Data: 18 de maig de 2025
El gran manament del Senyor és el manament de l’amor. Si estimem no podrem altra cosa que mirar de fer el bé, perquè qui estima no pot pas voler fer el mal. Aquest manament de l’amor ha de guiar les nostres vides, qui estima a Déu, qui diu que estima a Déu ha d’estimar als germans.
L’Església viu aquests dies unes jornades importants. Els dies on la tristesa per la mort del papa Francesc va omplir els nostres cors, han estat succeïts per la joia de l’elecció del papa Lleó XIV, el nou bisbe de Roma, el nou pastor de l’Església universal. El nom escollit pel nou papa ens recorda la profunda petjada del magisteri social del papa Lleó XIII, autor de la Rerum novarum, i el nostre món necessita un pastor que posi la seva mirada amorosa sobre tants com pateixen arreu del món.
Un papa de nou religiós, a un jesuïta el succeeix ara un agustinià i això és un signe de la riquesa i la diversitat de l’Església on múltiples carismes conviuen units sempre pel lligam de l’amor. Com escriu l’evangelista sant Joan: «per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus.»
Un papa de nou americà, a un argentí el succeeix ara un nord-americà que ha exercit el seu ministeri al Perú i això mostra la catolicitat, la universalitat de l’Església.
Un papa que ha estat missioner i que coneix bé el funcionament intern de la Santa Seu, que ha estat un estret col·laborador del papa Francesc com a prefecte del Dicasteri per els bisbes i participant actiu en el Sínode sobre la sinodalitat i això ens mostra la continuïtat de l’Església en el seu camí cap a Crist.
L’Esperit bufa per donar-nos a cada moment allò que ens cal i així confiem en que el Senyor ens dona ara el pastor que li cal a l’Església. Cada papa deixa la seva petjada en la història i la doctrina de l’Església i alhora cada papa assumint el llegat dels anteriors aporta saba nova i un nou estil. És aquest el lligam que va construint l’Església de Crist a la terra en espera del Regne.
Preguem perquè el papa Lleó XIV construint ponts de diàleg, estimant amb els braços oberts tal com Crist ens estima i ens demana d’estimar, sigui per a tots un signe d’amor, un vertader missatger de pau i d’aquesta bona nova que Crist ens ha vingut a portar: «un nou manament us dono: que us estimeu als uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres.»
