Les Delegacions diocesanes de Litúrgia de les Diòcesis de la Conferència Episcopal Tarraconense han traduït un Subsidi litúrgic de la Conferència Episcopal Italiana que pot ajudar a pregar en aquests moments d’epidèmia.
Aquest és el Subsidi:
CELEBRAR I PREGAR EN TEMPS D’EPIDÈMIA
Esquema fet a partir del subsidi de la Comissió Nacional de Litúrgia
(de la Conferència Episcopal Italiana)
PASQUA
CINQUÈ DIUMENGE
10 de maig de 2020
Jo soc el camí, la veritat i la vida
La difícil situació que estem vivint no ens permet participar en la Celebració eucarística del cinquè Diumenge de Pasqua.
Per això, proposem un esquema per a un moment de celebració per viure en família en comunió amb tota l’Església.
És bo escollir un lloc adequat a la casa per celebrar i pregar junts amb dignitat i recolliment. Quan sigui possible, es pot crear un petit «lloc de pregària» (cf. Catecisme de l’Església Catòlica, 2691) o fins i tot només un racó de la casa on posar la Bíblia oberta, la imatge del crucifix, una icona de la Mare de Déu, un ciri o una làmpada encesa.
Cada família pot adaptar aquest esquema segons les seves possibilitats.
La pregària pot ser guiada per la mare (M) o el pare (M). Quan tots estan reunits en un lloc adequat de la casa, qui guia la pregària diu:
(M) En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
(T) Amén.
(M) Estimats per Déu Pare, il·luminats per l’Esperit,
escollits per Jesús, el nostre camí, veritat i vida,
invoquem per a tots la gràcia i la pau.
(T) Que Déu sigui beneït, Pare de nostre Senyor Jesucrist,
que en la seva gran misericòrdia ens ha regenerat a una nova vida.
(M) Jesucrist és la Pedra Viva,
rebutjada pels homes,
però elegida i preciosa davant Déu.
(T) Uniu-nos a vós, la Pedra Viva.
(M) A prop de vós, el nostre camí i vida,
també nosaltres esdevenim pedres precioses
per construir cases obertes i acollidores.
(T) Uniu-nos a vós, la Pedra Viva.
(M) Jesucrist, ens heu cridat de les tenebres
a la vostra meravellosa llum,
per esdevenir anunciadors de les vostres obres de bondat.
(T) Uniu-nos a vós, la Pedra Viva.
(M) En la pàgina de l’Evangeli d’aquest cinquè diumenge de Pasqua, Jesús anuncia el seu «allunyament» dels deixebles. També nosaltres vivim en temps de «distància física» de molts familiars i amics, distància que genera trasbalsos i pors. Ens sembla, a vegades, que Jesús també és «molt lluny». La fe no ens garanteix una vida sense problemes i dificultats, però ens ofereix la gràcia d’afrontar-los sense sucumbir-hi. Seguim Jesús: ell és el camí, que ens allibera de la por. Si li deixem lloc, la vida creix en nosaltres.
(L) Tingueu pietat de nosaltres si no hem deixat de costat
tota mena d’hipocresia, de gelosies i de murmuracions.
(T) Senyor, tingueu pietat.
(L) Tingueu pietat de nosaltres si no hem caminat pels vostres camins,
i hem caigut en aquesta presumpció que no ens fa viure contents.
(T) Crist, tingueu pietat.
(L) Tingueu pietat de nosaltres si no hem estat vigilants
resistint ferms en la fe.
(T) Senyor, tingueu pietat.
(M) Pare, que us reveleu en Crist mestre i redemptor,
feu que, adherint-nos a ell, Pedra Viva, rebutjada pels homes,
però elegida i preciosa davant vostre, també siguem edificats
en sacerdoci reial, poble sagrat, temple de la vostra glòria.
Per Crist Senyor nostre.
(T) Amén.
LA VOSTRA PARAULA ÉS LLUM PER AL NOSTRE CAMÍ
Es pot aclamar la Paraula amb el cant de l’Al·leluia, seguint una melodia coneguda.
De l’evangeli segons sant Joan 14,1-12
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig».
Tomàs li diu: «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?».
Jesús li diu: «Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi. Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d’ara ja el coneixeu i ja l’heu vist».
Li diu Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més».
Jesús li diu: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui em veu a mi, veu el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic no venen de mi mateix. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Us ho dic amb tota veritat:
Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare».
Paraula del Senyor.
(T) Glòria a vós, oh Crist.
Podem meditar el passatge evangèlic d’aquest diumenge amb el comentari que trobem a l’annex.
Després d’uns moments de silenci, proclamen junts la fe de l’Església, dient:
Crec en un Déu, Pare totpoderós,
creador del cel i de la terra.
I en Jesucrist, únic Fill seu i Senyor nostre;
el qual fou concebut per obra de l’Esperit Sant,
nasqué de Maria Verge;
patí sota el poder de Ponç Pilat,
fou crucificat, mort i sepultat;
davallà als inferns,
ressuscità el tercer dia d’entre els morts;
se’n pujà al cel,
seu a la dreta de Déu, Pare totpoderós;
i d’allí ha de venir a judicar els vius i els morts.
Crec en l’Esperit Sant;
la santa Mare Església catòlica,
la comunió dels sants;
la remissió dels pecats;
la resurrecció de la carn;
la vida perdurable. Amén.
