura del bisbe de Roma -com li agradava d’anomenar-se el papa Francesc-, la figura del papa, no és tan sols simbòlica sinó que esdevé fonamental per a l’Església. Ell és qui, com a bisbe de Roma i successor de sant Pere, «és el principi i fonament perpetu i visible d’unitat, tant dels bisbes com de la munió dels fidels» (Lumen Gentium, 23). Respecte a l’Església té la funció de Vicari de Crist i Pastor de tota l’Església, és a dir que té la potestat plena, suprema i universal, que pot exercir sempre amb tota llibertat; respecte al col·legi episcopal, aquest no té cap autoritat si no se’l considera sempre en comunió amb el bisbe de Roma. (Cf. Catecisme de l’Església Catòlica, 882-883).
Servent dels servents de Déu ha estat d’antic un dels títols més explicatius de la funció del papa. Ho resumia el papa Francesc en la seva homilia en l’Eucaristia d’inici de pontificat: «Jesucrist ha donat un poder a Pere, però de quin poder es tracta? A les tres preguntes de Jesús a Pere sobre l’amor, segueix la triple invitació: Pastura els meus anyells, pastura les meves ovelles. No oblidem mai que el veritable poder és el servei, i que també el Papa, per a exercir el poder, ha d’entrar cada vegada més en aquest servei que té el seu cim lluminós en la creu.» (19 de març de 2013).
L’expressió cum Petro et sub Petro ha resumit durant segles la relació del bisbe de Roma amb el conjunt de l’Església. Aquest Pere que per tres cops i amb el cor entristit confessa el seu amor al Senyor és ara i aquí representat per la figura del papa. Preguem doncs perquè el seu servei sigui sempre de profit per al ramat que és l’Església i ajudi a dirigir-la cap a Crist seguint els guiats de l’Evangeli.
