Data: 8 de juny de 2025
Celebrem aquest diumenge la solemnitat de la Pentecosta, recordem aquell dia en el qual es trobaven els deixebles tots junts en un mateix lloc quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, que omplí tota la casa on es trobaven; se’ls aparegueren com unes llengües de foc que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells, i tot plens de l’Esperit Sant començaren a expressar-se en diverses llengües, tal com la força de l’Esperit els concedia de parlar.
Sovint ens oblidem de l’Esperit Sant; Crist és ben present en la nostra vida, recordem les seves paraules i al llarg de l’any fem memòria de la seva encarnació, naixement, vida, passió, mort i resurrecció. També el Pare ens el sentim proper, però l’Esperit Sant queda sovint com en un segon pla, com un actor secundari, necessari sens dubte pel seu paper en la història de la salvació, però del qual poc sabríem dir i menys encara definir-lo.
Malgrat aquesta realitat de la nostra fe, que sempre ens cal aprofundir, en la nostra vida i en la vida de l’Església l’Esperit Sant hi és més present que mai i el necessitem més que mai. Cada cop és més freqüent que homes i dones que no han estat batejats d’infants, se sentin cridats a la fe; cada cop també més homes i dones demanen de confirmar la seva fe quan ja són grans. Tot plegat és un nou signe dels nostres temps; sens dubte Déu crida quan vol i a qui vol, però en aquests processos d’apropament a la fe i d’incorporació a l’Església de Crist, en aquells que de diverses maneres Déu crida a rebre els sagraments d’iniciació i a preparar-s’hi mitjançant el catecumenat, o en aquells que veuen revifar en el seus cors la flama de la fe, fins llavors reduïda a cendres, hi ha la força de l’Esperit Sant que els fa arribar la seva gràcia.
L’Esperit Sant actua també en els nostres temps. Potser pensem que no ho fa tant com voldríem, potser no ens n’adonem, potser no reconeixem la seva acció, però com sempre, l’Esperit alena damunt d’aquells a qui el Senyor crida a seguir-lo, com va alenar sobre nosaltres, i per això ens caldria recordar sovint aquell dia en el qual pel sagrament de la confirmació ens van vincular més estretament a l’Església, enriquits amb la força especial de l’Esperit Sant, i amb això vam quedar obligats més estrictament a difondre i defensar la fe, com a veritables testimonis de Crist, per la paraula juntament amb les obres. (Cf. Lumen gentium, 11). Perquè és per l’Esperit que Crist està en nosaltres, i nosaltres en Ell.