A VÓS ELEVEM LA NOSTRA PREGÀRIA
(M) Confiem al Senyor els nostres anhels. Ell, camí que condueix a la vida veritable, ell que revela el significat que habita en les coses.
(L) Vós, Jesús, sou l’únic camí d’accés al Pare.
La vostra vida, les vostres paraules, els vostres gestos
ens parlen de la vostra casa acollidora:
(T) Feu que siguem testimonis de la grandesa del cor de Déu.
(L) Vós sou el camí, Senyor.
Allibereu-nos de la màgia buida i somorta dels ídols:
(T) Feu que, mirant l’esplendor del vostre rostre,
en siguem il·luminats tots els dies.
(L) Vós sou la veritat de la vida, Senyor.
Us confiem els nostres fills, els nois i les noies de la nostra comunitat:
(T) Feu que el vostre Esperit els recordi les vostres paraules,
els susciti l’entusiasme, la riquesa de dons, la bellesa de la vida.
(L) Vós sou la veritat, Senyor,
però nosaltres no us coneixem:
(T) Allibereu-nos de tota mena d’arrogància
i feu-nos recercadors incansables del vostre rostre.
(L) Senyor, vivim dies de desconcert per la duresa de la vida:
(T) Nosaltres confiem en la vostra Paraula que ens promet vida.
(M) Presentem avui al Pare la nostra petició i súplica amb la pregària que se’ns va lliurar en el Baptisme:
(T) Pare nostre…
COMUNIÓ ESPIRITUAL EN ESPERA DE REBRE L’EUCARISTIA
Jesús meu, crec que esteu realment present
en el Santíssim Sagrament de l’altar.
Us estimo per damunt de totes les coses
i us desitjo en la meva ànima.
Ja que ara no us puc rebre sacramentalment,
veniu almenys espiritualment al meu cor.
Com a ja vingut, us abraço i m’uneixo a Vós.
No permeteu que em separi mai de Vós. Amén.
INVOQUEM LA BENEDICCIÓ DE DÉU PARE
(M) Pare, beneïu la nostra família:
que no ens manqui la confiança en vós davant les proves de la vida,
el desànim, la temptació de la tebior.
Ompliu-nos d’alegria fins i tot davant l’aflicció i les dificultats que trobem.
Feu que tots siguem pedres vives construïdes com a edifici espiritual,
fonamentat només en Jesucrist, el vostre Fill i germà nostre,
pedra angular, escollida i preciosa, el testimoni fidel,
el primogènit d’entre els morts,
aquell que mai no ens abandona.
(T) Amén.
Cadascú fa damunt seu el senyal de la creu, mentrestant el pare (o la mare) continua dient.
(M) En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
(T) Amén.
Es pot acabar amb l’antífona mariana del Temps de Pasqua, Regina Coeli.
(M) Reina del cel, alegreu-vos, al·leluia;
(T) perquè aquell que meresquéreu portar, al·leluia,
(M) ha ressuscitat tal com digué, al·leluia.
(T) Pregueu Déu per nosaltres, al·leluia.
(M) Alegreu-vos, Verge Maria, al·leluia.
(T) Realment el Senyor ha ressuscitat, al·leluia.
ANNEX
Per meditar
El llibre dels Fets dels apòstols, al començament del capítol sisè, ens narra com ja en la primera comunitat cristiana, quan encara es viu l’entusiasme dels començaments, sorgeixen desavinences que s’expressen en murmuracions, motivades per la discriminació en la distribució de l’ajuda a les vídues. Però els Apòstols reaccionen bé: no es tanquen ressentits davant les protestes, sinó que les afronten amb creativitat. En la comunitat hi ha lloc per a tothom! Per servir els pobres de totes les llengües i les cultures, institueixen un nou servei: els diaques. Demostren que són una comunitat àgil, oberta a les necessitats de les persones i a la il·luminació de l’Esperit Sant.
Fins i tot els deixebles, quan Jesús els anuncia el seu «allunyament», experimenten incertesa i torbació, per por d’estar sols i sense un lloc en la vida. Les seves preguntes, una mica precipitades, denuncien una única preocupació: volen saber. «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?», diu Tomàs. Després Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més», i volia saber la meta. Jesús els respon apel·lant repetidament a la fe: «Confieu en Déu, confieu també en mi… Felip, encara no em coneixes?… Creieu en mi… Qui creu en mi…». Jesús vol dir-nos: manteniu-vos units a mi i al Pare: només aquí trobareu l’estabilitat d’una existència construïda damunt la roca. I aleshores Jesús els revela el secret de la seva identitat: «Jo soc el camí, la veritat i la vida». La identitat de Jesús és dinàmica, en moviment: Em separo de vosaltres, però ho faig per vosaltres, vaig a preparar-vos un lloc, després tornaré de nou amb vosaltres per fer-vos viure sempre amb mi. Conèixer el camí, veure la meta s’esdevé per Revelació, que sempre es produeix vivint en relació. Aquesta és la veritat de la vida: La relació amb Jesús; com més espai li deixem, més creix la vida. «Perquè per a mi, viure és Crist», dirà sant Pau (Filipencs 1,21).
Per no caure en aquell orgull que provoca la malenconia del desencís, deixem que el Senyor actuï en nosaltres: Serem pedres vives, no maons; caminarem per camins oberts a la novetat, no bloquejats per esquemes rígids; construirem cases acollidores, com ho és la casa de Déu Pare.
